Usuari:Anskarbot/Traduccions/Soma (botánica)
 | Anskarbot està intentant millorar la traducció de plantilles, pel que és possible que encara hi hagi algunes irregularitats.
Demanaria que tingueu una cura especial en repassar plantilles i feu notar al botaire quins són els errors comesos, jo sóc un manat i faig el que em diuen.
|  |
  | Aquesta plantilla ha estat afegida automàticament pel bot traductor.
Un cop acabada la revisió podeu treure-la
Gràcies. Anskarbot |  |
El soma és el narcòtic diví de l'antiga Índia. Diferent a la majoria dels al·lucinogens, considerats mediadors amb el diví, el soma va ser reconegut com un déu per si mateix. La seva naturalesa es va mantenir com un misteri al llarg de diversos milers d'anys.
Aquest al·lucinogen va guanyar un privilegiat lloc en les cerimònies màgic-religioses dels aris que, fa 3500 anys, van baixar del nord cap al Vall de l'Indus, on van propagar el seu culte. Els oficiants bráhmanas la bevien durant els sacrificis en honor a Agní (déu del foc).
Era una important beguda ritual entre els antics indoiranis, les cultures de la civilització védica (abans de l'hinduisme) i les grans cultures perses. En el text Avesta, el soma o haoma té un yasht (capítol) sencer dedicat a ell. En la tradició irània, Haoma (que és el mateix déu védico Soma) compte a Zaratustra que va ser Viuanjant (el déu del sol) el primer que ho va filtrar.
S'esmenta freqüentment en el text sagrat Rig-veda (el text més antic de les escriptures de l'Índia, de mitjans del II mil·lenni a. C.), el qual conté molts himnes lloant les seves qualitats energitzants i embriagants.
Identificació desconeguda
[modifica]Aquesta droga podria ser alguna de les següents espècies de plantes:
- asclepia àcida,
- cànem (cànnabis) o marihuana
- efedra
- magrana
- mel [1]
- lotus blau (erowid.org).
- Peganum harmala , l'alcaloide del qual —l' harmalina — té activitat IMAO (inhibidora de la monoaminooxidasa) i coincideix amb el principi actiu de la ayahuasca (planta que els nadius sud-americans usen juntament amb una font de dimetiltriptamina per produir al·lucinacions).
- ruibarbre salvatge
- algun fong psicodèlic, com l'Amanita muscaria (segons Hoffman i Schultes, 1968)[2]
Els textos descriuen que es preparava extraient la saba de les tiges de certa planta muntanyenca.
D'acord als textos Vedas, el seu ús havia de ser moderat ja que tenia propietats alienants.
Tant en la tradició zoroàstrica com en la tradició védica, la beguda s'identifica amb la planta que la produeix, i també en ambdues es personifica com una divinitat; els tres formarien una unitat religiosa. Alguns consideren que seria la representació simbòlica d'una «Veritat Suprema».
Etimologia
[modifica]En lletra devanagarí s'escriu सोम (soma). En idioma avéstico es deia haoma. Prové del protoindoiranio sauma.
El nom de la tribu escita hauma-varga es relaciona amb aquesta paraula i probablement està relacionat amb el ritual. La paraula deriva d'una arrel indoirania sav- (en sánscrito sav-): ‘pressionar’. Així saw-dt. seria la beguda preparada mitjançant el pressionat d'una planta.
El soma védico
[modifica]En els Vedas, Soma és retratat com a sagrat i com un (deva). El déu, la beguda i la planta probablement es refereixen a la mateixa entitat. Mentre que la major part de les plantes al·lucinògenes van ser considerades com a simples mediadors amb el diví, el soma es va reconèixer com un déu per si mateix. En aquest aspecte, el soma és similar a la ambrosia grega (cognada amb el amrita , el nèctar de la ‘immortalitat’): és el que els déus beuen, i és el que els fa déus. Hi ha retrats de Indra i Agní consumint soma en grans quantitats. Els éssers humans consumien soma probablement amb la idea que els atorgava qualitats divines.
En el Rig-veda
[modifica]Dels més de 1000 himnes sagrats que componen el Rig-veda, 120 estan dedicats exclusivament al soma.[2]
"Entra al cor d'Indra, receptacle de Soma, com a rius que entren a l'oceà, tu que complaus a Mitra, Varuna, Vayu, oh fonament del cel!" "Pare dels déus, progenitor de la força vital, fonament del cel, fundació de la terra"
El Rig-veda (8.48.3, en la traducció de Ralph T. H. Griffith) declara:
- ápādt. sómam amritā abhūmāganma yiótir ávidādt. devān
- kiṃ nūnám asmān kṛiṇavad árātuḥ kim o dhūrtír amrita mártiasia
- ‘Hem begut soma i ens hem tornat immortals; hem aconseguit la llum i descobert als déus. Ara què pot fer la malícia dels nostres enemics per fer-nos mal. Què, oh immortal, engany mortal de l'home?
El novè mana-la (capítol) del Rig-veda es coneix com a «Soma mana-la» (el capítol del soma). Consisteix completament en himnes dirigits al déu Soma Pavamana (‘el soma purificat’). La beguda soma era conreada i distribuïda pels semidioses gandharva s (que ara es considera que serien remotes tribus dels Himalayas). El text Rig-veda (per exemple 8.7.29 i 8.64.10-11) associa a les regions Sushoma, Aryikíia i unes altres amb el soma. Possiblement Sharyanavat era el nom d'un llac en les ribes del qual es podia trobar soma.
