Usuari:AnnaGrima/proves
Funció manifesta i funció latent
[modifica]Concepte de funció
[modifica]Els primers funcionalistes estructurals solien centrar-se gairebé exclusivament en les funcions que complien una estructura o institució social per a una altra.
Merton definia les funcions com "les conseqüències observades que afavoreixen l'adaptació o ajust d'un sistema donat". (1949/1968; 105). No obstant això, hi ha un clar biaix ideològic quan un se centra exclusivament en l'adaptació o l'ajust, perquè invariablement es tracta de conseqüències positives. És important assenyalar que un fet social pot tenir conseqüències negatives per a un altre fet social. Per a rectificar aquesta greu omissió del funcionalisme estructural primerenc, Merton va desenvolupar la idea de disfunció. De la mateixa manera que les estructures o les institucions podrien contribuir al manteniment de les diferents parts del sistema social, també podrien tenir conseqüències negatives per a elles.
Merton també va enunciar la idea de les no funcions, que definia com a conseqüències irrellevants per al sistema sotmès a estudi. Entre elles, les formes socials, que constituïen «supervivències» de temps passats. Si bé probablement van tenir conseqüències positives o negatives en el passat, en la societat contemporània mancaven d'efecte significatiu.
Per a respondre a la qüestió de si les funcions positives sobrepassen a les disfuncions o viceversa. Merton va desenvolupar el concepte de saldo net. No obstant això, mai podrem sumar les funcions positives, d'una banda, i les disfuncions, per un altre, i determinar objectivament quins superen a unes altres, perquè els assumptes sotmesos a estudi són tan complexos i es basen en tants criteris subjectius, que resulta difícil fer un càlcul i sospesar de manera objectiva. La validesa del concepte de Merton resideix en la manera en què orienta al sociòleg quan estudia una qüestió de certa importància.
Per a solucionar aquest tipus de problemes, Merton va desenvolupar la idea que hi havia diversos nivells d'anàlisi funcional. En general, els funcionalistes s'havien limitat a l'anàlisi de la societat en conjunt, i Merton va assenyalar amb claredat que també era necessari estudiar les organitzacions polítiques negres, les organitzacions polítiques blanques...
Merton també va introduir els conceptes de funcions latents i funcions manifestes. Aquests dos termes constitueixen una contribució rellevant a l'anàlisi funcional.
- Funció manifesta. Les funcions manifestes són les conseqüències objectives requerides i observades pels membres d'una societat o sistema social. Contribueixen a la integració de les mateixes i presenten conseqüències objectives per a la societat, recognoscibles i desitjades per les persones o grups implicats. Són aquelles funcions o efectes que es produeixen en la societat i que són en primer lloc positives, en segon lloc aquestes finalitats són explicitades pels editors de les normes, i en tercer lloc, reconegudes pels editors de les normes.
Un exemple: En referència a la llei, la funció manifesta satisfà la necessitat de mantenir l'ordre i regular el comportament humà en la cerca d'una societat equilibrada.
- Funció latent. Les funcions latents són aquelles conseqüències objectives que contribueixen a l'adaptació social, però que no són observades ni volgudes pels membres d'una societat; contribueixen a l'adaptació social o a altres objectius però, simultàniament, no són desitjades o reconegudes per la societat o grup.
Un exemple: En referència a la llei, la funció latent s'usa com a mitjà institucionalitzat de control social que limita la llibertat d'actuar de manera que no correspongui als valors, normes i preceptes del sistema dominant.
En general, les funcions manifestes són intencionades, mentre les funcions latents són no intencionades. La funció manifesta de l'esclavitud, per exemple, va ser l'augment de la productivitat econòmica del sud, però va complir també la funció latent de produir una gran infraclasse que va fer que s'elevarà l'estatus social dels meridionals blancs, tant rics com pobres. Aquesta idea guarda relació amb un altre concepte de Merton: les conseqüències imprevistes. Les accions tenen conseqüències previstes i no previstes. Encara que tots som conscients de les conseqüències previstes, per a identificar les conseqüències imprevistes es requereix l'anàlisi sociològica; de fet, alguns pensadors assenyalen que aquest és el veritable objecte de la sociologia.
Merton especifica que les conseqüències no previstes i les funcions latents no eren el mateix. Una funció latent és un tipus de conseqüència imprevista, que és funcional per a un sistema determinat. Però existeixen dos tipus diferents de conseqüències imprevistes: "les que són disfuncionals per a un sistema determinat, entre elles les disfuncions latents" i "les que són irrellevants per al sistema, al qual no afecten ni funcionalment ni disfuncionalment... Les conseqüències no funcionals"(Merton, 1949/1968; 105).
En el seu esforç per aclarir encara més la teoria funcional, Merton va assenyalar que una estructura podia ser disfuncional per al sistema en el seu conjunt i, no obstant això continuar existint.
Merton mantenia que no totes les estructures són indispensables per al correcte funcionament del sistema social. Algunes parts del nostre sistema social poden ser eliminades. Aquesta idea fa que la teoria funcional superi un altre dels seus biaixos conservadors. En admetre que certes estructures poden eliminar-se, el funcionalisme admet el canvi social intencional.
Anàlisi funcional
[modifica]Merton, dins de l'anàlisi funcional destaca tres tipus de postulats bàsics: la unitat funcional de la societat, el funcionalisme universal i la indispensabilitat.
- UNITAT FUNCIONAL DE LA SOCIETAT. Aquest postulat sosté que totes les creences i pràctiques culturals i socials estandarditzades són funcionals per a la societat en el seu conjunt, així com per als individus que a ella pertanyen. Aquesta perspectiva implica que les diverses parts d'un sistema social han de tenir un grau alt d'integració.
- FUNCIONALISME UNIVERSAL. Aquest postulat pressuposa que totes les formes i estructures socials i culturals estandarditzades compleixen funcions positives. Merton assenyalava que aquest postulat contradeia el que ocorria en el món real.
- INDISPENSABILITAT. Aquest postulat sosté que tots els aspectes estandarditzats de la societat no només compleixen funcions positives, sinó que representen també parts indispensables per al funcionament del tot. Condueix a la idea que totes les funcions i estructures són funcionalment indispensables per a la societat. Cap altra estructura o funció podria funcionar millor que la de fet es troba en cada societat.
Merton afirmava que tots aquests postulats funcionals es fonamentaven sobre supòsits no empírics basats en sistemes teòrics abstractes. La creença de Merton que la verificació empírica, no els supòsits teòrics, era crucial per a l'anàlisi funcional, li va conduir a desenvolupar el "paradigma" de l'anàlisi funcional com a guia per a la integració de la teoria i la recerca. A més, especifica que l'anàlisi estructural-funcional havia de partir de l'estudi dels grups, les organitzacions, les societats i les cultures.[1]
- ↑ Ritzer, George.. Teoría sociológica contemporánea. Madrid: McGraw Hill, 1993. ISBN 8448101790.