L'Avi: Setmanari satíric

'L'Avi' va ser una revista setmanal satírica d'ideologia catalanista de principis del segle XX. Va començar a publicar articles el 1906 i l'última publicació de la qual es té constància és del 1908. Les publicacions es feien els dimecres de cada setmana per un cost de compra de 10 cts l'exemplar. Dirigida per Ramon Campmany, la revista formava part especialment de la ideologia de Solidaritat catalana i lluitava contra l'opressió del català i Catalunya.

Història

Origen i fundació

'L'Avi' va sorgir el 12 de setembre de 1906 com a fruit del moviment regenerador de la llengua catalana i els fets de la pàtria catalana. Les revistes que sorgien en aquella època com el Cu-Cut, La Tralla o L'Hereu van incitar a la fundació i el caràcter d'aquest setmanari per desvetllar la consciència nacionalista dels catalans i donar a conèixer a grans dibuixants.

El seu lema va ser "repartirà trompades cada setmana", advertint del seu caràcter dur i polèmic, acompanyat del dibuix d'un elefant amb la seva pertinent trompa com a metàfora.

L'impressor era Ramon Estany, situat al carrer de Sant Ramon, 6, Barcelona, on també s'hi trobava la redacció de la revista.

Evolució

Durant el període de la transició, diverses revistes d'humor polític van sorgir a Espanya. A Catalunya, aquesta tipologia de publicacions es barrejaren amb el dibuix i el collage, partint d'una tradició d'humor polític particularment rica, en la qual havien participat escriptors i artistes d'alta reputació.

Basant-se en l'exemple de revistes satíriques anteriors que triomfaven en el panorama català, 'l'Avi' va fonamentar la seva aportació en comentaris durs i crítics en contra de la censura i l'opressió del català i de Catalunya, oposicions violentes contra els republicans lerrouxistes i orientat principalment per la ideologia de Solidaritat catalana.

Des dels seus inicis, la revista ja va ser motiu de polèmica, ja que en l'article de presentació de la revista es van produir repercussions immediates. El número va ser denunciat i el director, Ramon Campmany, detingut juntament amb altres redactors. Arrel d'aquests esdeveniments, la redacció va fer un comunicat en la mateixa revista plantejant si "pot un periodista tenir més belles aspiracions que aquestes" i dedicant un article als detinguts: "La condemna d'aquest valent company (Lluís Manau) ens ha omplert d'indignació i veiem condensat tot l'odi que certs forasters senten cap a aquesta terra generosa".

Mentre els detinguts romanien a la presó, es va donar veu als condemnats Ramon Campmany i Lluís Manau, els quals van escriure diferents articles dins, i fins i tot fora, de la revista. Així, Ramon Campmany, va escriure des de la Presó Model de Barcelona un article defensant i aplaudint a Francesc Cambó "fidel intèrpret de l'estat anímic de Catalunya" i a la revista Or i Grana, la qual defensava ideals semblants a 'L'Avi', un article anomenat "Als nostres presos", on defensava la implicació de les dones en el catalanisme.

Més tard, l'1 de desembre de 1906, la revista publica l'alliberament del director.

A partir d'aquí, la revista va continuar defensant els seus ideals, "repartint trompades" i essent crítica amb els opressors sense por a les conseqüències.

Final i mort

Tot i que actualment no se sap el moment en què la revista va posar fi a les seves publicacions, l'últim exemplar reconegut data l'1 de gener de 1908, sent la publicació número 69.

Malgrat això, a dia d'avui la revista es troba digitalitzada i es poden llegir els articles seguint el següent enllaç: https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/publicaciones/numeros_por_mes.do?idPublicacion=152

Redacció

Directors

L'únic director que en consta és Ramon Campmany, i com s'ha esmentat en els punts anteriors, era una persona fidel i entregada a la seva revista, amb ideals clars que es reflectien en el caràcter del setmanari, motiu pel qual va ser detingut a la presó Model de Barcelona, però que no va deixar d'escriure i lluitar contra les injustícies de l'època.

Col·laboradors

Malgrat el caràcter catalanista de la revista, el setmanari va acollir personalitats d'ideologies diverses a les seves, de tal manera que en les seves pàgines podem trobar col·laboradors defensors de les actuacions de Lerroux i d'altres que les critiquin durament.

Així doncs, trobem com a col·laboradors a Fídias, Antoniet, Doctor Llanceta, R.Guitart, Pere Cirera i Pruna, Un Bayaret, Juli Viñolas, Salvador Bermudez de Castro, ministre d'Estat durant el regne d'Alfons XIII, Pep Surrilla, Canalitos, Pepet del Carril, R. Gumiel Enguix, Joaquim Benaprés, M. Farrán, Abelard Coma, Gabriel Tardà, P. Mauri Ribas i Alexandre Font i Pla, home de negocis vinculat a la Renaixença.

Referències

https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/es/publicaciones/numeros_por_mes.do?idPublicacion=152

https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/es/consulta/registro.do?id=2104

https://www.sapiens.cat/temes/catalunya/el-cu-cut-la-revista-que-va-revolucionar-la-premsa-sati-rica_17836_102.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/Or_y_Grana