Vés al contingut

Usuari:Ainhois/Grafologia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Plantilla:More medical citations needed


Ús per part dels empresaris

[modifica]

Tot i que la grafologia va tenir cert suport a la comunitat científica abans de mitjan segle XX, les investigacions més recents rebutgen la validesa de la grafologia com a eina per avaluar la personalitat i el rendiment laboral. [1] [2] Avui es considera una pseudociència. [1] [3] [4] [5] [6] S'han realitzat molts estudis per avaluar la seva eficàcia per predir la personalitat i el rendiment laboral. Els estudis recents que van provar la validesa de l'ús de l'escriptura a mà per predir els trets de personalitat i el rendiment laboral han estat constantment negatius. [1] [2]

Les mesures del rendiment laboral sembla que no estan relacionades amb les mètriques d'escriptura dels grafòlegs. Els grafòlegs professionals que utilitzaven l'anàlisi de l'escriptura a mà eren tan ineficaços com els profans a l'hora de predir el rendiment en un estudi de 1989. [7] Una àmplia pantalla bibliogràfica de King i Koehler va confirmar que desenes d'estudis que mostren els aspectes geomètrics de la grafologia (inclinació, pendent, etc.) són essencialment inútils com a predictors del rendiment laboral. [2]

Rowan Bayne, un psicòleg britànic que ha escrit diversos estudis sobre grafologia, va resumir la seva visió de l'atractiu de la grafologia: "És molt seductor perquè, a un nivell molt gros, algú que és net i ben educat tendeix a tenir una escriptura ordenada". Afegint que la pràctica és "inútil... absolutament desesperada". [8] La British Psychological Society classifica la grafologia al costat de l'astrologia, donant-los a tots dos "validesa zero". [8]

La grafologia també va ser descartada com una pseudociència per l'escèptic James Randi el 1991. [9]

En el seu episodi de podcast Skeptoid del 21 de maig de 2013 titulat "All About Graphology", l'autor científic escèptic Brian Dunning informa:

Vocabulari

[modifica]

Cada sistema d’anàlisi de l’escriptura té el seu propi vocabulari. Encara que dos o més sistemes poden compartir les mateixes paraules, els seus significats poden variar. El significat tècnic d’una paraula usada per un analista d’escriptura no sempre coincideix amb el seu significat comú. Per exemple, el terme “ressentiment”, que en l’ús quotidià es refereix a una molèstia, en grafoanàlisi indica una por a la imposició. [10]

Aplicacions

[modifica]

Gènere i escriptura

[modifica]

Una revisió de la literatura actual del 1991 va concloure que els enquestats podien predir el gènere de l'escriptura a mà entre el 57% i el 78% del temps.[11] Tanmateix, la majoria d’aquestes mostres, així com els estudis posteriors, es basen en mides de mostra petites i recollides de manera no aleatòria. En una enquesta molt més gran i recent, amb més de 3.000 participants, només es va trobar una precisió de classificació del 54%.[12] Atès que una discriminació estadística per sota de 0,7 es considera generalment inacceptable, [13] indica que la majoria dels resultats són força inexactes [14] i que la variació en els resultats observats és probablement deguda a la tècnica de mostreig i al biaix. [15]

El motiu d'aquest biaix pot variar; les hipòtesis són que la biologia contribueix a causa de les diferències mitjanes en la motricitat fina entre homes i dones, [16] i que les diferències sorgeixen de la cultura i el biaix de gènere. [17] [18] [19]



Anàlisi psicològica

[modifica]

La grafologia ha estat utilitzada clínicament per assessors i psicoterapeutes. Quan s'utilitza, generalment es fa utilitzar juntament amb altres eines d'avaluació projectiva de la personalitat, i no de manera aïllada. Sovint s'utilitza en psicoteràpia individual, assessorament matrimonial o assessorament vocacional. [20]

Compatibilitat matrimonial

[modifica]

Diagnòstic mèdic

[modifica]

La grafologia mèdica és probablement la branca més controvertida de l'anàlisi de l'escriptura. [21] En sentit estricte, aquesta investigació no és una grafologia tal com es descriu al llarg d'aquest article, sinó un examen dels factors relacionats amb el control motor . S'han realitzat estudis d'investigació en els quals es té en compte un examen detallat dels factors d'escriptura, especialment el temps, la fluïdesa i la consistència de la mida, la forma, la velocitat i la pressió en el procés d'avaluació dels pacients i la seva resposta als agents terapèutics farmacològics. [22] L'estudi d'aquests fenòmens és un subproducte dels investigadors que investiguen els processos de control motor i la interacció dels sistemes nerviós, anatòmic i biomecànic del cos.

El Codi de Pràctica Ètica de Vanguard, entre d'altres, prohibeix el diagnòstic mèdic a aquells que no tenen llicència per fer diagnòstic a l'estat en què exerceixen.

