Usuari:Aserra6/proves

CURRO CLARET MARTÍ

Curro Claret Martí (1968, Barcelona) és un reconegut dissenyador industrial que treballa a Barcelona. Compagina aquesta tasca amb la docència i altres activitats afins. Va realitzar estudis de disseny industrial a l’Escola Superior de Disseny Elisava i a la Central Saint Martins de Londres. Actualment, és un dels dissenyadors de la nova generació del disseny español de la primera década del segle XXI i un clar referent del disseny català a nivell internacional. [9 i 12 ] Els seus projectes es caracteritzen per tenir sempre un caràcter social.^[1] .
 

Biografia

Curro Claret Martí (1968, Barcelona) estudià Disseny Industrial a l’Escola Superior de Disseny Elisava de Barcelona i realitzà part d’un master de disseny industrial, al Central Saint Martins College of Art and Design de Londres.
Ha treballat en diferents sectors del disseny realitzant mobles, lampades, objectes, productes, interiors i happenings, per a diferents empreses i institucions, entre les que destaquen Barcelona Tecnologia, Cha-Cha, Massimo Duti, Camper, Zicla, Alis, Formica, Diagonal Glass Collection, FAD, Ajuntament de Barcelona, Galeria H2O, COAC (Col•legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya), etc.
Al llarg d’aquests anys ha combinat la seva activitat com a dissenyador amb la docència, impartint clases de disseny industrial en diferents centres: Universitat Internacional de Catalunya, Escola Superior d’Arquitectura Ramon Llull, Escola Elisava i Escola de Disseny i Art Eina. També ha sigut professor convidat en universitats extrangeres, realitzant cursos a la University of Calgary EVDS i a la Pontífica Universitat Javeriana de Bogotà, Colòmbia.
Igualment, ha impartit nombroses conferències i workshops a Espanya, França, Irlanda, Dinamarca, Chèquia, Brasil, EUA, Colòmbia, Corea i Tailàndia. També ha format part del jurat en diferents convocatòries: premis FAD d’Arquitectura, 2004 i premi Delta de Disseny Industrial 2012 organitzat pel ADI-FAD, entre altres. [11] [13]
La seva trajectòria posa clarament de manifest un gran interés pel disseny ecològic i social. Els seus projectes s’han exposat en importants institucions, galeries i museus d’Espanya, Londres, Suïssa, Milà, Japó, Alemanya i París, entre altres llocs i, també, han rebüt nombroses distincions i premis, com per exemple, el Premi Nacional de Disseny contra la pobresa convocat el 2010 amb motiu de l’Any Europeu contra la pobresa i l’exclussió social en què l’autor participà amb Tamburet 300. [10]

Reflexions i metodologia

Curro Claret enten el disseny com una disciplina per reflexionar sobre les circumstàncies, les necessitats, les fantasies, els problemas, i els reptes del present i el futur immediat. La major part dels seus projectes posen de manifest una gran preocupació pel reciclatge, per minimitzar el consum de materials i energia, i per realizar dissenys que afavoreixin el manteniment mediambiental, alhora que, convida a reinterpretar l’ús dels objectes tot imaginant com serán aquests d’aquí a deu anys. D’aquí que estiguin realitzats a base de peces o part d’un producte ja existent, valorant el residu com a matèria prima i com a punt de partida per generar projectes que incorporin part de la història del material utilitzat. El seu treball utilitza tècniques de muntatge i de collage. Quan converteix parts d’un objecte en un altre de nou sostè la idea de que és més rentable investigar sobre el que ja està fet i que es pot aplicar d’una manera diferent.

Irremediablement, cada projecte ha de tractar les implicacions socials i mediambientals de les que forma part. Intencionadament o no, cada un dels seus disseny té una lectura política, transmetent-nos valors com el respecte al medi ambient, etc.

Quant a metodologia, considera que "rarament succeeix de manera espontània i directa, encara que a vegades passa. En general, li agrada donar moltes voltes a “la quesitó” a tractar, entendre els diferents aspectes que envolten el projecte i menjar-se una mica el cap. L'autor opta per llegir algun llibre, més o menys directe amb el tema, teòric, novelesc o el que per casualitat pugi caure a les seves mans. Espera recórrer al fet de preguntar-se sempre el perquè i per a què de la cosa o tema a dissenyar. Procura evitar tenir de seguida imatges mentals finals d'on arribar. I si li venen al cap, desconfia d’elles (a menys que la data d’entrega sigui molt propera).

També acostuma a tenir una carpeta física i virtual per a cada projecte, on recull el brief, informacions vàries del tema, fotos, retalls i croquis. Un cop comença a pasar alguna cosa, a aparèixer algun croquis, se li comencen a generar renders i maquetes ràpides. Trobades i diàlegs amb el client i ell mateix. Sempre que es pot elabora el prototip (Curro Claret té la sensació que gairebé tots els dissenyadors ho deuen fer així). Li agraden molt els esquemes i diagrames per relacionar i valorar les diferents qüestions a tenir en compte. En qualsevol cas, no creu que tingui un únic i inamovible mètode, ja que, en cada projecte passen coses diferents.

