Usuari:Adricortes

El riu Onyar	Dades:
Naixement i Desembocadura:	Neix al Massís de les Guilleries i desemboca a Girona, a l riu Ter.
Comarques per on pasa:	La Selva i El Gironès
Longitud i Caudal:	Té una longitud de 34 km i un caudal mig de 1.82m³/s

Riu Onyar

Introducció:

El riu Onyar és un riu de Catalunya concretament pertanyent a l’àmbit gironí. Aquest, neix al Massis de les Guilleries [[1]]a una altura de 220 metres aproximadament concretament al municipi de Brunyola[[2]] situat a la serralada prelitoral. L’Onyar, és un afluent del riu Ter[[3]] i travessa Girona[[4]] de nord a sud fragmenta-la en dues parts. Aquest, ha provocat destrosses amb les grans riuades patides fa segles ençà deixant un gran nombre de ferits. Té una longitud de 34 km i un caudal mig de 1.82 m3/s i desemboca a una altitud de 76 metres aproximad

ament. Concretament, desemboca al riu Ter. Els territoris que travessa la conca de l’Onyar són La Selva[[5]] i El Gironès[[6]]. La superfície de la conca és de 340.7 km2. Aquest riu en època d’escasses pluges s’alimenta d’una sèquia provinent del riu Ter, la sèquia Monar.

Inici i final del curs fluvial:

L’inici del riu Onyar va ser al poble de Brunyola situat a la provincia de Girona, concretament al nord-est de la comarca de La Selva. Aquest inclou la població de Sant Martí Sapresa[[7]] i és per aquest motiu, que moltes vegades veurem que el naixement del riu es concreta encara més en Sant Martí Sapresa. El segon poble per on travessa el riu Onyar és Vilobí d’Onyar[[8]] situat al nord-est de la depressiò prelitoral. El riu el travesa de nord-est a sud-est. La població però es troba situada al terreny planer de la part dreta del mateix riu. Un altre poble que tavessa el riu és Riudellots de la Selva[[9]] situat també a la comarca de La Selva concretament a la conca mitjana del riu Onyar. El poble, patia fortes inundacions com a conseqüència de les crescudes del riu i va ser traslladat al segle XV per tal de evitar aquests problemes. Deixant de banda la comarca de La Selva, entrem ja a la comarca del Gironès. Per tant un municipi que travessa el riu Onyar és Sant Andreu Salou[[10]]. Aquest, és un territori planer però drenat per un seguit de rieres que van a dessembocar al riu Onyar. Aquest municipi però té diferents nuclis degut al pas del riu Onyar i de les diferents rieres que desemboquen al mateix. Continuant en la Comarca del Gironès, l’Onyar també passa pel municipi de Campllong[[11]] i Fornells de la Selva[[12]] que ja comença a formar part de l’àrea urbana de Girona i per tant, limita amb Campllong i Riudellots de la Selva. Quart[[13]],és el següent municipi el qual es veu influenciat pel riu Onyar. Quart, continua formant part de la Comarca del Gironès i és semblant a Fornells de la Selva ja que també forma part de l’àrea urbana de Girona. És un punt important pel riu ja que està a pocs quilòmetres del centre ciutat i per tant comença alguna de les problemàtiques ja que normalment baixa amb poca aigua però en época de pluja el creixement és massiu a conseqüència també de les rieres afluents del mateix riu. Finalment, el trajecte del riu Onyar finalitza en la travessa de tota la ciutat de Girona on finalment es troba amb el riu Ter. Girona, és la comarca del Gironès i és una ciutat que es troba amb l’influència de quatre rius: Ter, Onyar, Güell[[14]] i Galligants[[15]].

Inundacions del segle XX:

