Usuari:Anna1c
|
LA DESERTITZACIÓ
Introducció
[modifica]Any darrera any les zones àrides de la Terra avancen. Les fluctuacions del clima, graduals o sobtades, junt amb altres canvis biològics estan restant humitat a algunes regions del món. El procés, anomenat desertització, a vegades s'accelera per la intervenció de l' home en el fràgil ecosistema existent en els límits dels deserts actuals.
Causes de la desertització
[modifica]La desertització està causada per la desforestació i per l'acció de cremar els arbres, la ramaderia excessiva, l'erosió a causa de l'aigua i el vent resultat d'un mala política agrària, salinització i l'estancament dels camps de regadiu i la compactació del sòl (degut a la ramaderia, als tractors, a la dessecació i a l'impacte de les gotes de pluja sobre les superfícies denudades del sòl). El seu estadi terminal es reconeix fàcilment: un terreny erm, pràcticament desprovist de vegetació. Es tracta d'un ecosistema funcional que ha estat degradat fins al punt de que quasi no pot proporcionar cap servei a la humanitat. Tot i això, en les seves etapes primeres, la desertització pot passar inadvertida per la immensa majoria de la gent. Per exemple, l'excessiu pastoreig ha destruit bona part de les pastures a l'oest dels Estats Units. Però, en canvi, el ciutadà del, per exemple, Alburquerque, a Nou Mèxic ; no sap que viu en una zona desertitzada per les accions del home, o que la regió superior de la vall del Río Grande fou antigament una pastura. De manera que el símptoma més visible de desertització és l'erosió del sòl explicada en el punt precedent.
L'amenaça de la desertització
[modifica]Quan amenaça la desertització, els homes tendeixen a reaccionar de la forma menys apropiada; planten en excés i alimenten a massa ramat, amb la qual cosa contribueixen al cercle destructiu. D'aquesta manera, l'home, que sobreviu precariament en un entorn hostil, es converteix en un propulsor i víctima de l'avança del desert. És un problema mundial. Immensos territoris distribuits en més de cent països - 27 només a Àfrica - es veuen afectats per la desertització. Cada any desapareixen de la superfície del globus set millons d'hectàrees de sòl productiva. Es calcula que el cost anual en productivitat és d' uns 26.000 millons de dòlars.
Les conseqüències
[modifica]Des de fa com a mínim un segle, els científics saben que el Sahara s' està extenent lentament cap al Sud. El desert no avança, com ens imaginem, seguint un ample front de dunes que s'extindria com un glaciar de sorra. S' extén més aviat com la verola: apareixen aquí i allà unes taques pelades, de vegetació seca, i el vent arranca la fina capa superficial del sòl. Les taques es fan majors i més numeroses i acaven per unir- se. Així s' anava extenent el Sahara al ritme d' uns 6 km al any, velocitat notable però no calamitosa. Aleshores el procés s' accelerà a un ritme apocalíptic. Segons un informe de les Nacions Unides, es calcula que, a escala mundial, vora de 5.200 millons de quilòmetres quadrats (quasi quatre vegades l'àrea dels cinquanta Estats Units) de terres àrides i semiàrides han perdut aproximadament una quarta part del seu potencial productiu a causa d'una desertització classificada de "moderada". Quasi 15 millons de quilòmetres quadrats, gravement desertitzats han perdut més de la meitat de la seva productivitat. Més de 32.000 quilòmetres quadrats han vist reduida a zero la seva productivitat econòmica anual. Les zones més afectades són els màrges del Sahara com he mencionat abans, l'est i el sur d' Àfrica, gran part del sur i centre d' Àsia, Austràlia, la regió de l'oest dels Estats Units i la part meridional de Sudamèrica. La desertització amenaça també les zones tropicals relativament humides, en les quals la desforestació pot alterar el clima local i transformar en terres ermes zones d' antiga riquesa.