Usuari:AndreaGon98/proves

Mediació intercultural

La mediació intercultural consisteix a desenvolupar vincles de sociabilitat entre persones de diferents cultures que resideixen al mateix territori. També és un recurs que actua com a pont amb la finalitat de facilitar les relacions, fomentar la comunicació i promoure la integració entre persones o grups pertanyents a una o varies cultures. Es considera una modalitat d'intervenció de terceres parts en situacions socials de multiculturalitat, orientada cap al reconeixement de l'altra persona i cap a la proximitat entre ambdues, incentivant l'apropament entre les dues parts, la comunicació afectiva, la comprensió mútua, la regulació de conflictes entre factors socials i institucionals etnoculturalment diferents.

Característiques

• Procés creatiu: promou la recerca de solucions que satisfacin les necessitats d'ambdues parts, i la solució no la imposa una tercera persona, com per exemple un cas judicial.
• Negociació cooperativa: promou una solució en que les parts implicades tenen un benefici, i no tan sols una d'aquestes. Evita la postura antagònica de guanyador-perdedor.
• Respecte: part fonamental en el procés de mediació intercultural, i qualsevol tipus de mediació. Les dues parts han de respectar els acords que s'hagin establert.
• Comunicació de qualitat: eina necessària per arribar a la base dels conflictes i trobar solucions satisfactòries. Una mala comunicació causa més conflictes.
• Ètica d'imparcialitat (per part del mediador): el mediador ha d'actuar com a pont perquè les dues parts arribin a un acord, sense imposar-se. Ha de ser neutral, imparcial i sense cap poder de mediació.
• Eina de gestió de conflictes: és una de les formes possibles de gestió alternativa dels conflictes. És alternativa, per exemple, a la resolució judicial del conflicte d'interessos. La mediació entén que a través del diàleg és possible arribar a l'entesa en qualsevol conflicte latent o declarat en què puguin trobar-se les persones. Per facilitar aquest diàleg, el mediador ajuda les parts en conflicte, però no imposa cap solució ni intervé amb cap tipus d'interès. Ni tan sols, el mediador té interès en què les parts arribin a un acord concret. Molt sovint, és la simple participació en el procés mateix de mediació la forma de contenir, gestionar o pacificar una relació conflictiva.

El mediador

Figura que ajuda en la resolució de conflictes i a la comprensió entre les dues parts implicades en el conflicte. Es sol·licita al mediador tant en àmbit social, sanitari, jurídic o laboral... ja que aquests són els aspectes fonamentals que preocupen a les persones.

Es compta amb el mediador en col·legis, hospitals, centres municipals de serveis socials, etc. La seva labor és molt àmplia, necessària, útil, delicada i apassionant.

El mediador intercultural acut allà on hagi dues cultures diferents en contacte, i de vegades en conflicte, amb el principal objectiu d'apropar postures i fer que ambdues parts s'entenguin.

Ha de ser capaç de:

• Tenir un domini de les dues llengües (si es parlen llengües diferents) i ser capaç de transmetre missatges clars i comprensibles per les dues parts. Així com conèixer, expressions, frases fetes, llenguatge no verbal... que pot crear més conflicte.
• Conèixer les dues cultures amb profunditat, per poder aconseguir unir, apropar, baixar tensions i aconseguir que hi hagi una comunicació real entre ambdues parts.
• Ser sensible i tenir sentit de la solidaritat. Així com ser imparcial entre les dues cultures, i intentar aconseguir un resultat positiu per les dues parts.
• Tenir aptituds i habilitats de comunicació, de la mateixa manera que un treballador social. L'escolta activa és fonamental.

Tipus de mediació

Mediació preventiva

Facilita la comunicació i la comprensió entre persones de cultures diferents, en zones que poden ser conflictives, abans que succeeixi el problema, per evitar-lo. Són totes les accions a realitzar amb la finalitat d'establir varis espais de tractament dels conflictes. En primer lloc trobem les accions que tracten de que els petits conflictes siguin resolts abans de créixer. En un segon espai ocupen les accions que tracte conflictes que no poden ser ocults però queden dins de l'organització. I en tercer i últim nivell es troba les accions que tracten els conflictes que transcendeixen a l'exterior de l'organització.

