Usuari:Aibra97

Etiquetes d'usuari
Aquest usuari forma part del projecte #eduwiki

 EDUCACIÓ EN EL MEDI OBERT

Quan parlem d'educació en el medi obert, no hi ha una definició clara de què és, ja que medi obert s'entén amb matisos diferents segons qui utilitzi el terme.

Hi ha dos significats acceptats:

- El medi com a element en el qual viuen o es mouen persones, animals i/o coses.

- Conjunt de circumstàncies culturals, econòmiques i socials en què viu una persona o grup humà.

El concepte de medi obert en educació social és sovint ambigu, o assumeix accepcions polivalents en els seus continguts segons la procedència i els interessos de les diverses iniciatives i projectes que I 'utilitzen. Un dels motius que poden explicar la falta de claredat pot venir tant del seu origen interdisciplinari com de la dinàmica canviant que manté el context d'intervenció on actua.

El medi obert des de la vessant de protecció, va néixer com a fruït de tot un seguit d'experiències educatives concretes que volien complementar o, fins i tot, ser alternatives a les tradicionals intervencions com l'educació formal. El seu caràcter extraordinari va fer que, sovint, fos un camp d 'experimentació i naixement de continus projectes, que volien respondre a intuïcions, resoldre necessitats i problemes de diversos col·lectius. D'aquesta manera varen quedar definits molt abans els programes en medi obert que la seva fonamentació teòrica com a espai pedagògic.

Jordi Mena Castany (cita a l’estudi a l’entorn dels educadors de medi obert d’atenció primària, 1999, p.142-143) defineix el medi obert com "els espais que permeten una concurrència voluntària, una lliure circulació, una freqüència no obligada, en els que l'assistència no implica necessàriament compromís i es possibilita un flux diversificat. Es tracta de llocs viscuts, generalment, amb naturalitat per la població que els utilitza. No existeix un cos de regles i normes totalment formalitzat".

El context d'intervenció del medi obert es configura com un espai difícilment limitat, perquè tota realitat propera a les vivències dels infants i adolescents, és un espai susceptible de ser utilitzat per a l'acció educativa.

Hi ha estudis europeus com el de Wolfersdart (1989), constaten la necessitat de desinstitucionalitzar els menors dels recursos residencials, i a la vegada, una convivència de la reinserció en la pròpia comunitat fent un treball en l'entorn immediat.

EVOLUCIÓ HISTÒRICA

Durant anys aquest concepte feia referència  als infants que eren separats del seu medi "natural", és a dir, la institucionalització. Es considerava que pel bé de l'ordre social s'havien de tancar els casos patològics, amb l'argument que es feia pel seu propi bé, i per una altra banda, en relació a la caritat cristiana, s'havia de protegir als desfavorits.

A partir de la dècada de 1960 les coses canvien, es produeixen nous plantejaments a causa d'un seguit de successos socials, econòmics i polítics.

Dins d'aquest marc apareix la idea que la institucionalització ofereix riscos per a la personalitat del subjecte i limita el seu potencial, el seu desenvolupament social, el tipus de relacions que es poden establir, dificultant també les possibilitats de gestió de la seva llibertat individual.

És en aquest moment quan es parla de medi obert. Apareix la necessitat de que alguns grups i associacions facin un apropament real als infants, es pretenia educar a l'infant dins el seu medi, acompanyant-lo en la seva vida quotidiana per tal de resoldre els problemes i superar les dificultats allà on es trobaven.

Hi ha una definició bastant consensuada, que fa servir des de l'any 1992 l'Ajuntament de Barcelona en un document de l'Àrea d'Afers Socials i Joventut: s'entén medi obert com "els llocs d'utilització pública (carrer, places, bars...) i els equipaments públics i/o privats d'entitats cíviques i d'institucions (escoles, centres cívics, centres infantils, clubs esportius...)".

UNA PROPOSTA DE CONCEPTE DE MEDI OBERT

Entenem el medi com l'espai on ens movem, és el lloc de circulació dels subjectes. Allò que ens permetrà determinar si un medi és més obert o més tancat, seran els límits que hi posem, les accions que desenvolupem, les metodologies que emprem, el grau de llibertat dels que s'hi mouen, les possibilitats de participació, de presa de decisió, d'autonomia, de responsabilitats individuals... No hi ha una única definició de medi obert.

CARACTERÍSTIQUES EDUCATIVES

• Gestió de vida quotidiana amb un aprenentatge centrat en el procés de recolzar o establir fites i objectius, a través del reconeixement dels recursos interns i personals de I'individu; com externs que la vida i I'entorn ofereix.

• Relacions educatives establertes en el microsistema i en el mesosistema.

• La incidència de la tasca educativa ha de tenir un reflex en la socialització general, que ha de generar impacte en l'àmbit de les mentalitats i que pot esdevenir pràctica social.

• Emergent de contradiccions socials fruit del treball amb població de risc en el seu propi medi que s'han de resoldre des dels diversos espais i on, tant els subjectes com la resta de la comunitat, formen part de la definició del problema com de la resolució d'aquest.

• Integra concepcions de pedagogia social en contemplar dins la seva intervenció la formació i posicionament social deis individus, i de pedagogia comunitària en posar en relació  el subjecte amb el seu medi ambient social.

• Està compresa en I'àmbit pedagògic de I'educació no formal i no escolar, entesa també com a educació complementària a la instrucció. Tot això ho fa mantenint una hegemonia de la tecnologia educativa centrada en la paraula, a més d'altres de base documental. Importància de I'estudi i coneixement de persones i grups abans de la fase de contacte per establir una empatia positiva a través del punt de contacte dels seus centres d'interès. Esdevé agent de connexió.

