Usuari:Alex 1982/proves
| Biografia | |
|---|---|
| Es coneix per | Músic, pianista i compositor de sardanes |
Pere Buxó Domènech, (Amer, La Selva, 13 de Novembre del 1916 - 30 de Desembre del 1998); músic, pianista i compositor de sardanes[1].
Biografia
[modifica]Els avantpassats d'en Pere Buxó Domènech vivien al Mas Buxó del municipi de Sant Martí de Llémena. A finals del segle XIX, el seu avi, en Pere Buxó Roca (1859-1914) va a viure a Amer i obre el Cafè Buxó al carrer d’Avall amb la seva dona Maria Gimpera Carreras (1862-1914) de Sant Martí Vell amb la que tenen nou fills. El seu hereu, en Lluís Buxó Gimpera (1895-1964) continua amb el negoci del cafè i es casa amb l’Úrsula Domènech Padrosa (1893-1933) d’Amer i tenen tres fills: en Pere (1916-1998), en Salvador (1919-1997) i en Benet (1922-1945).
En Pere Buxó Domènech neix el dia 13 de novembre del 1916 a Amer, a la casa número 19 del carrer d’Avall, on va viure sempre.
De menut va al col·legi de monges i seguidament a l’escola de nens amb el mestre Joaquim Saurina Negre.
Des de ben petit ja mostra interès per la música; recolzat per la seva família, que en tot moment l’impulsa a tirar endavant aquesta afició; principalment per part de la seva mare, l’Úrsula.
Qui realment li obra les portes del món de la música és el mossèn Joan Serra Pujadas (organista de la parròquia d’Amer); així en Pere als 7 anys passa a formar part del Cor Parroquial on canta com a solista mostrant la seva veu de tible; i s’inicia en l’aprenentatge dels primers cursos de solfeig i de piano.
El dia 27 de maig del 1928 (Diumenge de Pentecosta), a l’edat de 11 anys en Pere celebra la Comunió Solemne a l’Església Parroquial de Santa Maria d’Amer.
Als catorze anys, el 1930, ingressa a l’acadèmia de l’il·lustre mestre Francesc Civil Castellví de Girona, el qual el prepara pels exàmens del Conservatori de Música de Barcelona, aconseguint en cada un dels cursos de piano les màximes qualificacions. (Per anar a estudiar música a dita acadèmia, en Pere fa el viatge des d’Amer a Girona amb el tren).
A l’edat de 16 anys; el 13 de gener del 1933 se li mor la seva mare, fet que el marca molt.
El dia 1 de març del 1933, al Centre Republicà Federal d’Amer debuta la Cobla- orquestra La Catalana (1933-40), i amb ella en Pere Buxó Domènech.
Alhora cursa Història de la Música i Estètica Musical. Època en que el mestre Josep Barberà i Humbert és el director del Conservatori del Liceu de Barcelona.
Als vint anys, el 1936, en Pere Buxó acaba els cursos de piano i els dos de virtuosisme, amb la màxima qualificació d'excel·lent; (8 cursos: 6 de piano i 2 de virtuosisme).
Aquest mateix any ha de debutar com a concertista de piano a Figueres, però l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, el priva de la seva gran il·lusió i desig.
Guerra Civil Espanyola (17 de juliol del 1936 - 1 d'abril del 1939)
[modifica]En Pere al tenir 20 anys es va haver d’incorporar a l’exèrcit republicà. Primer és destinat a Madrid, després a València i finalment a Extremadura. Sempre està al front, fins que els seus coneixements musicals es donen a conèixer.
És precisament gràcies a la música que pot deixar el front i dedicar-se a donar concerts pels oficials. Durant un any i mig s’instal·la en els dos barris més rics de Madrid: Rosales i Huellas. Alhora es dedica a donar concerts, i a recopilar i classificar tota mena de composicions musicals característiques d’aquelles zones.
Llavors va a l’Escola d’Oficials on hi roman tres mesos; i d’aquí és enviat a Extremadura on acaba la guerra. Però per ell s’allarga un mes més, el que passa en un camp de concentració, on pateix fam i misèria.
Aquesta realitat cruel acaba definitivament el maig del 1939, quan en Pere el dia del Roser d’Amer, torna a casa de la seva família.
Després de la Guerra Civil Espanyola
[modifica]Com molts de la seva generació, acabada la guerra, s’ha d’incorporar de nou a l’exèrcit, ara el dels vencedors, per fer el servei militar durant tres anys a les casernes de Girona, formant part de la banda del seu regiment.
A finals del 1939 s’incorpora a la Cobla- orquestra L’Às d’Anglès, on toca el contrabaix i n’és el director. (Hi actua només aquest any).
Més tard, el 1942, en Pere Buxó és un dels fundadors de la Cobla- orquestra Moderna, d’Amer (1942-1950), que dirigeix des del principi i fins l'any 1950.
L'any 1951 la Cobla- orquestra Moderna passa a dir-se Gran Orquesta Moderna; en Pere hi continua vinculat.
La Gràcia l’any 1943 després d'estar malalta escriu el poema El Agridulce i en Pere compon la música; per recordar aquells moments viscuts.
Casament
[modifica]El 20 de setembre del 1945 en Pere Buxó Domènech es casa amb la Gràcia Roca Rosendo, d’Amer; (del forn de pa “La Victòria de M. Roca”), qui ja de petita sentia una profunda admiració i estima cap a ell.
