Usuari:Annauski/proves

The Lark

"The Lark" (l’Alosa) és una peça composta originalment el 1840 per Mikhaïl Glinka dins un cicle de dotze cançons anomenat "Adéu a Sant Petesburg". Més tard, va ser arranjada per Mily Balàkirev en una versió per a piano sol que l'ha convertit en la més popular del cicle.

Història

Mijaïl Glinka havia estrenat a 32 anys (1836) la seva primera òpera "Una vida pel tsar" amb gran èxit. Quan semblava que podria compondre una segona obra dins aquest gènere, va ser abandonat per la seva dona Maria Petrovna i el compositor es va veure afectat de tal manera que va buscar refugi a la naturalesa. Abandonà Sant Petesburg i va passar llargs períodes al camp. Tot i això, no deixà de compondre. Així, el 1840, inspirat en uns versos del seu amic i poeta Nestor Kukolnik, va escriure sobre ells un cicle de dotze cançons titulat "Adéu a Sant Petesburg". Entre elles, hi trobem l'Alouette (The Lark).

Mili Balakirev, nascut el 1836, sentia una gran admiració pel compositor. Va conèixer a Glinka el 1855 i aquest el va estimular perquè abandonés definitivament les matemàtiques i es dediqués a la composició. Entre les primeres composicions de Balakirev doncs, hi trobem, en agraïment al seu influent amic, un gran nombre de transcripcions de cançons de Glinka. La més coneguda és, sens dubte, "The Lark", on trobem una melodia excepcionalment bella i trista de Glinka i una textura florida i rica de Balakirev. Aquesta textura prové de l'aclamada tècnica de "tres mans" que ell, i especialment el seu gran rival pianístic Sigismond Thalberg, havien convertit pràcticament en un culte.

Lletra

"Adéu a Sant Petersburg" consta de 12 cançons amb les lletres de poetes famosos russos, com ara Alexander Pushkin o Vasily Zhukovsky. En aquest cas, va ser escrita per un amic de Glinka: Nèstor Kúkolnik (1809-1868). Aquí hi teniu la traducció a l'angès.

Between the sky and the earth a song is heard

An unending stream of sound pours louder, louder.

Unseen is the singer in the field where sings so loudly

Above his mate the sonorous skylark.

The wind carries the song, to whom, it does not know.

She to whom it is sung, she will understand who it is from.

Pour on, my song of sweet hope

Someone remembers me and sighs furtively.

Estructura:

Escrita en Si b menor, l’obra per a piano comença amb una introducció que ens deixa entreveure la melodia que ens acompanyarà al llarg de tota la peça. Sentim breus fragments de melodia solista interrompuda per uns acords suaus i florejos aguts. Aquest material, per senzill que pugui semblar al començament, és el que dóna l’entitat i la personalitat a la composició.

Tot seguit, se’ns presenta la melodia, aquest cop sí, cantada sense interrupcions ni ornaments, simplement acompanyada per la mà esquerra i ens desemboca al nus de la peça. Entre fragments vistosos i virtuosos, la melodia principal és envoltada cada cop més de floritures, trinos, escales… Amb una gran varietat de plans sonors, la veu es va intercalant per les dues mans del pianista fins arribar al punt culminant on, uns acords amb indicació de “con bravura”, ens deixen sentir el moment més intens de la peça.

L’obra combina tot tipus de textures. Entre elles, la monodia del principi, la melodia acompanyada i, també, un coral just després del punt àlgid. Aquest coral ens porta cap al que serà el desenllaç: una coda en mode Major que recupera les floritures melòdiques de la introducció i ens porta a un final del tot delicat.

Transcripcions i interpretacions

La versió més coneguda d’aquesta peça és, de llarg, la transcripció que ja hem anomenat per a piano sol de Balakirev interpretada per Evgeny Kissin (aquí en podeu trobar l’enllaç). No obstant, també podem trobar un arrenjament posterior de Leopold Auer per a violí i piano i nombroses interpretacions d’arpa.