Mediació rehabilitadora

Intervé en la resolució del problema quan ja està succeint, ja sigui conflicte de valors entre immigrants i la societat d'acollida, conflictes entre les pròpies famílies culturals... Pot ser completat i reforçat per accions formatives i de sensibilització dirigida al professorat al la finalitat de donar a conèixer aquells elements de la cultura gitana més presents en el procés escolar, així com accions informatives dirigides als pares i mares d'ètnia gitana.

Mediació creativa

Procés de transformació de les normes que ja existeixen, o creació de noves normes, accions, models... Vol contribuir a una millor comunicació, una millor relació i una integració intercultural entre persones o grups presents a un territori i que pertanyen a una o varies cultures. L'objectiu principal és generar nous espais socials de cohesió i harmonia. Aquest tipus de mediació pot generar una reflexió col·lectiva sobre els problemes del barri o la comunitat, buscant així solucions.

Mediació penal

Alternativa a la justícia penal tradicional. Està orientada a les persones que s'han vist afectades per un delicte i que n'han patit les conseqüències, tant les víctimes com els infractors. Un dels principis bàsics de la mediació penal és la idea de reparació. Són els mateixos afectats els que valoren el dany que s'ha produït a conseqüència del delicte i decideixen la reparació més satisfactòria per a totes les parts implicades, segons les necessitats i possibilitats d'aquestes parts i sempre dins dels límits que permeti el marc legal. Aquesta, redueix l'aplicació de penes privatives de llibertat i, en conseqüència, el risc de dessocialització.

Mediació sanitària

Mètode de resolució de conflictes de l'àmbit sanitari, entre professionals de la salut, entre aquests professionals i els usuaris i la institució sanitària. Aquesta mediació augmenta la rapidesa i disminueix el cost que poden tenir les reclamacions o problemes amb asseguradores. És una manera més econòmica, ràpida, immediata, preventiva, amb menys desgast emocional i amb un acord per a tots.

Mediació escolar

Té per objectiu educar la convivència dels alumnes amb els companys, els professors i altres membres de l'entorn escolar. El mediador o mediadora ajuda a assolir un acord acceptable. És una eina per al diàleg i cerca de solucions pacífiques que sorgeixen en el centre escolar. L'objectiu fonamental és la milloria de la convivència, i és aplicable a moltes situacions de conflicte.

Mediació comunitària

Es focalitza en la resolució de conflictes veïnals i socials, entre persones del mateix barri, municipi, etc. Un cop realitzada la mediació, s'intenta que ambdues parts tinguin un contacte per a prendre consciència de la situació i per evitar que en un futur torni a ser necessària la intervenció d'un mediador i es resolgui el conflicte per ells mateixos. El més important d'aquest tipus de mediació es aconseguir que no es converteixi en un problema generalitzat d'una zona concreta.

Models de mediació

Modalitat educativa

L'objectiu és facilitar als clients informació objectiva sobre temes legals, educatius, psicològics... perquè les parts que estan mediant negociïn els seus propis acords.

Modalitat racional-analítica

El procés de mediació està molt pautat i basat en protocols de negociació assistida. Condueix als clients des del primer punt en el que es troba fins al punt final en el qual es plasma un acord satisfactori. S'aplica, per exemple, en temes de custodia de fills, distribució de béns...

Modalitat terapèutica

El tema emocional és molt important en la mediació. Aborda les emocions i els sentiments (ja siguin positius, negatius, complexes...) amb l'objectiu que aquests no siguin un obstacle per arribar a un acord.

Modalitat normativo-evaluativa

El rol del mediador és clarament de control del procés, influint en el contingut de la mediació. Els mediadors que utilitzen aquest model es senten legitimats a seguir-lo ja que creuen que sol amb aquest rol poden aconseguir que ambdues parts surtin el més beneficiades possible.

