Usuari:Allman/Composició

Galeria de fotos

Lletra (mida i color)

L'art antic engloba l'art desenvolupat per les civilitzacions antigues després del descobriment de l'escriptura i que s'estén fins a a la caiguda de l'imperi romà d'occident, el 476 dC.

)ï(

A l'Antiga Roma, el praefurnum era el terme emprat per a designar la part de les termes que corresponen al sistema de calefacció de certes habitacions sobretot el tepidarium i el caldarium així com, el laconicum (sauna seca) i el sudatorium (sauna humida). El praefurnum també s'empra pera referir-se al fogar mateix o el conducte en el qual s'introdueix el combustible.

Europa

Por las noticias que tenemos hasta ahora, el arte nació en Europa occidental hace más de 30 000 años y se desarrolló especialmente durante el Paleolítico Superior en Francia, España y otros países, con una calidad portentosa. Sin embargo, al terminar la última glaciación y comenzar el periodo Holoceno, por causas totalmente desconocidas, se produjo la desaparición casi total del arte europeo, de modo que podría decirse que el reloj se puso a cero y se sincronizó con el resto del mundo, llevando, desde entonces un desarrollo paralelo. En este artículo se ha decidido no incluir el arte de la Edad del Hierro en Europa por dos razones: la primera es que la extensión sería excesiva, la segunda es que la mayor parte de las culturas europeas de la Edad del Hierro son Protohistóricas o, incluso, históricas, y de la mayor parte de ellas tenemos noticias escritas directas o indirectas.

El arte paleolítico europeo

Entrada actual de la Cova de Maltravieso, a Càceres.

L'escola d'art Franco-Cantàbric és la més important de totes les que es desenvolupen durant el Paleolític Superior a Europa, aproximadament des de fa 35 000 anys fins a fa uns 10 000 anys. El art rupestre, tant parietal com mobiliari, apareix sobretot en les coves de les costes del Cantàbric espanyol (Tito Bustillo al Astúries, El Castillo i Altamira a Cantàbria...) i el sud de França (cova de Lascaux o Font-de-Gaume...), encara que realment s'estén per altres regions europees (si bé, amb menor densitat). Exemples d'això són el centre de la Península Ibèrica, amb coves com Casares, Maltravieso i conjunts a l'aire lliure com Siega Verde. La tècnica utilitzada és la pintura, el gravat, el relleu i, en el cas de l'art moble, l'elaboració de petites estàtues i altres figures. Les pintures són monocromes o bicromes (és a dir, mai s'usen més de dos colors simultàniament), encara que s'aprofita el color de la roca com a complement cromàtic. Per donar sensació de volum es recorre a els degradats (al modelatge i a l'ombreig) o s'aprofiten sortints de la roca. És un art animalístic en el qual la figura humana queda relegada a un segon pla; també abunden els signes abstractes o esquematitzacions d'òrgans sexuals. Es considera fonamentalment descriptiu, és a dir, rarament hi ha escenes (i quan es troben, probablement no siguin fets reals, sinó simbòlics, és a dir, mitogrames), la composició de les figures és juxtaposada, amb un significat més simbòlic que real, i sense donar la sensació d'un moviment natural (encara que aquest s'expressi per mitjà de certs convencionalismes); malgrat tot, les figures són molt realistes i detallades, sent, per això, un cas excepcional en l'Art Prehistòric.

Pintura: Sostre de la Cova d'Altamira, (Cantabria)
Gravat: Cap de cavall
Cova del Moro (Tarifa)
Relleu: Cavall de la cova
Roc de Sers (França)
Escultura, venus paleolítica d'Europa central

La funció de l'art paleolític és totalment desconeguda. Al principi es va pensar que aquestes obres d'art es feien només per motius estètics (per adornar: «l'art per l'art»), i encara que ningú nega l'alt sentit estètic d'aquestes representacions, aquest sembla ser un factor secundari. Sens dubte aquest art era de caràcter màgic o religiós. No es poden fer més precisions, com a molt, es poden formular diverses teories, però sense proves definitives. Les propostes més habituals són el totemisme, el xamanisme, la màgia propiciatòria, la fecunditat i el dualisme de la naturalesa. En realitat és possible que totes les teories tinguin una mica de veritat, que només prenent-les totes juntes es pugui interpretar el significat de l'art paleolític.

Períodes de l'art geométric
	Protogeomètric	- Període protogeomètric (1050-900 aC). - Les formes dels bols abandonen la naturalesa fluïda dels micènics, la composició esdevé estricta i simple. - Les peces ceràmiques es divideixen en bandes decoratives horitzontals amb algunes formes geomètriques dibuixades, en general amb cercles concèntrics o semicercles realitzats amb compàs i línies amb regles.
	Geomètric antic	- Geomètric antic (900-850 aC). - Aquest període també és conegut com fase del Dipilo o Dipilo nero pel color negre dels bols trobats al Dipilo. - Període on s'incrementa l'alçada dels bols i la decoració es limita al coll i a mitja alçada del cos del recipient. - La superfície restant resta coberta per una fina capa d'argila, que durant la cocció s'enfosqueix, assolint un color brillant i efectiu. - En aquest període el tema decoratiu del meandre s'incorpora a la ceràmica de disseny, esdevenint l'element més característic de l'art geomètric. Augmenta l'ús de les línies rectes en detriment de les corbes.
	Geomètric mitjà	- Geomètric Mitjà (850-760 aC). - Les zones decoratives semblen multiplicar-se mitjançant la creació d'una mena de malla tèxtil adaptable; quan les parets del bol disposen d'un diàmetre major el dibuix queda ampliat. - Domina el meandre i es col·loca en la zona més important, en la mètopa col·locada entre els mànecs.
	Geomètric tardà	- Geomètric tardà (760-700 aC). - Tot i que la tècnica no va partir canvis alguns tallers començaren a introduir formes d'animals en els bols decoratius, en les àrees del coll i la base del vas. En la métopa principal entre les nanses apareixen formes humanes. - Pertanyen a aquesta fase els grans gots del Dipilo que es col·locaven en les tombes com monuments funeraris. La seva alçada (sovint d'1.50 m) i la perfecció de la la seva execució representen la més alta expressió de l'art geomètric grec.