Usuari:Annahurtado05/proves
El Retaule de la Puríssima Concepció és una obra realitzada en col·laboració per Nicolau Falcó i la família Forment. Els escultors Pau, Onofre i Damià Forment s'encarregaren del treball de talla i imatgeria entre 1500 i 1503, mentre que Falcó, pintor tardogótic actiu a Valencia entre els anys 1493-1530, es va encarregar de la labor pictórica entre els anys 1507 i 1515.[1]
Localització[modifica]
Aquest retaule es troba actualment exposat en el Museu de Belles Arts de València, procedent de la Capella de la Immaculada Concepció del Convent de la Puritat (València). Va ser patrocinat per la abadessa sor Damiata de Montpalau.
Anàlisi estilistica[modifica]
El conjunt, un dels més monumentals en la producció de retaules a la València del voltant de 1500, presenta un marcat caràcter eucarístic, amb sagrari expositor transparent en alt, de talla policromada i daurada amb cors angèlics i el tetramorf, que té com a precedent més pròxim el retaule major de la Seu de Saragossa. Al centre de la predel·la, sobre una peanya, se situa la imatge de la Puríssima Concepció. Als carrers laterals es representa la Nativitat de Maria i la Presentació al Temple junt amb Sant Joaquim i Santa Anna. Culmina el carrer central una Dormició de Maria que es completa en la predel·la amb la resta dels gojos marians. Les polseres allotgen efígies de reis, profetes i una Coronació de la Mare de Déu a la part superior.
Els quatre muntants verticals del cos central posseïxen una fina traceria calada, que alberga a més diferents escultures exemptes d'una notable execució tècnica i resolució formal. Tots els personatges corresponen a doctors i sants fundadors que es van distingir per la seua especial fidelitat al misteri de la Immaculada Concepció de Maria. En el muntant de l'esquerra, sant Bernadí (a dalt) i sant Francesc d'Assís (a baix); en els centrals, i amb la mateixa disposició, sant Gregori i sant Agustí, i sant Jeroni i sant Bonaventura; i finalment, en el muntant de la dreta, sant Bernat i santa Isabel, reina d'Hongria, sota l'advocació de la qual es va iniciar el primitiu convent de la Puritat en el segle XIII.
Altres dos figures d'una notable qualitat són els profetes que apareixen arraulits, en forma de tenants, en la base curvilínia de les polseres.[2]