Usuari:Amphora13579/proves/Dodó (moviment artístic)

El Dodó es un moviment artístic originat al 2020 al Baix Llobregat a mans de l’artista performatiu “El Novio de Venus” (pseudònim artístic d’Adrián Pino Olivera). Aquest moviment sorgeix a partir de la reivindicació de la força del nen interior com l'energia d'amor, humor i innocència que ens lliga amb la nostra naturalesa divina i és l'estímul per una nova realitat màgica.

El Dodó es manifesta a través de quadres, fotografies, performance i sobretot per mitjà de la música.

Aquest moviment es destaca per la potenciació de l’art com a joc i la creació lliure i espontània mostrant-se amb una aura d’espiritualitat.

Context Històric

El nom del moviment està directament lligat amb el moviment d'avantguarda conegut com a Dadà, que va a aparèixer a principis del segle XX com una resposta de negació radical del que havia estat l'art acadèmic fins aleshores. Amb Dadà apareixen noves formes d'expressió com la performance, el happening, el poema sonor, la parodia d'obres d'art clàssiques o la deriva, recursos expressius que també utilitza el Dodó però amb una essència diferent.

En Dadà hi ha una profunda sensació nihilista i destructiva, acord amb el panorama de desesperança davant les atrocitats de la Primera Guerra Mundial. Dodó també s'emmarca en un període històric turbulent, amb una pandèmia, crisis econòmica i guerres internacionals. La situació en la que s’origina es una pandèmia global causada per el virus de la COVID-19 on l’ésser humà es veu obligat a estar tancat a casa i fer una aturada general de la convivència i dels negocis i dinàmiques de producció. Aquest fet desenvolupa en un augment de la crisis ocasionada per un sistema social-econòmic insostenible. Els símptomes són, per una banda, un augment de les malalties mentals, la alienació i reestructuració de les figures socials i, per altre, un endeutament econòmic general que divideix encara més els esglaons de les classes.

Tots aquests esdeveniments produeixen una desafecció generalitzada, però davant d'aquest context el moviment Dodó no opta per la destrucció estèril sinó per una regeneració que, tot connectant-nos amb l'energia del déu infant, ens permeti crear i somiar nous horitzons, d’alguna manera, recuperar aquest sentit de l’art com a punt de trobada i com a expressió de la transcendència de l’humà com a ser viu. D’aquesta manera aconsegueix desmarcar-se de la tendència de la superficialitat i l’excessiva conceptualització de l’art postmodern.

Inspiració

Per una banda, Dodó se sent inspirat també per la mística com aquest anhel de fusió amb l'Eternitat, si bé viu aquest desig de manera diferent: tot el que es culpa i mortificació, rebuig del cos i el plaer en la mística tradicional, esdevé en Dodó una celebració del miracle quotidià i una afirmació que la divinitat es troba ja aquí i ara en el moment present, revelant-se de manera graciosa i inesperada. Amb Dodó ens trobem davant d'una mística que no nega l'experiència humana i viu la matèria com a festa.

Per altra banda, una influència clara n’es el paganisme, en la línia de reivindicar la deessa com a Font i Origen de la realitat natural. En múltiples creacions del Dodó es remet a l'Arquetip de la Gran Mare com a foc d'amor que liquidarà la realitat patriarcal imperant, falsa, tòxica i abusiva, per retornar-nos a un món ancestral de signe matriarcal, més lligat a la naturalesa i la comunitat.

Característiques generals

• Estil naïf amb estètica innocent i/o infantil. Es veu influenciat per l'art Brut.
• Dissolució entre lo diví i lo popular.
• Interès per allò de caire espiritual però sense veure’s representat per l’estructura o l’objectiu dels dogmes tradicionals. No evitant, però l’ús de la seva iconografia.
• Representació la situació actual com post apocalíptica.
• Us de la Ironía i d’altres recursos còmica per fer una
• Tècniques de creació d’avantguarda:
  • Escritura automàtica
  • Collage
  • Ready-made
  • Deriva

Decàleg per a ser Dodó

Ser Dodó o crear Art Dodó pot semblar molt senzill a primera vista però requereix tot un procés d’introspecció; per aconseguir-ho es pot fer ús de la següent guia:

1. Mirar cada cosa com si fossis un nen mirant un Lacasito
2. Torna a mirar les pel·lícules dels 90 protagonitzades per Robin Williams
3. Considera cada parc infantil i Chikipark com si fos una capella
4. Converteix el Joc en la teva religió
5. Canta cançons “tontes” (en aquest cas que escaiguin de sentit racional) Sobre Xirimoies o Ornitorrincs
6. Agafa la Renfe i baixet en un poble remot que no coneguis; passeja-t’hi.
7. Compra disfresses divertides per internet
8. Pinta! Encara que la teva capacitat per dibuixar sigui la d’un Ximpanzé del Congo
9. Considera als teus amics més Sants que el mateix Papa
10. Repeteix aquest mantra: Déu es Bob Esponja

Pintura

En l'àmbit de la pintura, els quadres DODÓ tenen un estil formal que es pot relacionar amb l'art naïf i l'art brut.

El tema principal de tots ells és la representació d'un amor atòmic que tingui la capacitat de transformar el món i la realitat social.

És per això que bàsicament hi trobem representades figures associades a l'Amor, tant tradicionals, mítiques i religioses (Jesucrist, la Verge Maria, Buda, Afrodita, etc.) com associades a la cultura popular en la que va crèixer l'artista, lligades sobretot als records d'infància (Doraemon, Teletubbies, Pikachu, Makka Pakka etc.). Unes i altres es combinen esborrant els límits entre diví i profà.