• Necessitat d'una veritable mediació social entre les institucions socials en sentit ampli, i les situacions d'exclusió, marginació o diferencia, establint ponts de comunicació i dinàmiques de participació. Constitueix un veritable espai de frontera que permet I'actuació amb qualsevol grup d'edat

El medi obert és, de moment, un plantejament d'intervenció socioeducativa.

Segons Luque i Camacho (1999:97) hi ha una sèrie d'objectius per a la intervenció en medi obert que ens ajuda a estructurar tot el referit fins ara. Aquests autors parlen de quatre grans actuacions:

• La institucionalització de ponts per consolidar espais d'integració social diversificada, per la població infantil i juvenil atesa pels Serveis d'assistència al menor, que serveixin de pont per a la normalització a diferents nivells: escola, associacions juvenils, formació professional, tallers, món laboral, orientació ...
• Normalització: integrar el nombre més gran possible de nens i joves en institucions educatives ordinàries i garantir la seva permanència.
• Responsabilització dels menors i de les seves famílies: cerca en ells una consciència clara a l'enton de la seva realitat i experiència que suposa la seva participació en els serveis d 'assistència de menors, assumint tasques i responsabilitats, i possibilitant relacions de col·laboració i treball amb els professionals que hi intervenen.
• Responsabilització de les institucions i de la comunitat en el seu conjunt. Aconseguint els nivells possibles d'implicació i adequació al medi de les diverses institucions relacionades amb la població atesa (CEIP's, lES 's, CAP's, oficines de treball, clubs d'esport...).

MESURES JUDICIALS

Les mesures judicials en medi obert són les mesures previstes a la Llei orgànica 5/2000, de 5 de juny, de responsabilitat penal del menor que no impliquen la privació de llibertat del jove o menor. S’executen en l’entorn social i familiar dels menors i joves, cosa que permet fer un seguiment del seu procés de socialització, continuar i/o millorar els vincles de les relacions existents i treballar per assolir els objectius següents:

• La integració del menor o jove i la participació de la comunitat en la resolució del conflicte.
• Garantir l’atenció al menor o jove en els àmbits de salut, educació, lleure i inserció laboral.
• El suport al procés d’inserció social.
• La implicació de la comunitat, mitjançant acords i convenis de col·laboració amb altres departaments, ajuntaments, consells comarcals i entitats del sector associatiu.

EQUIPS DEL MEDI OBERT

Correspon als equips de medi obert l’execució de les mesures no privatives de llibertat, cautelars o definitives, adoptades pels jutges de menors, que, d’acord amb les normes legals i reglamentàries vigents, siguin competència de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. També els pot ser atribuïda la participació en l’execució d’altres funcions de l’àmbit de la justícia juvenil que determini la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i Justícia Juvenil, com són, l’assessorament tècnic, mediació i el suport als processos de reinserció.

Els equips de medi obert poden utilitzar recursos personals, equipaments i programes propis del Departament de Justícia, o recursos aliens, dependents d’altres persones o entitats públiques o privades, amb la finalitat d’impulsar i assolir l’execució material del contingut de determinades mesures, afavorir els processos de reinserció dels menors i joves i ajudar-los, si cal, a superar els problemes detectats en el seu entorn familiar i que incideixen en la seva conducta.

FUNCIONS

Un aspecte previ, en les funcions de l'educador, és detectar les necessitats de la població infantil i juvenil, els seus problemes psicosocials. També és important conèixer la seva realitat externa, així com la relació entre l'entorn i els nois/es.

Recollir aquestes dades ens ajudarà en l'estructuració posterior del treball.

Seguidament, dissenyarà la intervenció:

• Objectius.
• Lloc i durada.
• Registre sistemàtic de les dades (possibilita l’avaluació).

Seguiment del treball:

• Avaluació.
• Memòria (és molt valuós tenir material escrit)

CRITERIS D'ACTUACIÓ

L’educador en medi obert forma part de l’atenció primària dirigida als menors. Actua en llocs públics (carrer, els futbolins, etc.), però en un ambient extraescolar, extrafamiliar i de manera no docent.

Pel que fa a la línia de treball de l’educador:

És primordial adoptar un enfocament preventiu amb menors cada vegada més joves.

D’altra banda, la dinàmica del treball exigeix ​​prendre moltes decisions i intervenir ràpidament. La flexibilitat és imprescindible. Cal adaptar-se a les variables de cada mitjà amb noves formes d’actuar i de plantejament.

La major part del temps, dels xavals amb què actuen, està desocupat. L’augment de les activitats en el temps lliure és importantíssim. Resulta una forma excel·lent d’invertir el temps d’oci, i impulsa el contacte amb altres grups.

Finalment, el calendari de treball idoni suposa dur a terme la intervenció durant els mesos del curs escolar. El període de vacances a l’escola pot aprofitar-se per establir les bases i criteris, i fins i tot el disseny general del treball. Si els equips ja han funcionat, poden analitzar -avaluar- i replantejar el sistema d’intervenció.

CODI DEONTOLOGIC

Trobem diferents entitats col·laboradores com ASAUPAM (Associació d’Intervenció Comunitària de Drogues) o la ONG sense ànim de lucre. La seva intervenció es realitza en l’àmbit comunitari de les drogodependències.

ASAUPAM aposta pel disseny de programes i per la intervenció conjunta entre les administracions públiques, les organitzacions de la comunitat i la ciutadania tinguin problemes amb les drogues o no.