Usuari:83.32.116.30/proves/Solanda
 |
Aquesta és una pàgina de proves de 83.32.116.30. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Solanda és una antiga possessió situada al municipi de Sant Joan (Mallorca), envoltada per les terres de sa Tortuga, sa Pleta d’en Monjo, Meià i es Coste. El topònim apareix documentat per primera vegada al Llibre del Repartiment de Mallorca (1232), on consta com alqueria Solanda, amb una extensió de 8 jovades. En aquell moment, fou concedida al cavaller Ferran Pérez de Pina.
Etimologia
[modifica]Segons el filòleg Joan Coromines, el topònim té un origen mossàrab i derivaria del llatí imago solandam o cappellam solantem, que significaria "imatge usada per consolar-nos" o "capella que consola". Aquesta interpretació vincula Solanda amb el santuari de Nostra Senyora de Consolació, reforçada per una llegenda popular que afirma que la Mare de Déu de Consolació fou trobada a Solanda per un esclau moro.
Història
[modifica]Durant la Revolta Forana (1450), la possessió fou saquejada en diverses ocasions, i els revoltats, liderats per Pere Mascaró, hi allotjaren tropes i s’endugueren blat i ordi cap a Inca. Aquest episodi inspirà el poeta Guillem Colom a escriure Cecília de Solanda (1942). Durant la revolta de les Germanies (1521), els propietaris de Solanda foren perseguits pels agermanats. Malgrat això, alguns pagesos santjoaners amagaren la senyora Sales per protegir-la.
Entre els segles XVI i XIX, Solanda es destacà com una gran explotació agrícola dedicada a la vinya, cereals i ramaderia ovina, amb terres com es Camps, es Puig des Frare i sa Sort des Pou, a més de comptar amb cases amb un celler i un molí de sang. Inicialment, pertanyia a famílies com els Togores, Sales i Verí, però al segle XVII es dividí entre diversos propietaris, com Jerónia d'Olesa i Armengol i Antoni de Verí. Al segle XVIII, continuava sent productiva, amb una renda anual significativa, però al segle XIX es renovaren les edificacions i es parcel·là la possessió, procés iniciat per Manuel Ferrandell el 1841, amb terres adquirides majoritàriament per santjoaners. El 1995, Solanda, amb 18 quarterades, pertanyia a la família Oliver, parents de la possessió dels Calderers.
Patrimoni i llegendes
[modifica]Un dels elements més destacats de la possessió és el pou de Solanda, situat davant les cases, que data de l’època islàmica. La possessió ha donat nom al comellar i al puig de Solanda (214 m), també conegut com des Castellots.
Les llegendes locals atribueixen a la Mare de Déu de Consolació una preferència per restar a Solanda. Els santjoaners només haurien aconseguit mantenir-la al santuari mitjançant l’ús d’una peanya feta amb llenyam d’una olivera de la possessió.
Referències culturals
[modifica]Cecília de Solanda és un drama escrit pel poeta mallorquí Guillem Colom, ambientat a la possessió de Solanda i al Palau Reial de Sineu. L’obra, basada en la història local de la comarca, combina elements històrics i ficticis per narrar un drama amb arrels en la tradició cultural mallorquina. Fou estrenada el 1942 al teatre de Sant Joan amb actors amateurs del poble, gràcies a la implicació de Francesc Oliver, fundador de la revista Documenta, que impulsà la producció.
Per a l'estrena, es comptà amb el suport tècnic d'especialistes del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, que van col·laborar en la indumentària i escenografia. L'obra esdevingué un esdeveniment cultural important per a Sant Joan, reforçant el paper del municipi com a centre d'expressió cultural a Mallorca i consolidant Guillem Colom com un dramaturg de rellevància en el panorama teatral de l'illa.