(Es casen de dol, degut a la mort del seu germà petit en Benet, mentre feia el servei militar, el mes de febrer a l’Hospital Militar de Barcelona, als 22 anys).
La cerimònia del casament la celebren al santuari de La Salut (Sant Feliu de Pallerols) i de viatge de nuvis van a Barcelona.
Junts continuen amb el negoci del Cafè Buxó. (Tancat els anys 60). Al tancar el Cafè Buxó lloguen el local i hi ha una botiga de joguines i posteriorment una botiga de llars de foc.
El 1947 neix el seu fill Lluís (1947-1983), amb una greu malaltia mental.
És en els anys quaranta i cinquanta quan en Pere crea les primeres sardanes: Gràcia, Anant a la pesca, Font Picant, La Molinereta, Rosó, La Bergassada, etc.
L’any 1949, al novembre, Amer celebra la Festa del Mil·lenari de la consagració de l’església parroquial; en aquest acte la cobla- orquestra “Moderna” estrena la sardana La Bergassada de Pere Buxó Domènech, composada a propòsit.
El 1951 crea i dirigeix la “Choral Estelense” d’Amer, la qual actua fins l’any 1962. Pren part en les festes d’Homenatge a la Vellesa, en les celebracions de la Pasqua cantant les tradicionals Caramelles i en nombrosos actes del municipi, tan religiosos com profans. Cal recordar la festa del diumenge 14 de novembre del 1954 a Adri amb motiu de la inauguració i benedicció d’una imatge de la Verge de Fàtima, on prengué part la “Choral Estelense”.
El 1954 neix la seva filla Maria Rosa (1954-2009), qui es casa amb en Brauli i tenen tres fills: els tres néts d'en Pere Buxó Domènech.
Durant els anys 60 en Pere té una moto de la marca Bultaco, la qual ven després d’un accident.
El 1964 mor el seu pare, en Lluís Buxó Gimpera.
A mitjans dels anys 70 forma part de l’Agrupació Musical Amerenca, reunida pel Mossèn Enric Costa Dorca.
La seva vida com a director i concertista acaba a la cobla- orquestra “La Principal de Palafrugell” on hi actua només l’any 1975; i en el conjunt “Els Trobadors” del local Acapulco de Blanes.
L’any 1982 mor la seva tia Rosa Buxó Gimpera, a qui en Pere l’aprecia com si fos la seva mare.
A la Festa Major d’Amer de l’any 1985, el dia 16 d’agost es fa el concert de música per a cobla. S’estrena la glossa Amer de Pere Buxó Domènech, per “La Principal de la Bisbal”. Aquesta glossa està formada per quatre temps: Pau en el Monestir, Ballet, La Processó dels Dolors i Festa Major.
A Amer, el març de l’any 1988 es celebra la festa de reconstrucció del campanar de l’església, amb una gran vetllada musical. Pere Buxó Domènech és l’últim d’aquest concert, i interpreta al piano la Rapsòdia in blue de George Gershwin i per finalitzar aquest acte l’arranjament fet per ell de El cant dels ocells.
Per celebrar les Noces d’Or (50 anys de casats; 1945-1995), en Pere compon la sardana Enamorats. B i la dedica a la seva esposa Gràcia.
El 1997 mor el seu germà, en Salvador.
El diumenge 13 de desembre del 1998, en el I Aniversari de la Penya Blaugrana d’Amer, la cobla “La Bisbal Jove” estrena la sardana Cant del Barça de Pere Buxó Domènech.
En Pere Buxó Domènech mor el dia 30 de desembre del 1998 a Girona, a l’edat de 82 anys.
La Gràcia Roca Rosendo, la seva dona, mor el dia 1 de desembre del 2007 a Girona, a l’edat de 89 anys.
Fou homenatjat en diverses ocasions; per part de l’Agrupació Sardanista d’Amer, per l’Ajuntament d’Amer i per la Penya Blaugrana d’Amer.
Cal destacar l’exposició realitzada per Josep Puigdemont Oliveras al Museu Etnològic d’Amer, del 7 de novembre al 14 de desembre del 2008; titulada “Goig i dolor de la vida del pianista Pere Buxó” (Coincidint amb els deu anys de la mort de Pere Buxó Domènech).
Obra musical
[modifica]Sardanes
[modifica]Va compondre 59 sardanes:
- 1- Anant a la pesca
- 2- Cant del Barça
- - Font Picant
- 4- Gràcia
Obra diversa
[modifica]Va compondre 49 obres musicals de diferents estils.
- 1-Amer
- 2-Vals triste
Bibliografia
[modifica]Categoria:Músics Categoria:Pianistes Categoria:Compositors de sardanes Categoria:Compositors de sardanes catalans
Fuentes Buxó, Alex. (2015). Descripció del fons de Pere Buxó Domènech (Amer, Girona 1916-1998); músic, pianista i compositor de sardanes. Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents de l’Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. (Treballs fi de Màster i de postgrau). 402 pp.
Referències
[modifica]- ↑ Fuentes Buxó, Alex. (2015) Descripció del fons de Pere Buxó Domènech (Amer, Girona 1916-1998); músic, pianista i compositor de sardanes. Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents de l’Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. (Treballs fi de Màster i de postgrau). 402 pp.