Vés al contingut

Usuari:Albertalipo98/proves/Tony Kaye

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Tony Kaye (Londres, 8 de juliol de 1952) és un director britànic de cinema, documentals, publicitat i vídeos musicals.

Plantilla:Infotaula personaTony Kaye
Imatge
Tony Kaye al Tribeca Film Festival de 2011
Biografia
Naixement8 juliol 1952 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaLondres
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut d'Art i Disseny de Kent Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, productor de cinema, director de videoclips, director de fotografia, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1995-present
Família
Cònjuge
  • Eugenia Volosinovici
  • Yan Lin Kaye Modifica el valor a Wikidata
Fills
  • Betty Kaye
  • Ruby Kaye
  • Shanghai Kaye
  • Eema Emet Kaye Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata


Biografia

[modifica]

Provinent del món de la publicitat, el director anglès Tony Kaye arribà al cinema de forma tardía, a mitjans dels anys noranta. Realitzà en primer lloc diversos coneguts videoclips musicals com "Runaway Train" de Soul Asylum, "Dani California" de Red Hot Chili Peppers, "What God Wants" de Roger Waters i "Help Me" i "God's Gonna Cut You Down" de Johnny Cash. Fou nominat sis vegades als premis Grammy com a director de vídeo.

El seu debut al cinema arribà amb American History X (1998), un drama cru sobre el racisme protagonitzat per Edward Norton i Edward Furlong. No obstant, va repudiar el muntatge final de la pel·lícula al no estar d'acord amb la seva qualitat i intentà sense èxit treure el seu nom dels títols de crèdit:

«Jo havia fet una pel·lícula intensa i ràpida de 95 minuts, un diamant en brut. I la versió que van fer ells estava plagada d'escenes en què tots ploraven en braços d'altres. Y, per suposat, Edward Norton s'havia donat generosament més temps a la pantalla a ell mateix.»

Pero el muntatge final fou enaltit per la crítica