Usuari:Algava09/Museu indi
 | Aquest article està inacabat. L'estan elaborant alguns alumnes i forma part del Viquiprojecte:Viquiprojecte:Art budista 2024. L'usuari Kowalskyn és l'encarregat de la supervisió. Comenteu amb aquest usuari qualsevol canvi a l'article. Plantilla afegida en data: maig de 2024. |
Museu indi (Calcuta)
[modifica] | |||
|---|---|---|---|
El "Museu indi" de Calcuta va ser fundat l'any 1814 per la Societat Asiàtica de Bengala, que se situava a l'actual edifici de la Societat Asiàtica del número 1 de Park Street a Calcuta. És un dels museus més grans i antics d'Àsia. Primer conegut com el "Museu de la Societat Asiàtica", posteriorment en època colonial era anomenat com el "Museu Imperial" de Calcuta, finalment com a "Museu Indi".
En el seu interior hi ha una gran mostra de peces d'art, des d'escultura a pintura. També es pot veure una gran col·lecció de mostres naturals, i culturals. Des d'ossos humans als d'animals, a teixits creats pels homes.
Història
[modifica]Amb la creació d'aquesta institució museística, va començar un impuls molt gran de museus a l'Índia. Es considera que en aquest any tenim un començament d'una nova etapa, la modernitat, que ve acompanyada d'èxits socioculturals i científics del país, arribant a crear in total de 400[1] museus a tot el país.
Societat Asiàtica
[modifica]La història d'aquest museu comença al segle XVIII amb Sir William Jones[2], un erudit que es va dedicar tota la seva vida a l'Índia i la seva cultura. Sent així el fundador de la Societat Asiàtica l'any 1784 a Calcuta. El paper d'aquesta societat va ser molt important, ja que gràcies a aquest centre d'aprenentatge pel desenvolupament de l'art i la cultura, relacionat amb les activitats socioculturals. Aquestes activitats es feien per poder entretenir a la gent, difondre el coneixement, preservant-lo en el temps i la història.
L'any 1796 els membres de la Societat Asiàtica van tenir la idea de crear un museu. En aquest museu tindrien les peces en un nivell de conservació adequat, on poder rebre els objectes, siguin produïts per l'home o la natura. El 1808 es quan es va trobar un local en un terreny que va ser cedit pel govern i la idea va començar a tenir forma.
Creació del museu
[modifica]L’any de la fundació, 1814, va ser possible la creació gràcies a una carta de Nathanial Wallich, un botànic danès. Va ser un presoner al setge de Serampur, però va ser alliberat pel govern en reconeixement dels seus estudis i assoliments científics. En aquesta carta defensava la creació del museu, proposant a la Societat Asiàtica de no només ser un dels conservadors del museu, sinó també de donar duplicats de les seves pròpies col·leccions, que eren importants i valuoses. Va ser acceptada aquesta proposta per la Societat Asiàtica, i es va establir el Museu de la Societat a les instal·lacions de la Societat Asiàtica de Bengala.
Així va néixer el museu, amb el primer director, el Dr. Nathanial Wallich[3], el 2 de febrer de 1814. A més va ser anomenat com a conservador honorari del museu Oriental de la Societat Asiàtica.
La primera col·lecció constava d'objectes curiosos, de diversos punts del país. Va haver-hi molts donants europeus, concretament 27, que van donar un total de 174 articles l’any 1816. També va haver-hi col·leccionistes individuals com; el Coronel Stewart, el Dr. Tytler, el General Mackenjzie, el senyor Bryan Hodgson o el Capità Gillon.
Creixement del museu
[modifica]Va haver-hi col·laboradors indis, que van regalar objectes al museu perquè la col·lecció pogués créixer, un total de 49 donants, entre ells; Baboo Ram Comul Sen, Kali Kissen Bahadoor, entre altres.
