Usuari:Acermur/proves

Elisabeth Schiemann

Elisabeth Schieman(15 d'agost de 1881 - 3 de gener de 1972) va ser una genetista Germana, investigadora i combatent a la resitència al Tercer Reich.

Antecedents i educació

Elisabeth Schiemann va naixer a Vijandi, Estònia, que en aquell moment formava par de Livonia en l'imperi Rus. El seu pare fou l'historiador Theodor Schiemann, a partir de 1887 va viure a Berlín. Va formar part de la primera generació de dones en Alemanya que se lis va permetre estudiar i seguir carreres independents com acadèmiques, encara que en un principi estaven limitades.

Va assistir a un seminari per a professors a París i es va quedar durant uns anys per estudiar l’idioma. Posteriorment, va treballar durant anys com a mestra en una escola de xiquetes. A partir de 1908 estudià en la Universitat de Berlini va obtindré el seu doctorat allí en el 1912 amb una tesis sobre les mutacions en Aspergillus niger; el seu supervisor va ser Erwin Baur.

Botànica

Carrera acadèmica

De 1914 a 1931 fou assistent en el Institut de Genètica de la Universitat d’agricultura de Berlin, de la que fou director Baur. Es va especialitzar en el 1924 amb una tesis sobre la genètica de la civada en hivern i estiu. Com a docent (Privatdozentin) en la Universitat Agrícola donà una conferència sobre la ciència i la biologia de la reproducció de llavors, encara que el seu camp real de investigació fou la historia de les plantes cultivades.

De 1931 a 1934  Schiemann treballà com a científic visitant en l’institut botànic de Berlín-Dahlem. Durant aquest període es va interessar en la investigació arqueològica en el cultiu de collites. El seu llibre Entstehung der Kulturplanzen (origen de les plantes cultivades) es va publicar en el 1932, convertint-se en una obra referència en el camp de les plantes cultivades i li donaria el reconeixement internacional. En el 1943 va publicar un tratat fonamental sobre la seua nova investigació baix el mateix nom en la revista Ergebnisse der Biologie (Avanços en Biologia). En el 1931, també es va convertir en membre de la facultat en la Universitat de Berlin. Schiemann es va posicionar en contra de la política racial del nacionalsocialisme, el pseudo-darwinisme, en contra de la persecució dels Jueus i l’abolició del sistema multipartidista. Açò li va suposar un conflicte amb el règim i en el 1940 després d’una denuncia i la controvèrsia sobre el seu lloc de professora, la venia legendi fou retirada.

En el 1943, Elisabeth Schiemann es va fer càrrec de la gestió d'un departament de historia de cultius independent en el recent fundat Kaiser-Wilhelm-Institut für Kulturpflanzenforschung (Kaiser-Wilhelm Institut d’Investigació de Plantes de cultius; ara el Leibniz-Institut für Pflanzengenetik und Kulturpflanzenforschung  [ de ] , una divisió de l’Associació Leibniz )en la secció Tuttenhof de Viena. En 1946 va rebre una càtedra en la Universitat de Berlin que va tornar a obrir, allí va ensenyar genètica i historia de cultius fins el 1949. Va ser capaç de continuar la seua investigació en locals improvisats. El 1948, el departament d'història de cultius juntament amb la seva contrapart a Berlín-Dahlem, encara es diu Kaiser-Wilhelm Institute, va ser transferit a la recentment fundada Deutsche Forschungshochschule (Universitat Alemanya de Recerca); després d'això es va dissoldre el 1953, Schiemann va continuar dirigint el departament com un centre d'investigació independent de la Societat Max Planck fins al seu retir el 1956, quan es va dissoldre el departament.

Honors

Elisabeth Schiemann va rebre diversos premis pel seu treball científic. El 1953 es va convertir e membre científi de la Societat Max Planck. El 1945 va rebre la Creu del Mèrit de l'ordre del Mèrit de la República Federal Alemana. El mateix any es va convertir en membre honorari de la Societat botànica de França, el 1956 membre de la Leopoldina. El 1959, la Leopoldina li va otorgar la placa de Darwin (única dona de 18 científics). El 1962 ca rebre un doctorat honorífic per la facultat agrícola de la Universitat Tècnica de Berlín: la primera dona en rebre aquest honor. El 2003, en Falkenberg (Berlin) es va nomenar un carrer en el seu honor: Elisabeth-Schiemann-Strasse.

Activitats de resistència

Elisabethe Schiemann va parlar activament dels perseguit pel règim Nazi. Va pertànyer a una xarxa de dones que incloïa, entre altres, a la membre de la resistència i pastora Elisabeth Schmitz. Al costat de Schmitz, Elisabeth i la seua germana Gertrude van ser membre de l'Església confessora de Dahlem (Berlín).

Elisabeth Schiemann es va dedicar a escriure als ministres i pastors de L'església Confessora, instant-los a ser més sincers en la condemna del règim Nazi i als ministre governamentals que protestaven pel tractament dels jueus emigras. Va ajudar a les germanes Valerie i Andrea Wolffenstein a evadir-se de la deportació i va denfensar col·legues jueus que assistien a simposis científics.

Va mantindre una estreta amistat amb la física Lise Meitner, que havia escapat al juliol de 1938. Això es posa de manifest per una extensa correspondència conservada durant dècades. Després de la Segona Guerra Mundial, hi va haver un conflicte entre les dos a causa de la manca de resistència contra el règim Nazi entre la població alemanya i la importància de fer front al passat Nazi.

El 16 de desembre de 2014, Yad Vashem la va honrar com a "Righteous among the nations".

Mort

Schiemann va morir a Berlín i va ser enterrada al cementiri de l'església del poble de Dahlem.