Usuari:Alzinous/ordinacions
Còdex d’Ordenacions de la Vall d’Àneu
[modifica]El Còdex d’Ordenacions de la Vall d’Àneu és un document jurídic i legislatiu redactat entre els anys **1337 i 1424** a la Vall d’Àneu, al Pirineu català. Aquesta compilació legal, que va sobreviure miraculosament a un incendi al segle XV, és reconeguda per contenir el primer text europeu que aborda de manera específica el delicte de bruixeria.
Context històric
[modifica]La Vall d’Àneu, situada en un territori muntanyós i de difícil accés, es regia per un sistema legal propi influït tant pel dret civil com pel dret eclesiàstic. El 1424, durant el govern del **comte Arnau Roger IV de Pallars**, es van promulgar unes ordenacions específiques que dedicaven **15 capítols** a regular els delictes relacionats amb la bruixeria.
Aquestes ordenacions són considerades un precedent en la legislació europea sobre la persecució de la bruixeria, avançant-se a textos com la **bula Summis desiderantes affectibus**, promulgada el 1484 pel papa Innocenci VIII, que legitimava la caça de bruixes a Europa.
Contingut de les ordenacions
[modifica]Els 15 capítols de les ordenacions es concentren en la definició dels delictes considerats bruixeria, les seves penes i el procediment judicial aplicable. Els **sis primers capítols** són els més detallats, i s’hi classifiquen diferents tipus de delictes:
- Associació amb el Boc de Viterna:
La figura demoníaca coneguda com el Boc de Viterna era considerada la màxima representació del mal. Es castigava amb pena de mort al foc aquells que se li rendien homenatge, renunciaven a la fe cristiana i cometien crims com infanticidis, preparació de verins o maleficis.
- Rendició d’homenatge sense crims associats:
Encara que no es cometessin crims, l’adoració al Boc i la renúncia a la fe cristiana comportaven la mateixa pena que el primer delicte.
- Preparació de verins (*gatir noots*):
L’elaboració de verins o ungüents es castigava amb la pèrdua dels béns i l’execució, però el mètode era a discreció de l’autoritat.
- Fabricació de medines:
L’elaboració de remeis herbaris, fins i tot amb finalitats curatives, podia ser considerada bruixeria. La pena era la mort al foc.
- Maleficis sota el llindar de la porta:
Col·locar ungüents o brevatges malèfics a les portes d’altres persones era considerat menys greu, però també es castigava amb execució.
- Rituals per impedir la unió matrimonial:
Els maleficis per impedir el matrimoni o la relació conjugal comportaven l’escarn públic i l’amputació de la llengua.
Els capítols restants regulaven aspectes com la recopilació de proves, el cost dels judicis, l’ús de la tortura per obtenir confessions i la jurisdicció exclusivament local sobre aquests crims.
Redacció i impacte
[modifica]El text va ser redactat al **castell de València d’Àneu** pel comte Arnau Roger IV i els prohoms del territori, una assemblea d’homes poderosos tant laics com eclesiàstics. La legislació va tenir un impacte significatiu a la regió, on es van succeir múltiples judicis per bruixeria.
Commemoració
[modifica]L’any **2024** es commemoren els **600 anys** de la redacció del Còdex d’Ordenacions. Aquest document no només és un testimoni històric del dret medieval, sinó també un recordatori de la persecució que va afectar nombroses persones sota acusacions sovint sense fonament.
Importància històrica
[modifica]El Còdex d’Ordenacions de la Vall d’Àneu és considerat una peça clau per entendre les primeres manifestacions de legislació contra la bruixeria a Europa, anticipant-se a la caça de bruixes que assolaria el continent durant els segles XV i XVI.
- - -
Ordinacions d’Àneu i la cacera de bruixes a l’edat mitjana
[modifica]Les Ordinacions d’Àneu, promulgades l’any 1424 a les Valls d’Àneu, són considerades el primer text legal europeu que estableix procediments específics per a la persecució de la bruixeria. Aquest document marca un punt d'inflexió en la història de la cacera de bruixes, ja que va codificar per primer cop mesures legals contra aquest fenomen en un context de creixent ansietat social, política i religiosa al final de l'edat mitjana.
Context històric
[modifica]La baixa edat mitjana va ser una època marcada per crisis econòmiques, conflictes armats, tensions religioses i les devastadores conseqüències de la Pesta Negra. Aquest ambient de precarietat va fomentar la cerca de boc expiatoris, i la figura de la bruixa es va consolidar com un símbol dels mals que afectaven les comunitats. Catalunya, segons l’historiador Pau Castell, forma part del "bressol de la cacera de bruixes europea", destacant-se per la precocitat en l’establiment de marcs legals per a la persecució de la bruixeria.
Característiques de les Ordinacions d’Àneu
[modifica]Les Ordinacions d’Àneu detallaven els procediments per a la captura, el judici i el càstig de les persones acusades de bruixeria. Entre les mesures establertes s'incloïen:
- Arrest immediat de les persones sospitoses.
- Interrogatoris sota tortura per obtenir confessions.
- Confiscació de béns de les persones acusades, una pràctica que sovint motivava denúncies per interessos econòmics.
- Pena de mort per als casos considerats greus.
Aquest marc legal va servir de precedent per a posteriors persecucions a Catalunya i altres regions d’Europa, influenciant la redacció d'obres com el Malleus Maleficarum (1487), un manual clau per a la cacera de bruixes.
La figura de la bruixa a la societat i la cultura
[modifica]La persecució de la bruixeria va tenir un fort component de gènere. Segons Meritxell Simó, directora de l’Institut de Recerca de Literatura Medieval de la Universitat de Barcelona, la imatge de la bruixa es va construir al llarg dels segles XII i XIII a partir de figures mitològiques, com les fades i altres dones amb poders sobrenaturals, que es van racionalitzar i cristianitzar fins a esdevenir la bruixa estigmatitzada. Aquesta figura sovint servia per controlar les dones que no s’ajustaven a les normes socials, especialment aquelles que posseïen coneixements mèdics o exercien tasques relacionades amb naixements i cures.
Constanza Cavallero, investigadora de la Universitat de Buenos Aires, ressalta que la persecució de bruixes estava profundament arrelada en el gènere, afectant especialment dones que no es subordinaven al poder masculí, que vivien la seva sexualitat de manera no convencional o que es trobaven en situacions de vulnerabilitat econòmica i social.
Impacte cultural i literari
[modifica]La figura de la bruixa va deixar una empremta profunda en la literatura i la cultura popular. Històries sobre bruixes i processos judicials es van incorporar al folklore de moltes regions europees, perpetuant la seva imatge com a encarnació del mal. La literatura medieval i moderna va ser un instrument fonamental per consolidar aquest imaginari.
Commemoració i reflexió històrica
[modifica]El 2024 es commemoren 600 anys de les Ordinacions d’Àneu, amb actes organitzats per institucions com l’Institut de Recerca en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona i el Consell Cultural de les Valls d'Àneu. Aquesta efemèride serveix per recordar un dels episodis més obscurs de la història europea i per analitzar-ne les causes i conseqüències.
Les investigacions contemporànies, com les de Pau Castell, Meritxell Simó i Constanza Cavallero, són essencials per entendre com la por, la ignorància i les desigualtats socials van desembocar en persecucions massives, afectant especialment les dones. Preservar la memòria d'aquests fets contribueix a evitar la repetició d’injustícies similars en el futur.
Bibliografia
[modifica]- [Pau Castell, Història Medieval]
- [Meritxell Simó, Institut de Recerca de Literatura Medieval]
- [Constanza Cavallero, Universitat de Buenos Aires]