El 1856, els membres de la societat van decidir presentar un monument al govern de l'Índia per a l'establiment d'un Museu Imperial a Calcuta. Dos anys més tard, el 1858, es va presentar al govern de l'Índia una representació, on la societat va pressionar per la fundació d'un Museu Imperial a Calcuta. El govern de l'Índia va reconèixer el seu deure d'establir un Museu Imperial a la Metròpoli per a la col·lecció i exposició d'espècimens d'història natural, física, econòmica i històrica, etc. El 1862 finalment el govern va anunciar la fundació d’un museu públic a Calcuta.
El Museu de l'Índia va tenir un inici tumultuós, marcant el 1867 com l'any de les seves bases, després de nombroses disputes amb el govern. Aquest es va ubicar a Chowringhee, davant del petit Cause Court, i no va ser fins al 1875 que es va completar el seu edifici actual, que va ser dissenyat per W. L. Grandville.
Abans d'això, des de 1814 fins al 1878, el museu estava situat a la Societat Asiàtica de Park Street, a Calcuta. Tanmateix, amb la finalització de la construcció del nou edifici a Chowringhee Road, el museu de la Societat es va traslladar a l'edifici actual i es va obrir al públic amb dues galeries l'1 d'abril de 1878.
Encara que inicialment va començar amb només aquestes dues galeries, el Museu de l'Índia es va transformar més tard en una institució polivalent que exhibia objectes multidisciplinaris en sis seccions: Art, Arqueologia, Antropologia, Zoologia, Geologia i Botànica.
El museu, inicialment conegut com el "Museu de la Societat Asiàtica", va passar a ser conegut com el "Museu Imperial" abans de guanyar la seva familiaritat com el "Museu de l'Índia". Avui dia, els visitants el coneixen amb afecte com a Jadughar o Ajabghar[4].
Galeries
[modifica]El museu té diferent col·leccions dividides en diferents sales. A l'abril de 2024 hi ha sales tancades que encara no estan obertes al públic, ja que estan en renovació, com és el cas de la Galeria de Bronze[5], la Galeria de màscares[6], la Galeria d'història pre i proto[7] i la Galeria d'Antropologia Cultural[8].
La primera d’elles és l’entrada, al vestíbul, on trobem un munt d'escultures enormes, majestuoses, del període Mauryan, a l’època de la integritat a l’antiga Índia per donar la benvinguda als visitants.
Pels passadissos trobem mostres d'estàtues i escultures de pedra, que tenen més de mil anys, on els visitants poden veure la nombrosa col·lecció meravellosa.
En aquesta galeria tenim les restes de pedra arenisca vermella de l'estupa de Bharhut. Van ser recreades per Alexander Cunningham, que va excavar el jaciment l'any 1873. Tenim restes del que va ser com baranes i l'única passarel·la oriental o 'Torana'. També tenim figures, com les de Yaksha i Yakshi.
En aquesta sala se centren en els ocells, en la seva interacció i comportament amb l'hàbitat on viuen. S'observa una gran varietat d'aus autòctones, però també mostren exemplars de tots els continents, des d'estruços a pingüins.
També hi ha una mostra de peixos, on hi ha una nombrosa col·lecció, tant d'aquàtics com d'amfibis, des de cavallets de mar a tortugues.
En aquesta galeria s'exposen productes econòmics d'origen vegetal juntament amb llavors seques; escates, escorces i fibres. On mostra l'acumulació i l'organització colonial de la "botànica econòmica" encastada en vitrines de vidre de l'època victoriana. També hi mostra els productes que utilitzaven com medicines, que inclouen drogues autòctones i temporitzadors indis i llavors oleaginoses.
Tenim una gran mostra d'imatges metàl·liques, que van des del segle VIII al segle XIV d.C. És tal el nom de peces que tenen que es classifica en diferents zones, des de les quals són més regionals destacant així les diferents escoles que es van crear sota el patrocini de diferents polítics, a les escultures metàl·liques, un reflex també de les escoles o d'autors solitaris.
