Usuari:Amamia R./Ji Gu Suan Jing
{{Millorar format|data=pàgina d'usuari}}
"Ji Gu Suan Jing", nom real "Ji Gu Suan Shu" és un llibre que va ser escrit pel matemàtic Wang Xiao Tong l'any 626, als principis de la dinastia Tang. Després va ser inclòs als "Deu Cànons Computacionals" i va canviar el nom a "Ji Gu Suan Jing".
El llibre "Ji Gu Suan Jing" va tenir molt efecte en l'historia matemàtica de la Xina. Wang Xiao Tong en el llibre va canviar unes preguntes en equacions, va crear sistemàticament per primera vegada les equacions de tercer grau i va tenir un significat molt important en el desenvolupament de les equacions. Wang Xiao Tong en aquest llibre va crear 25 equacions de tercer grau, de les quals 23 equacions de tercer grau que van des del segon fins al divuitè tenen la següent forma:
La resta, el dinovè i el vintè són equacions de tercer grau diferents: .
Contingut
[modifica]"Ji Gu Suan Jing" en total hi ha 20 problemes i l'estructura de les preguntes són semblants, totes les preguntes comença per "Si..." amb les desdes que et dóna en cada pregunta, després et fa una pregunta sobre el problema. Cada pregunta té una resposta amb un principi igual a totes les preguntes, i sobre la resolució del problema, Wang Xiao Tong utilitza una llengua fàcil d'entendre.
La primera pregunta
[modifica]Aquesta és una pregunta d'astronomia. Demana la longitud de l'equador de la Lluna en el mig de la nit i en Wang Xiao Tong el va resoldre amb càlculs.
La segona pregunta
[modifica]
Sobre aquesta pregunta sobre la construcció d'un observatori i l'amplitud, l'alçada i la profunditat de la via cap a l'observatori, Wang Xiao Tong va llistar tres equacions de tercer grau d'aquesta forma:
I una altra equació de tercer grau d'aquesta forma .
La tercera pregunta
[modifica]Wang Xiao Tong va resoldre aquesta pregunta establint una equació de segon grau i dues equacions de tercer grau:
La primera equació de tercer grau:
La segona equació de tercer grau:
- ;
Wang Xiao Tong va obtenir la resposta d'aquesta pregunta amb aquestes equacions que és: 31
La quarta pregunta
[modifica]Wang Xiao Tong va utilitzar dues equacions de tercer grau per a resoldre el problema:
- ; Solució obtinguda x=18 peus
- La solució de l'obtingut x=33 peus
La cinquena pregunta
[modifica]Solució equació de segon grau i tercer grau un de cada.
L'equació de tercer grau dóna: la vora inferior de la x=3 peus, base=9 peus alçada=12 peus.
La sisena pregunta
[modifica]Va utilitzar dues equacions de segon grau per resoldre-la.
La setena pregunta
[modifica]Demanar la llargada d'un magatzem, el mètode que va utilitzar Wang Xiao Tong era igual que resoldre una equació de tercer grau:
Per a trobar la profunditat del panís, la forma del Wang Xiao Tong és crear una altra equació de tercer grau:
La vuitena pregunta
[modifica]Aquesta pregunta és sobre el moviment de terres sobre construccions com el d'un observatori, d'un dic, d'un magatzem d'arròs.
La solució va ser obtinguda a partir d'una equació de tercer grau:
La resposta és que en el primer lloc x=72 peus; en la segona les respostes són 120-72 = 48 peus, 36 peus i 66 peus.
La novena pregunta
[modifica]Va utilitzar dues equacions de tercer grau per a obtinir la resposta.
La desena pregunta
[modifica]Va utilitzar una equació de tercer grau per a solucionar-ho.
L'onzena pregunta
[modifica]Va utilitzar una equació de tercer grau per a solucionar-ho.
La dotzena pregunta
[modifica]Va utilitzar una equació de tercer grau per a solucionar-ho.
La tretzena pregunta
[modifica]Va utilitzar una equació de tercer grau per a solucionar-ho.
La catorzena pregunta
[modifica]Va utilitzar una equació de tercer grau per a solucionar-ho.
La quinzena pregunta
[modifica]Va utilitzar una equació de tercer grau per a solucionar-ho:
La sisena pregunta
[modifica]Va utilitzar una equació de tercer grau per solucionar-lo
La dissetena pregunta
[modifica]Va utilitzar una equació de tercer grau per solucionar-lo. La resposta és noranta-dos i cinc mitjos.
El que va dir Wang Xiao Tong era equivalent establir una equació de tercer grau:
- +=-
La divuitena pregunta
[modifica]Va utilitzar una equació de tercer grau per solucionar-lo
La dinovena pregunta
[modifica]Va utilitzar una equació doble de segon grau per solucionar-lo
La vintena problema
[modifica]Va utilitzar una equació doble de segon grau per a solucionar-ho:
Versió
[modifica]Ji Gu Suan Jing en l'època Tang ja n'hi havia còpies, en el 1084 fins i tot hi havia diferents edicions d'aquest llibre. Però fins a l'època Ming, les edicions quasi es van perdre totes, només es va quedar l'edició que es va guardar Li Kai Xian. En l'època Qing, Mao Jin va aconseguir l'única edició de Ji Gu Suan Jing i van aparèixer còpies del llibre. Durant l'època Qing, hi van haver moltes persones que van col·leccionar les còpies del llibre i els van guardar. Un d'ells, en Kong Ji Han va ajuntar el Ji Gu Suan Jing junt amb altres nou llibres com Hai Dao Suan Jing i els va publicar. En el mateix temps, Si Ku Quan Shu va recollir una de les còpies de Mao Jin. Avui en dia, la còpia està guardada al Museu de la Ciutat Prohibida de Pequín D'ençà que enla meitat del l'Època Qing hi havia moltíssimes persones que havien d'estudiar el Ji Gu Suan Jing i això va fer que el fet d'estudiar Ji Gu Suan Jing fóra molt popular entre les persones de la dinastia Qing.
En els Deu Canons Computacionals que va publicar Qian Bao Cong, la companyia de llibres Zhonghua l'any 1963, també està inclòs el Ji Gu Suan Jing.
Jigu Suanjing va ser introduït en el terreny l'anglòfon per Alexander Wylie en el seu llibre Notes on Chinese Literature.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ Alexander Wylie, Notes on Chinese Literature, p.115-116, 1902, Xangai, reimpressió ISBN 0-548-86642-2