Usuari:Amadalvarez/Cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'estiu de 2024

Premsa

L'espectacle proposat és reconegut per la premsa internacional com un espectacle original i atrevit. Després de la cerimònia es van formular diverses crítiques sobre l'elecció del format i la seva posada en escena, poc adequades per l'enregistrament audiovisual i la meteorologia.

A Suïssa, Le Temps parlava d'un espectacle grandiós mentre lamentava que «algunes escenes, com [el] cavall mecànic», fos excessivament llarg; mentre que Neue Zürcher Zeitung ho resumia així: «molt kitsch, espectacle i història cultural... i per descomptat mal temps». La Radio télévision suisse Radiotelevisione svizzera di lingua italiana descriu la cerimònia com a «fora del normal» i «moderna i brillant», Schweizer Radio und Fernsehen com una «gran celebració» durant la qual els francesos van presentar «tota la seva diversitat cultural», Radiotelevisione svizzera di lingua italiana descrivia la cerimònia com «sumptuosa», «espectacular» i «globalment agradable» durant la qual atletes i la història francesa van desfilar alternativament pel Sena. El Frankfurter Allgemeine Zeitung, «mai no hi ha hagut un espectacle com aquest!». Der Spiegel s'entusiasma mentre lamenta, per exemple, el fals suspens sobre la identitat del misteriós personatge emmascarat, present durant tota la cerimònia però el rostre del qual no s'acaba desvetllant. El China Daily destaca els esforços del comitè organitzador per destacar el romanticisme de la ciutat i l'ús dels monuments culturals de París destaca l'esperit humanista dels Jocs Olímpics, mentre que el diari de Hong Kong South China Morning Post subratlla un espectacle «extravagant» amb constants referències a la convulsa història de França i “adaptada a tots els gustos”. El diari espanyol Marca en parla de la millor cerimònia d'inauguració de totes les edicions, «la més revolucionaria que ha existit mai», encara que la superposició d'esdeveniments va fer una mica difícil de seguir-la. El Corriere dello Sport recorda «una inauguració única i de vegades espectacular, que tanmateix va desactivar els abanderats, fent-los totalment anònim per la desfilada a les barques». Per a The Washington Post, la cerimònia va ser una «proesa audaç», transformant París en «una escena espectacular» i demostrant «que el pensament audaç podria restaurar la brillantor a un esdeveniment global que havia vist caure en picat la seva popularitat». El diari grec Kathimerini parla d'una «festa fantàstica». El Times of India va qualificar la cerimònia de «la més extensa i elaborada que s'ha vist». El Corriere della Sera italià assenyala que «París va presentar al món una versió suavitzada, irònica i idealitzada de la seva història». El Nikkei del Japó informa que l'espectacle sembla un «torneig obert». Al-Jazeera assenyala una «interpretació fosca i commovedora de l'himne nacional francès», destacant «la contribució de les dones a la societat francesa».

El New York Times està més dividit. Si el diari nord-americà aplaudeix l'aparició dels vaixells, la part final de l'espectacle, al Louvre, l'actuació d'Aya Nakamura "que barreja de manera brillant tradició i modernitat francesa" i el fet de situar els músics i ballarins per tot el Sena, jutge que l'elecció de presentar els equips en vaixells va fer que l'espectacle fos menys fort que en edicions anteriors: “Mentre els vaixells que portaven els atletes navegaven pel Sena, ens vam adonar del que faltava. La gran massa d'atletes es va reunir en un sol lloc, movent-se en una marea contínua. La paleta caòtica dels vestits nacionals, els diferents estils de marxa, els orgullosos abanderats”. Per al dia a dia nord-americà, aquesta elecció ha inferioritzat els atletes, com reduïts al paper de suporters encarregats de fer soroll per fer-se notar. El diari continua assenyalant la diferència entre l'espectacle vist des de la grada i el que emet la televisió: “els espectadors només veien el que hi havia davant, i no gaire bé; Quan els vam veure aplaudir, el més probable és que estaven reaccionant a les imatges que es reproduïen en un monitor proper. Però l'espectador tampoc tenia la sensació de tenir la millor visió possible. Els atletes de les seves embarcacions encara miraven a la llunyania; els números [cantats o ballats] no s'escenificaven d'una manera inventiva per a les càmeres.»190. The Guardian és molt més mordaç, evoca una vetllada kitsch i irònica, un "espectacle complex, matisat, divertit, enèrgic, difús, diluït i massa estirat", "una cerimònia que va ser, com sempre, divertida, ridícul, massa llarga, massa fosc191. Però també agradable, càlid, necessari i (...) ostatge de la seva pròpia arrogància”, risible perquè arruïnat per la pluja, aquest esdeveniment meteorològic inesperat que va desinflar el s pretensions dels seus organitzadors, però afortunadament salvat, en els seus últims minuts, per l'actuació de Céline Dion. I el diari anglès es pregunta: “Potser no va ser només la pitjor cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics mai. Potser no va ser el pitjor esdeveniment a l'aire lliure mai. Potser va ser el pitjor que mai. L'Independent també lamenta que el format escollit no s'hagi pogut adaptar a la pluja torrencial, citant una “oportunitat perduda”193. El diari britànic The Telegraph és mixt, considerant que el final de la cerimònia va ser “grandiós”, sobretot el passatge amb Céline Dion, però considera que la cerimònia en el seu conjunt va ser un “fiasco”; li va donar una valoració de 3 estrelles sobre 5.194. El canal de televisió britànic GB News195 va declarar que la cerimònia d'obertura dels Jocs de París va ser “la pitjor de sempre”196. Aquesta és també l'opinió del tabloide britànic The Daily Express197.

Autoritats

Diversos líders polítics internacionals oficials van expressar el seu suport a l'esperit de la cerimònia. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ho va veure com una celebració de "la cooperació global, la solidaritat, l'equitat i la perseverança esportiva". El canceller alemany Olaf Scholz parla d'una celebració «única», quan el primer ministre canadenc Justin Trudeau se centra en l'actuació de la seva compatriota Céline Dion, a qui considera «inoblidable»198. [[Categoria:Jocs Olímpics d'Estiu de 2024]]