Més de cinquanta mil monedes, de diferents regions del sud d'Àsia, que oscil·len entre els segles V - IV a.C fins a l'actualitat, tenint un conjunt únic.
Mostra una gran col·lecció d'objectes d'ivori juntament amb diferents escoles de tèxtils. Aquesta nombrosa col·lecció prové de diverses exposicions colonials on es mostrava l'enlluernadora opulència d'Orient. La col·lecció Lord Carmichael i la col·lecció Rai Manilal Nahar Bahadur, que inclou pintures, miniatures, objectes zed, tèxtils i artefactes tibetans.
Una de les sales més visitades de tot el museu, gràcies a una de les magnífiques peces exposades, la mòmia egípcia i una mà momificada. Aquestes dues peces van arribar a l'any 1882. No només es troben aquestes dues peces, sinó que hi ha una mostra de més antiguitat egípcies.
Aquesta galeria és un viatge en el temps, ja que va des del segle I a.C fins al segle IV d.C. En ella es representa l'escola Gandhara, una escola que expressava l'art clàssic a la zona nord-est del subcontinent Indo-Pak i a l'est d'Afganistan. En aquesta sala trobem estàtues de Buda, que representen la influència de la cultura grecoromana en la tradició i les formes de l'art indígena.
Una sala dedicada a aquells entomòfils que busquen tenir una gran varietat d'exemplars d'insectes i invertebrats com; crustacis, invertebrats terrestres, protozous, porífers i cnidaris.
En aquesta galeria, anomenada també Long Archaeology Gallery, tenim una exemplificació de l'art escultòric indi en la seva evolució en la nostra història al sud d'Àsia. En ella ens mostra la transició de l'escola Mathura del període Kushana a l'escola Sarnath de l'era Gupta. Posteriorment, temin les escultures medievals de l'est i el sud de l'Índia. A continuació tenim una selecció d'escultures úniques del sud-est asiàtic.
La col·lecció que trobem en aquesta galeria és massiva d'ossos i fòssils de diversos animals trobats al sud d'Àsia. Ha estat planificada i organitzada per il·lustrar la zoologia del subcontinent. La galeria també compta amb una gran col·lecció de mamífers de maqueta únics de tot el món. El més destacat és l'esquelet d'un rorqual comú que es va trobar encallat a la costa de Myanmar el 1804.
La galeria exposa diverses màscares de Bengala Occidental, Orissa, Assam, Karnataka i també de Bhutan i Nova Guinea. Es va reobrir el 2016, encara que l'abril del 2024 torna a estar tancada per renovació.
Aquesta galeria està dividida en dues seccions; Miniatures índies i l'Escola de Pintures de Bengala.
La secció de miniatures índies conté un nombre de pintures en miniatura que van des de pintures perses, mogols, mogols provincials, Deccan, Rajasthani, Pahari i pintures de la Companyia.
La secció de l'Escola d'Art de Bengala conté obres mestres del Bengala dels segles XIX i XX, que pertanyen a l'escola neo-bengala que inclou les obres de Rabindranath Tagore, Gaganendranath Tagore, Abanindranath Tagore, Nandalal Bose, Sunayani Devi, Asit Haldar, Abdur Rehman Chug i Jaminig Roy. A més d'aquestes, Pata-Chitra, també s'hi exposen certes litografies del segle XX.
La majoria d'obres que es mostren en aquesta sala son del segle XIX, però són de tota l'Índia i el subcontinent, donant així un ampli repertori de les diverses èpoques que han estat al seu esplendor original.
A l'entrada d'aquesta sala tenim el clàssic teler manual seguit del famós Maslin de la terra de Bengala.
En aquesta sala tenim objectes de terracota, des de l'època Maurya fins al segle XII d.C. Els objectes més valorats de la galeria són les dues relíquies budistes excavades al jaciment de Piprawah, Uttar Pradesh, juntament amb els cofres de les relíquies descobertes a Piprawah i Tàxila.