Grafoteràpia

[modifica]

La grafoterapia és la pseudociència de canviar l'escriptura d'una persona amb l'objectiu de canviar les característiques de la seva personalitat, o "anàlisi de l'escriptura a la inversa". [23] Es va originar a França durant la dècada de 1930, i es va estendre als Estats Units a finals de la dècada de 1950. [24] La pretesa teràpia consisteix en una sèrie d'exercicis similars als que s'imparteixen en els cursos bàsics de cal·ligrafia, de vegades conjuntament amb música o autoconversació positiva. [[Categoria:Pseudociència]] [[Categoria:Escriptura]] [[Categoria:Personalitat]] [[Categoria:Biometria]]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Nevo, B Scientific Aspects Of Graphology: A Handbook Springfield, IL: Thomas: 1986
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 King, Roy N.; Koehler, Derek J. Journal of Experimental Psychology: Applied, 6, 4, 2000, pàg. 336–348. DOI: 10.1037/1076-898X.6.4.336. PMID: 11218342.
  3. ↑ «Barry Beyerstein Q&A». Ask the Scientists. Scientific American Frontiers. Arxivat de l'original el 2007-02-20. [Consulta: 22 febrer 2008]. "they simply interpret the way we form these various features on the page in much the same way ancient oracles interpreted the entrails of oxen or smoke in the air. i.e., it's a kind of magical divination or fortune telling where 'like begets like'".
  4. ↑ «BEYOND SCIENCE? Paper Personality, on season 8, episode 2». Scientific American Frontiers. Chedd-Angier Production Company, 1997-1998. Arxivat de l'original el 2006.
  5. ↑ , 19-10-1993.
  6. ↑ Goodwin CJ. Research In Psychology: Methods and Design. John Wiley & Sons, 2010, p. 36. ISBN 978-0-470-52278-3. 
  7. ↑ Neter, Efrat; Ben-Shakhar, Gershon Personality and Individual Differences, 10, 7, January 1989, pàg. 737–745. DOI: 10.1016/0191-8869(89)90120-7.
  8. ↑ 8,0 8,1 , 01-02-2005.
  9. ↑ James Randi and a Graphologist a YouTube
  10. ↑ IGAS Department of Instruction, The Encyclopedic Dictionary for Graphoanalysts (3rd ed.), Chicago, IL: International Graphoanalysis Society
  11. ↑ Hartley, James «Sex Differences in Handwriting: A comment on Spear». British Educational Research Journal, vol. 17, 2, 1991, pàg. 141–145. DOI: 10.1080/0141192910170204.
  12. ↑ «Identifying gender by handwriting — you're probably not as good at it as you think». Arxivat de l'original el 2020-08-10. [Consulta: 17 setembre 2020].
  13. ↑ Mandrekar, Jayawant N. «Receiver Operating Characteristic Curve in Diagnostic Test Assessment». Journal of Thoracic Oncology, vol. 5, 9, 01-09-2010, pàg. 1315–1316. DOI: 10.1097/JTO.0b013e3181ec173d. PMID: 20736804.
  14. ↑ Illouz, Evyatar; (Omid) David, Eli; Netanyahu, Nathan S. «Handwriting-Based Gender Classification Using End-to-End Deep Neural Networks». A: Artificial Neural Networks and Machine Learning – ICANN 2018. 11141, 2018, p. 613–621 (Lecture Notes in Computer Science). DOI 10.1007/978-3-030-01424-7_60. ISBN 978-3-030-01423-0. 
  15. ↑ Bradley, Sean Journal of Statistics Education, 23, 1, March 2015, pàg. 1. DOI: 10.1080/10691898.2015.11889721 [Consulta: free].
  16. ↑ Hartley, James British Educational Research Journal, 17, 2, 1991, pàg. 141–145. DOI: 10.1080/0141192910170204.
  17. ↑ Hamid, Sarah; Loewenthal, Kate Miriam The Journal of Social Psychology, 136, 6, 1996, pàg. 778–782. DOI: 10.1080/00224545.1996.9712254. PMID: 9043207.
  18. ↑ Spear, Margaret Goddard British Educational Research Journal, 15, 3, 1989, pàg. 271–277. DOI: 10.1080/0141192890150304.
  19. ↑ Burr, Vivien The Journal of Social Psychology, 142, 6, 2002, pàg. 691–700. DOI: 10.1080/00224540209603929. PMID: 12450344.
  20. ↑ Poizner, Annette (2012). Clinical Graphology: An Interpretive Manual for Mental Health Practitioners. Springfield, IL: Charles C Thomas Publishers
  21. ↑ Ludewig, Reinhard; Dettweiler, Christian; Lewinson, Thea Stein (en alemany) Zeitschrift für die gesamte innere Medizin und ihre Grenzgebiete, 47, 12, December 1992, pàg. 549–57. PMID: 1285461.
  22. ↑ Knopp, W; Paulson, G; Allen, JN; Smeltzer, D; Brown, FD Current Therapeutic Research, Clinical and Experimental, 12, 3, March 1970, pàg. 115–25. PMID: 4985489.
  23. ↑ Shermer. The Skeptic Encyclopedia of Pseudoscience. 1. Skeptic's Society, 2002, p. 119. ISBN 978-1-57607-653-8. 
  24. ↑
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Ainhois/Grafologia&oldid=34101629»