Durant el segle XX, Girona ha patit molts de canvis com a conseqüència de les inundacions. Aquestes inundacions van ser més fortes a partir dels anys 1950 – 1960 fins a produir-se els canvis en la manera de viure i en possar mesures de prevenció. Aquestes van provocar una gran catàstrofe a la zona de les Ribes del Ter a Fontajau o d'altres indrets emportat-se tot el que hi havia en aquell moment. Els immigrants nou vinguts vivien en barraques a les lleres del rius i el que no s'havien, que amb el pas dels anys serien més vulnerables a les inundacions dels diferents rius de la ciutat de Girona. A més s’han documentat 13 grans inundacions i la gran majoria, no han vingut donades únicament del riu Ter sinó que majoritàriament el Ter s’ha vist implicat per les annexions amb els altres rius, entre ells, l’onyar. Arrel de totes aquestes, l’Onyar passa a esser el culpable de moltes de les inundacions patides a la ciutat de Girona ja sigui de manera única del pròpi riu o amb l’ajut d’annexions com el Ter, el Guell… Totes aquestes inundacions, venen donades sobretot en el transcurs de la tardor ja que la vulnerabilitat en aquesta època és més alta. Amb tot això, s’arriva d’una manera aproximada a la conclusió de que moltes d’aquestes innundacions han vingut donades arrel de l’antropització i la desconeixença del territori per aquesta arribada masiva d'immigrants a la zona i les poques prevencions al risc d'inundacions de l'època. L’any 1962 però, Girona va patir una de les riuades més fortes mai vistes. La ciutat, s’hi va veure afectada pels tres rius que l’envolten que són: el Ter, l’Onyar i el Güell afegint també la riera de la Maçana. El barraquisme aquest any s’hi va veure afectat pel riu Ter i la gran quantitat d’aigua descarregada en un interval curt provocant la inundació de tota aquesta zona (ribes del Ter, Fontajau [[16]]) que en aquell moment la zona s’anomenava “Río”. L’Onyar, va enregistrar un fort i inesperat creixement de 335m3/s que va provocar la inundació de la part baixa de la ciutat de Girona. La zona més afectada va ser el carrer del Carme i la Rambla de Girona inundant cases i sobretot petits comerços artesans de la zona. A causa d’aquesta gran inundació, l’Ajuntament de Girona demana algunes mesures de protecció per tal d’aturar aquestes catàstrofes donades sobretot a la tardor. A totes aquestes mesures, cal resaltar la més gran i difícil, fer un embassament al riu Onyar i fer ponts més amplis i reforçats a l’entrada de la ciutat. Aquests ponts, es van aconseguir i es va fer de nou a la Plaça de Catalunya (Girona) per exemple on hi ha un espai verd per damunt del riu i un inmens pont reforçat per tal d’evitar i frenar les fortes riuades. A més cal a dir que s’hi feia neteja de les lleres del riu i a més, s’amplien per tal de reduir el risc. L’any 1970 va passar una situació similar però en diferents ocasions conretament en tres ocasions diferents. L’Onyar torna a inundar els mateixos carrers (carrer del Carme, Rambla de Girona) i fins i tot és capaç de destruir ponts i malmetre encara més el sector o marge dreta de la ciutat. L’aigua baixava amb un caudal aproximat de 600m3/s. S’ha d’afegir però, que als voltants d’aquesta dècada i anterior ja s’havia aconseguit una millora en la canalització del riu Onyar i també del Güell.

Víctimes i afectats per les inundacions:

En aquestes inundacions més importants donades a la segona meitat del segle XX cal afegir totes les conseqüències i problemes patits per les inundacions. Pel que fa al nombre de victimes, cal a dir que no hi van haver en cap de les ocasions però si que van haver molts ferits i sobretot una quantia important de danys materials. Molts d’aquests ferits van ser com a conseqüència de preservar i lluitar a que l’aigua no s’emportés per davant tot el que hi havia a més cal tenir en compte les condicions de les antigues edificacions ja que estaven exposades a un grau de vulnerabilitat més alt que actualment.

Sectors afectats per les inundacions del riu Onyar:

Els sectors més afectats van ser la industria, el comerç (Rambla de Girona per exemple) i els serveis públics (parcs i jardins de la ciutat per exemple). A més no s’ha de deixar de banda les cases més properes als carrers citats anteriorment i també les vies de comunicació d'entrada i sortida de la ciutat de Girona. Pel que fa la industria va haver una pèrdua econòmica de 132.000€ aproximadament en aquella època. En el comerç, una pèrdua de 480.000€ aproximadament i pel que fa als serveis públics, una quantia de 15.000€ aproximadament. Per últim, afegir els habitatges amb un total aproximat de 9.500€ a mitjans del segle XX. Aquestes dades són aproximades i cal tenir en compte que encara hi havia l'antiga moneda per tant, els valors no són exactes.

Ajuts i mesures previstes pel riu Onyar:

Tots aquests damnificats, van rebre uns ajuts institucionals. Amb el pas dels dies, s'hi va crear un pla especial hidràulic de protecció de la ciutat de Girona. Aquest projecte ve derivat per Josep Maria Llansó de Vinyals. Les principals actuacions són: la neteja del llit del riu Onyar, la millora de la canalització i la substitució de murs laterals i reconstrucció de dos ponts.

La sèquia Monar i el riu Onyar:

La sèquia Monar actualment continua essent important pel riu Onyar. Aquesta sèquia té més de 400 anys de historia i actualment era utilitzada per les grans indústries dels voltants de la Ciutat de Girona. L'utilitzaven indústries com la Gassol (Salt), la Coma Cros (Salt)[[17]], entre d’altres. A més, des de fa quatre segles ençà, l' utilitzaven aquestes industries per generar energia elèctrica. Aquestes últimes dècades però, ha servit per abastir aigua a les hortes properes del terme municipal de Girona i Salt. Aquestes hortes, la majoria estaven situades al costat del riu Güell entre d’altres però malauradament la majoria, han desaparegut com a conseqüència de l’antropització. Actualment, té un servei diferent ja que porta aigua del riu Ter fins a l’Onyar en èpoques en que el caudal de riu està baix a causa de les poques pluges a la ciutat. Això, provoca que aquesta imatge de les cases amb aigua típiques i maques de Girona sempre siguin i formin part de la foto ja que moltes vegades, gràcies a aquesta sèquia, el riu porta un caudal mig i no genera sequedat.

Referències:

• http://www.pedresdegirona.com/Castella/fotos_inundacions_1_es.htm

• http://www2.girona.cat/ca

• http://www.selva.cat/

• http://www.girones.cat/

• http://www.selva.cat/selwa/docs/projecte_ruta_%20de_%20l%27onyar.pdf