En alguns quadres aquestes figures apareixen transformant símbols lligats al sistema social, com ara monuments o personatges icònics de La Matrix. La col·lisió entre uns i altres produeix un efecte còmic i obra una esquerda metafòrica per on neix el Nou Món Dodó.

Finalment, una tercera línia de quadres opta per fer noves versions de quadres icònics de la Història de l'Art, seguint la tradició del meme, però no en un sentit purament sarcàstic sino plantejant una nova gènesi amorosa, menys rígida i acadèmica.

Música

Des de l'any 2022, El Novio de Venus ha anat traient un seguit de temes musicals a través dels quals ens proposa fugir del món rígid i mecànic i viatjar a aquesta altra dimensió amorosa i màgica de Dodó.

El primer tema, XIRIMOIA, es va estrenar el juny de 2022 sota el segell de Resilient Records, i en ell hi podem identificar les principals característiques de la música Dodó: sons pop i electrònics, lletres surrealistes, escrites amb la tècnica de l'escriptura automàtica, on es combinen elements màgics i quotidians, i una invitació a desmuntar la realitat per cercar l'essència humana: lliure, juganera, amorosa, salvatge.

Després de XIRIMOIA, El Novio de Venus va seguir traient nous temes (Amor Sagrado, Nau Espacial d'Espaguettis, El Partenón...) fins a conformar el seu primer EP, estrenat el juny de 2023 amb el títol DODÓ. Un petit disc de 5 cançons que representa un viatge còsmic més enllà dels marges de la raó, una invocació esotèrica i simpàtica per recuperar la força creadora del nen interior i imaginar un món més tendre.

Més recentment l'artista ha publicat Lemur L'Amour o Venuuuus, sempre sota el segell de Resilient Records i amb vistes a conformar el seu primer àlbum.

L'artista ha pogut presentar aquestes cançons en els concerts DODÓ, cerimonies rituals i musicals en les que, entre cançó i cançó, es convida a la reflexió i la participació del públic a través de jocs i improvisacions . Destaquen el Concert Dodó de la Fira Alternativa de Sant Pol de Mar (2023) o el concert a La Miranda (2024)

Els videoclips dels temes musicals Dodó es conceben com a profecies visuals d'aquest nou món amoros, tendre i maternal. En ells, hi participen amics i col·laboradors habituals de l'artista que juguen espontàniament davant la càmera sense un guió massa tancat. La idea es més aviat deixar un testimoni visual d'un moment de joia compartit en grup, somiant plegats una nova realitat. Un tret característic dels videoclips és l'ús de diferents disfresses, que presenten a l'artista com un xamà còmic i infantil.

Teatre

En l’àmbit escènic, el Novio de Venus ha produït, en col·laboració amb d’altres artistes, diverses obres de teatre o performance amb les que es denuncia el món bel·ligerant i capitalista present, per obrir nous horitzons cap a una realitat de signe femení més tendre i conscient. Obres de teatre que guarden relació amb el teatre de l’oprimit, pel que fa a la denuncia d’aquelles jerarquies socials que mantenen un ordre tòxic. Destaca en aquest apartat l’obra de teatre «Macarena Pingüinera» (2023), amb Ángela Martínez, on una inncocent entrevista de feina al zoo esdevé un retrat del sadisme social imperant, l’explotació dels cossos i l'emmalaltiment de la bioesfera. Un altre espectacle teatral a citar és «Dea: Anti-espectacle de cançó dadà» que més en la línia de la performance, ens convida a endinsar-nos en la mística surrealista dodó com una manera de fugir de la realitat. D’aquest espectacle en sorgeixen moltes de les cançons que l’artista ha anat produïnt a posteriori. Actualment, es troba en fase de producció «Las esculturas también mueren», un retrat del colonialisme blanc, l’etnocentrisme cultural i el racisme encara inoculat en la cultura occidental. En totes les obres, hi ha una clara voluntat de rescatar l’esperit, l’ànima humana, de la corrupció general imposada per l’ego, i es manté una estètica senzilla per comunicar aquest missatge amb transparència.

Altres disciplines

• Tallers: Tallers de creació DODÓ per a totes les edats, espais que ofereixen un espai de creació i joc lliure. En els tallers es proposen divertides activitats que combinen diferents disciplines artístiques. Es potencia la idea de la creació en grup i es desmunta el concepte d'artista geni i d'art acadèmic.
• Derives: Seguint la tradició Dadà del flaneur, el passejador urbà sense rumb. En el cas de Dodó aquestes sortides es fan sobretot a la natura, tot cercant el passat ancestral, o bé en pobles de la perifèria, lluny dels grans nuclis on impera l'ordre social oficial. Hi ha una voluntat de cercar una puresa original, un estat diví natural contrari a la performativitat de la vida quotidiana.
• Objectes: Aquí s’inclouen, d’una banda, els diferents artefactes produïts amb materials reciclats que recorden als ready made dadaístes i que en algunes ocasions serveixen d'eina d'acompanyament per les arts performatiques. En aquest cas, però, les peces respiren una innocència infantil i remeten tot sovint a un passat ancestral, convertint-se així en metàfora del paradís perdut. S’inclouen també els objectes produïts als tallers dodó. Un clar exemple serien les produccions en comú entre les idees del artista "El novio de Venus" i les habilitats del pare de l’artista.
• Fotografies: Finalment, a mode de diari, l'artista colecciona un seguit d'imatges que son el testimoni d'observar la realitat a través dels ulls Dodó. Fotografies on l'etern es revela a través d'objectes aparentment insignificants que l'artista transforma en metàfores del sagrat, es a dir, del nen Deu salvatge i innocent.