La planta es trobava a les muntanyes (guiri sthá, està a les muntanyes’, cf. Orestes), amb tiges llargues i color hari (groguenc, marró o castanyer clar). Solament els sacerdots hinduistes podien preparar l'embriagante beguda: copejaven les tiges amb pedres, una ocupació que equivalia al tapes (literalment ‘calor’ en sànscrit, figurativament: penitència que crema el karma negatiu passat). El suc així espremut es barrejava amb altres ingredients (com a llet i uns altres), abans de beure's.
El metge aiurvédico Sushruta (en el Sushruta samjitá 537-538, ss. cs. 29.28-31) va escriure que el millor soma s'aconseguia en el curs superior del riu Indus i a la regió de Caixmir .
Degut que creixia lluny, en les serralades, el soma havia de comprar-se a mercaders viatgers. Alguns Plantilla:Citarequerida creuen que els aris hinduistes van viure moltes generacions en el nord de l'Índia (els Himalayas) on creixia la planta (potser en el Hindukush) Plantilla:Citarequerida, que més tard quan van arribar a la regió del Panyab, havien d'importar-la. Més tard es va perdre la connexió amb els venedors de soma, i els rituals hinduistes reflecteixen això, en oracions expiatòries on es demana perdó als déus per haver d'utilitzar una planta substituta —per exemple, el rubarbo i la gansha (‘marihuana’)— a causa que el soma s'havia tornat inhallable.
En l'hinduisme
[modifica]En l'art hindú, el déu Soma és representat com un toro o un au i de vegades com un embrió, però rarament com un adult. En el hinduisme, el déu Soma va evolucionar fins a convertir-se en una deïtat lunar, i es relaciona amb el inframundo . La Lluna és el got on els déus beuen soma, i així el soma acaba identificat amb el déu de la lluna Chandra . La lluna creixent significa que el soma s'està tornant a crear, llest per deixar-se beure una altra vegada.
Les 27 esposes de Soma eren les deesses estel·lars, les Nakshatras, filles del progenitor còsmic Daksha, els qui es van queixar amb el seu pare que Soma li prestava massa atenció a solament una d'elles, Rojini . Daksha llavors va maleir al seu gendre a disminuir i morir, però les esposes van intervenir i li van demanar que la mort fora periòdica, que va quedar simbolitzat per la minva i creixent de la Lluna. El dilluns (‘dia de la Lluna’) es diu soma var en sánscrito i en els seus idiomes descendents (tals com el hindi i el guyaratí, i al·ludeix a la importància d'aquest déu Lluna-droga en l'espiritualitat hinduista.
In the book Junkie, author William S. Burroughs refers to soma as a non-addictive, high-quality form of opium said to exist in ancient India. He hypothesizes that, were such a drug to exist, drug dealers would be quick to seize on the opportunity and cut the drug until it became generic "junk." -->
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ [ REFEW0000] .
- ↑ 2,0 2,1 Albert HOFFMAN i [ REFEA0015] : Plantes dels déus. Orígens de l'ús dels al·lucinogens (pàg.[& nbsp;]83). Nova York: McGraw-Hill, 1979. ISBN 0-07-056089-7.
Bibliografia
[modifica]- Bakels, C. C.: “The contents of ceramic vessels in the Bactria-Margiana Archaeological Complex (Turkmenistan)” en Electronic Journal of Vedic Studies, volum 9, punt 1c, 5 de maig de 2003.
- Bhishagratna, Kunjalal (traductor): Susruta samhita. Varanasí : Chowkhama Sanksrit Sèries, 1981.
- Frawley, David : The «Rig Veda» and the history of Índia. Aditya Prakashan, 2001. ISBN 81-7742-039-9.
- Jay, Mike: Blue tide: the search for soma. Autonomedia, 1999.
- Lamborn Wilson, Peter: Ploughing the clouds: the search for irish soma. City Lights, 1999.
- McDonald, A.: «A botanical perspective on the identity of soma (Nelumbo nucifera Gaertn.) based on scriptural and iconographic records» in Economic Botany (58), 2004.
Notes de traducció
[modifica]- Les plantilles en vermell són les que no s'han pogut trobar la corresponent plantilla en català. Això no vol dir que no existeixi, sino que no s'ha pogut trobar automàticament, ja sigui per que no hi ha el corresponent enllaç interviqui, o per que, realment, no existeix la plantilla en català. En cas que trobeu la plantilla corresponent us agrairia que li posesiu el seu enllaç interviqui a la plantilla en l'idioma original per poder trobar-la en properes traduccions. Gràcies. --Anskarbot (disc.) 20:02, 26 gen 2014 (CET)
- Podeu comentar possibles millores en el bot de traducció en aquesta pàgina. --Anskarbot (disc.) 20:02, 26 gen 2014 (CET)
- Les paraules que el programa Apertium encara no tradueix queden registrades automàticament. Si trobeu alguna millora en la traducció podeu expresar-ho a la mateixa pàgina d'errors. --Anskarbot (disc.) 20:02, 26 gen 2014 (CET)