Exemple de model de mediació

Estructura i parts del document que el mediador omple alhora d'elaborar la seva feina:

1. Obtenir el compromís de les dues parts per a la mediació.
2. Crear una exposició inicial. El mediador anima a una de les parts a que exposi de que es tracta el conflicte, i després a l'altra part. A continuació em mediador anima a que les dues parts presentin una possible solució al conflicte d'interessos, amb un diàleg controlat.
3. Detectar les necessitats. El mediador pregunta a ambdues parts sobre les necessitats bàsiques que han de ser satisfetes i pren nota.
4. Trobar punts en comú. El mediador ha de trobar punts en el que les dues parts puguin posar-se d'acord.
5. Buscar altres alternatives. El mediador motiva a les dues parts a buscar altres alternatives de solució i les anota.
6. Avaluar les alternatives de solució. D'aquestes es descartaran les que no cobreixin les necessitats bàsiques de les dues parts. D'aquesta manera nomes quedaran les solucions en les que ambdues parts estan d'acord.
7. Avaluar avantatges i desavantatges. Analitzar les avantatges i desavantatges de les alternatives que queden per acabar de descartar algunes de les possibles solucions.
8. Escollir la solució i assumir la responsabilitat. El mediador anima a les dues parts a escollir la millor solució, a posar-se d'acord i acceptar la responsabilitat de la elecció.
9. Mirada al futur. El mediador pregunta a ambdues parts com poden garantir que es comportaran d'aquesta manera la pròxima vegada que hagi un conflicte d'interessos.

Bibliografia

1. Intercultural Mediation. De http://en.wikimediation.org/index.php?title=Intercultural_mediation#External_Links
2. Carretero, A., García, J., Mayor, F., Morales, J.M., Morales, F. . (2008). Experiencias de mediación social intercultural desde el ámbito educativo. En Tendiendo Puentes(5-146). Andalucía: Gráficas Andalusí S.L..
3. García, M. J. M., Megías, M. E. P., & Arcos, D. P. (2018). La voz de Tsura. Un relato biográfico-narrativo sobre mediación intercultural y su sentido resiliente en el ámbito educativo. Educar, 54(1), 49-66.
4. Armas Hernández, M. (2003). La mediación en la resolución de conflictos. Educar, (32), 125-136.
5. Mediació. De Mediació.
6. Laghrich, S. (2004). Reflexiones sobre la mediación intercultural y experiencias desde la comunidad valenciana. Tonos, Revista Electrónica de Estudios Filológicos, (8).
7. Confederación Estatal De Personas Sordas. (2015). Guia Formativa Para Personas Sordas Inmigrantes. 2018, de Confederación Estatal De Personas Sordas Sitio web: http://www.cnse.es/inmigracion/index.php?option=com_content&view=article&id=130&Itemid=327&lang=es
8. Retos en los contextos multiculturales. Competencias interculturales y resolución de conflictos. De https://www.dge.mec.pt/sites/default/files/EPIPSE/mediacao_com_comunidades_ciganas.pdf
9. UOC. (2017). Tipus de mediació. 2018, de Biblioteca de la UOC Sitio web: http://biblioteca.uoc.edu/ca/recursos/tipus-de-mediacio
10. Mediació penal. De Mediació penal
11. Colegio de Psicólogos de Madrid. (2016). Mediación sanitaria. 2018, de Institucion De Mediacion Del Colegio Oficial De Psicólogos De Madrid Sitio web: http://www.mediacioninstitucioncolegiopsicologosmadrid.org/mediacion-sanitaria.php

Enllaços externs

• https://www1.diba.cat/uliep/pdf/38372.pdf (català)
• http://www.vilanova.cat/html/tema/convivencia/med_intercultural.html (català)
• https://www.divulgaciondinamica.es/blog/mediacion-intercultural-ambito-educativo/ (castellà)
• https://ac-els-cdn-com.sabidi.urv.cat/S0147176716303790/1-s2.0-S0147176716303790-main.pdf?_tid=dec55921-bc47-43c0-a636-6ff17816a5f4&acdnat=1525252641_7edd0a4fefe06480d92e92de834a50ff (anglès)

Categoria:Conflicte