Vés al contingut

Usuari:Antonio Macrì prova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntonio Macrì
Biografia
Naixement23 de maig de 1904
Siderno, Calàbria, Itàlia
Mort20 de gener de 1975 (als 70 anys)
Siderno, Itàlia
NacionalitatItalià Itàlia
Activitat
OcupacióCapobastone de la 'ndrina de Siderno
Contrabandista de tabac
Activitat1911 - 1962

Antonio Macrì (Siderno, Calàbria, 23 de maig de 1904 - 20 de gener de 1975), més conegut com don 'Ntoni, fou un important cap de la 'Ndrangheta. Ostentà el càrrec de capobastone (cap) de la 'ndrina de Siderno i, gràcies al contraband de tabac, establí amistat amb destacats líders de la Cosa Nostra siciliana.

Carrera criminal

[modifica]

Antonio Macrì fou un dels caps més poderosos de la coneguda com a "vella guàrdia" de la 'Ndrangheta. A la seva població natal de Siderno, Calàbria, era conegut com l'autoritat única i absoluta. El 1929 va ser imputat per tinènça il·lícita d'armes de foc, el 1932 per ... , el 1945 per robatori amb violència, el 1947 per intent d'assassinat i el 1958 per l'assassinat amb agreugant.

Macrì va ostentar el rang de capo crimine des de principis de la dècada dels 60 fins l'esclat de la primera guerra de la 'Ndrangheta el 1975.

Gaudia de fortes relacions amb la Cosa Nostra siciliana, en particular amb Michele Navarra, que en aquell temps era el capomafia de Corleone.

Macrì fou un dels pricipals actors en l'expansió internacional de la 'Ndrangheta, especialment al Canadà i a Austràlia.

Tradició i modernització

[modifica]

Don 'Ntoni estava fortament lligat a les tradicions de la 'Ndrangheta i era una de les figures més representatives de l'ala més conservadora de l'organització criminal calabresa. Tan Macrì com la seva mà dreta, Domenico Tripodo, s'oposaven als segrestos com a via per enriquir-se, que per contra, eren defensats per clans principalment de la Plana de Gioia Tauro, San Luca i Platì. La seva visió criminal conservadora va provocar fortes desevinènçes dins l'organització, ja que molts sentien la necesitat de deixar enrere la mentalitat inflexible que impedia als caps de la 'Ndrangheta tenir contactes i relacions amb el poder polític i econòmic.

A finals de la dècada dels 60 i principis dels 70, Girolamo Piromalli i la família De Stefano redissenyàren les noves estratègies de la 'Ndrangheta, fet que comportà l'oposició dels conservadors com Macrì. Una de les accions més criticades per Macrì fou la creació del rang (en llenguatge 'ndranghetista: dote) de santista i per tant, per sobre de la que fins en aquell moment havia estat la posició criminal més elevada, la de sgarro. La nova dote de santista representava una zona gris, on l'antiga vida criminal es barrejava amb la burgesia, establint així relacions amb magistrats, policies, polítics, advocats i assessors fiscals. D'aquesta manera es creà la Santa, una mena de poder suprem ocult dins l'organització format per trenta tres persones a les que se'ls permetia l'afiliació a les lògies secretes de la masoneria.

Assassinat

[modifica]

L'oposició de Macrì a les noves formes de financament de les 'ndrine va acabar generant un important conflicte armat conegut com la primera guerra de la 'Ndrangheta. Aquestes noves formes de financament eren, principalment, el negoci de la construcció (majoritariament d'obra pública), un augment considerable dels segrestos on es demanava un rescat i el tràfic de drogues. Un dels detonants que va fer esclatar la guerra fou el segrest de Paul Getty III, net del famós multimilionari americà i que situà la 'Ndrangheta al centre de l'opinió pública.

El 20 de gener de 1975, Macrì fou assassinat a la localitat de Zamarriti, al municipi de Siderno. En l'atemptat resultà greument ferit la seva mà dreta, Francesco Commisso. Anys després, el col·laborador de la justicia Giacomo Lauro va reconstruïr l'homocidi. Segons el seu testimoni, els assassins de Antonio Macrì fóren Pasquale Condello i Giovanni Saraceno, aliats del principal enemic de Macrì, la 'ndrina De Stefano.

Al lloc de l'atemptat varen ser trobades trenta dues beines; segons els pèrits balístics varen ser quatre les armes utilitzades per acabar amb la vida de Macrì. Francesco Comisso, ferit en l'atemptat, va declarar davant el jutge instructor de Locri que tots els assaltants anaven a cara descuberta i que tots ells havien de rondar els trenta anys. Va relatar també que, abans de marxar, un d'ells baixà del cotxe i, al veure que Macrì encara respirava li disparà dos trets, un al pit i l'altre al cap.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]