La galeria de l'evolució humana presenta la història i l'evolució de la nostra espècie, tant física com cultural, juntament amb els exemplars d'eines de pedra i casquets de crani dels jaciments de Harappa i Mohenjo-Daro.
La sala de roques i minerals ens proposa observar roques ígnies, metamòrfiques i sedimentàries d'arreu del món, però principalment del subcontinent indi, orferint una imatge de la formació geològica del sud d'Àsia juntament amb la seva varietat de minerals.
En aquesta sala podem veure una col·lecció molt gran de fossil d'invertebrats, de grups extints, que estan disposats en un recorregut de temps geologic. En aquest recorregut tenim des del fòssil vegetal més antic de la terra de Gondwana, seguit d'un ou de dinosaure, que es va descobrir al districte de Kheda, Gujarat. Un gran fòssil de mol·luscs de l'Índia peninsular i una impressió fòssil de serp descoberta a Myanmar són els altres aspectes destacats de la galeria. També tenim presència d'estromatòlits, el primer registre de vida trobat a l'Índia amb 3200 milions d'anys.
Referències
[modifica]- ↑ «Museums of India» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2024].
- ↑ «History Of The Museum – Indian Museum Kolkata» (en anglès). [Consulta: 27 abril 2024].
- ↑ «History Of The Museum – Indian Museum Kolkata» (en anglès). [Consulta: 27 abril 2024].
- ↑ «History Of The Museum – Indian Museum Kolkata» (en anglès). [Consulta: 27 abril 2024].
- ↑ «Bronze Gallery – Indian Museum Kolkata» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2024].
- ↑ «Mask Gallery – Indian Museum Kolkata» (en anglès). [Consulta: 27 abril 2024].
- ↑ «Pre and Proto History Gallery – Indian Museum Kolkata» (en anglés). [Consulta: 27 abril 2024].
- ↑ «Cultural Anthropology Gallery – Indian Museum Kolkata» (en anglés). [Consulta: 27 abril 2024].
- ↑ «Entrance Foyer – Indian Museum Kolkata» (en anglés). [Consulta: 27 abril 2024].
- ↑ «Corridors – Indian Museum Kolkata» (en anglés). [Consulta: 27 abril 2024].
- ↑ «Bharhut Gallery – Indian Museum Kolkata» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2024].
- ↑ «Bird Gallery – Indian Museum Kolkata» (en anglés). [Consulta: 28 abril 2024].
- ↑ «Botanical Gallery – Indian Museum Kolkata» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2024].
- ↑ «Bronze Gallery – Indian Museum Kolkata» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2024].
- ↑ «Coin Gallery – Indian Museum Kolkata» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2024].
- ↑ «Decorative Art – Indian Museum Kolkata» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2024].
- ↑ «Egypt Gallery – Indian Museum Kolkata» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2024].
- ↑ «Gandhara Gallery – Indian Museum Kolkata» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2024].
- ↑ «Insect Gallery – Indian Museum Kolkata» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2024].
- ↑ «L. Archaeology Gallery – Indian Museum Kolkata» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2024].
- ↑ «Mammal Gallery – Indian Museum Kolkata» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2024].
- ↑ «Mammal Gallery – Indian Museum Kolkata» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2024].
- ↑ «Paintings Gallery – Indian Museum Kolkata» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2024].
- ↑ «Textile Gallery – Indian Museum Kolkata» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2024].
- ↑ «Minor Art Gallery – Indian Museum Kolkata» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2024].
- ↑ «Human Evolution Gallery – Indian Museum Kolkata» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2024].
- ↑ «Rocks & Minerals Gallery – Indian Museum Kolkata» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2024].
- ↑ «Invertebrate Fossil Gallery – Indian Museum Kolkata» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2024].