Aquesta és una pàgina de proves de Ambrosians. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.

Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari

L'Eclosió

L'Eclosió és una escultura monocroma de Miquel Blay, la qual està feta de marbre, tot i que també hi ha exemplars en Pedra o Guix. Va ser exposada per primera vegada 1905 tallada en guix en el ''Salon de la Societé des Artistes Français'' a Paris. L'exemplar de marbre es troba en el Museu d'Art Modern del Casón del Buen Retiro, Madrid. També es pot trobar el cap sol de la noia com a fragment, la qual està feta també de marbre.

Context històric de l'obra

Blay juntament amb la seva família traslladen el seu domicili particular cap a Neuilly sur Seine, al Boulevard Bineau, número 67. Aquesta nova adreça figura a les referències personals de l'artista del catàleg del Salon de 1905. Va ser durant aquesta etapa en que Miquel Blay esculpeix aquesta obra. L'Eclosió primerament va ser presentada en guix en el Salon de la Societé des Artistes Français al 1905, d'on va obtenir la Segona Medalla. Més tard, en el 1906, la va presentar, aquest cop en marbre, en el Saló parisenc. Finalment en 1907 va presentar-la a l'Exposició Internacional d'Art de Barcelona, en la qual va rebre el Diploma Excepcional.

També va ser exposada a l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1908, d'on va obtenir la màxima condecoració, la Medalla d'Honor.

Davant l'èxit de l'obra va ser adquirida pel Museu d'Art Modern per la Real Orden al 22 de Juliol.

Va ser una de les escultures que més atenció va rebre pels crítics durant L'Exposició Internacional a Buenos Aires, de la qual Miquel Blay va ser premiat amb el Gran Premi.

Degut l'importància de l'obra, participà en l'exposició més significativa de l'escultura espanyola del primer terci del segle XX, celebrada a Madrid al 1985.

El procés de modelatge de l'obra està totalment documentat a través de les fotos del seu estudi al 1904, i al 1905 va realitzar també a Paris una versió reduïda de marbre, de 88x76x59 cm. Molts suggereixen que l'obra va ser creada per la seva col·lecció personal, ja que va pertànyer a l'artista i els seus descendents fins el 1973, que va ser donada al Museu de la Garrotxa per Jaume Blay, fill major de l'artista.

Una versió a guix pintat en color de terracota i de mida real va ser donat al Museu de l'Empordà al 1948 juntament amb altres obres de Blay per la viuda de l'escriptor, Berthe Pichard.

Blay va reelaborar fragments de l'obra. Va fer versions del cap de la noia en guix, la qual es troba en el Museu de la Garrotxa amb el nom de Somni de día i en marbre, la qual es diu Ensomni i es conserva en el Casino de Madrid, les dos són del 1905.

Desgraciadament l'estat de l'escultura es va veure danyat, ja que va ser exposada a l'exterior durant un temps i això va provocar seqüeles. Per tal d'evitar més danys va ser transportada a dintre del Casón del Buen Retiro. L'obra va poder ser restaurada posteriorment per el grup Tekne al 2007. Finalment al 2015, Sonia Tortajada va acabar de fer-li una neteja i una reintegració cromàtica i ara que ja està dins el museu no té protecció, en el sentit de que ja no és coberta ni protegida amb cap material especial per la seva conservació.

Tema

Un noi i una noia nus estan abraçats amb una expressió de serenitat. El noi està a la banda dreta i es recolza a la noia com acostant-se per besar-la, i ella té una tela sobre les cames i sosté un ram de flors. Té una certa vinculació amb la faula de Dafnis i Cloe en el descobriment de l' amor i la sexualitat en un ambient bucòlic. Però sobretot està relacionat amb la iconografia de Paolo i Francesca, que va tenir molt d' èxit a la pintura decimonònica, on la figura masculina es mostra interessada per la bellesa de la noia, i no per protegir-la. En aquesta obra, l' escultor s' allunya de la sexualitat i la passió, per apropar-se a una escena amb una expressió menys explícita.

Descripció

L' escultura està feta de marbre polit i té unes grans dimensions ( 168 x 156 x 128 ), i es pet veure des de molts punts de vista.

Ens mostra dues persones, un noi i una noia adolescents, parella, asseguts nus en una pedra. El noi sembla buscar la noia per besar-la, i la noia es mostra molt afectuosa amb el noi. A les diferents versions es veu la mateixa serenitat, i aquesta composició tan digna esdevé quasi immaterial. Els nus de Blay es caracteritzen per un grau de puresa i castedat, que expressen espiritualitat i poesia.

La noia té el cabell llarg, les cames cobertes per una tela i una mirada molt calmada. Està inclinada cap al noi, que la vol besar, com si volgués acariciar. El noi està inclinat i té les cames ajuntades, i mostra molta amabilitat amb la noia i vol besar-la. Es veu un modelat exquisit, molt líric i elegant, i una plasmació de tensió entre el cos i el peu del noi.

Composició

L' estructura de l' escultura està formada per una base en forma de rectangle amb una pedra irregular on estan asseguts el personatges. Es caps dels personatges representen la punta del triangle. El cos inclinat del noi representa la diagonal del triangle que s' uneix amb el cap de la noia. El braç inclinat de la noia representa l' altre diagonal del triangle.

Les línies no són rectes, només el que representa la base de l' escultura, i les altres són línies diagonals del cap de la noia. Les més inclinades són les del cos del noi, per representar el seu apropament cap a la noia.

Estil

La versió en marbre pertany a l' època entre el realisme i l' idealisme, en representar a dues persones de la manera més realista possible mostrant molts detalls, però a la vegada darrera de l' obra es busca una expressió d' una idea, en aquest cas l' eclosió de sentiments entre dos amants joves que acaben de descobrir una nova dimensió amorosa.

Exposicions

Salon de la Societé des Artistes Français, París, 1905 ( Segona Medalla).
Salon de la Societé des Aristes Français, París, 1906 ( Marbre).
V Exposición Internacional de Bellas Artes, Barcelona, 1907, Sala Centre Artístic de Sant Lluc.
Exposición General de Bellas Artes e Industrias Artísticas, Madrid, 1908 ( Medalla d' Honor).
Exposición Internacional de Arte del Centenario, Buenos Aires, 1910 ( Gran Premi).
Exposición Homenaje en Memória de Miguel Blay, Madrid, Académia de Bellas Artes de San Fernando, maig de 1942.
Exposición Escultura Española 1900- 1936, Madrid, maig 1985.

Bibliografia

FERRÉZ LAHOZ, PILAR Miquel Blay i Fàbrega (1866-1936) Itinerari artístic, Olot, Girona, 2004
AZCUE BREA, LETICIA Solidez y Belleza, Miguel Blay en el Museo del Prado, Madrid, 2016
FUNDACIÓ CAIXA DE GIRONA I MUSEU COMARCAL DE LA GARROTXA, Miquel Blay i Fàbrega 1866-1936, Girona, 2000