Projectes

Sèrie “Et necessiten”

Reuneix una sèrie de peces que sintetitzen l’esperit d’aprofitament i recilatge. Aquests són alguns exemples:

• Caixes pissarra (1996): Col•lecció particular. Contenidors de cartró amb una cara pintada de pissarra per poder escriure o dibuixar el que es desa a dins.
  

• Sabater (1998): Prototip per la Galeria Opos. Sabater fet amb una estructura metàl•lica i una caixa de sabates reutilitzada aportada per l’usuari.
  

• Fruiter (2002): Produït per Galeria H2O. Realitzat amb una estructura metàl•lica i una malla reutilitzada aportada per l’usuari, ja sigui de tronjes, llimones, etc.
  

• Lampada Gorra (2002): Produït per Chà-Cha. Aplic de paret en què una gorra, sombrero o casc de bicicleta de qualsevol forma i color aportat per l’usuari, fa la funció de pantalla tamissant i acolorint la il•luminació. [14]
  

• Gel peça (2003): Prototip. El format de pessa de l’envàs de gel de dutxa permet fer una mica d’exercici mentre d’està al bany i, quan s’ha acabat el gel, es pot continuar utilitzant-lo reomplint-lo amb aigua, terra, ciment o altre material d’acord al pes que es vulgui aixecar.
  

• Biombo-colgador Amalía (2008): Dissenyat amb Gaspar González i produït per Mooa. Parteix d’una una estructura metàl•lica lleugera que permet penjar-hi jequetes, bosses, cascs, etc., de manera que, amb les peces també pot fer de pantalla visual. Hi ha tres mòduls de mides diferents i es pot utilizar des d’un sol mòdul recolzat a la paret, fins als que vulgui l’usuari, juntant-los amb juntes tòriques. L’usuari té llibertat per concretar la forma i la dimensió.
  

• Separador de carril bici (2011): Produït per Zicla. És un separador de carril bici que es fabrica a partir de cables elèctrics reciclats (PVC). El separador aporta seguretat als ciclistes i, alhora, zona sortida a un residu que es llençava. Fou guardonat amb el Ir premi de Disseny per al Reciclatge 2009 de l’Agència de Residus de Catalunya.

Altres projectes

• Tallador de pa i menjadora d’ocells (1997): Al tallar el pa, les engrunes cauen pels forats a l’embut, d’aquí a la manguera fins arribar al recipient exterior pels ocells lliures. [9]
• Paperina de castanyes dobla (1997): Prototip. Redisseny de la paperina de castanyes utilitzada al llocs ambulants del carrer. Disposa de dos recipients, un per les castanyes i l’altre per les closques.
  

• Calaixera (2003): Prototip. Carteles de diferents longituds per suportar caixes de cartró, plàstic, fusta, etc. aportades per l’usuari per generar una calaixera amb la forma i la dimensió que ell desitgi.
  

• Trofeu de Teatre (2006): Sèrie limitada pels premis de la Mostra de Teatre de Barcelona. El disseny parteix de la dita que tenen els actors abans de sortir a actuar per desitjar-se bona sort (“molta merda”).
  

• Florer Chapapote (2006): Prototip. Floreres realitzats amb el chapapote recollit del petroleler enfonsat Prestige en l’accident a les costes gallegues.
  

• Jardineres toves (2007): Prototip pel Departament del Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Jardineres toves, flexibles i lleugeres, realitzades amb cautxo rehutilitzat per potenciar la presència de les plantes en molts altres llocs que no permeten les jardineres sòlides i pesades, com per exemple terrenys inclinats, penjades en façanes o damunt de marquesines d’autobús.
  

• Joia “no m’oblidis” (2008): Joia d’amor realitzada a partir d’una còpia de la dentadura de la persona estimada.
  

• Pica (2005): Pica amb un recipient independent sense desaigüe per permetre un segon ús de l’aigua, com per exemple omplir la sisterna del bany, fregar el terra, netejar un gos, etc. [1]
  

• Bossa de brossa de viatge (2009): Prototip per l’exposició “malab 5 anys”. És una bossa d’escombreries per endur-se de viatge als països sense infraestructura per gestionar adequadament els resídus. A la bossa s’hi deixen tots els residus que el visitant vagi generant i dur-los de tornada al país d’origen.
  

• Per la mor de Déu… / Banc-llit (2010): És un banc d’església desplegable. Parteix del redisseny d’un banc arquetípic d’esglèsia. Pretén recuperar l’esperit obert que durant moltes époques ha tingut l’església per poder permetre, èsporadicament, que diferents persones puguin pernoctar-hi. L’autor ha reflexionat sobre el paper de l’edifici eclesiàstic i de la institució al llarg del temps i a l’actualitat: “Exesteixen molts motius pels quals diferents persones es troven en necessitat d’allotjament esporàdic”. [8]
  

• Tamburet 300 (2010): El projecte sintetitzava tots els objectius de la convocatòria d’idees per la creació d’idees de Disseny contra la pobresa i l’exclussió social del Ministeri de Cultura 2010 i obtingué el 1r premi. Els prototipus que es van exhibir a la mostra van ser construïts per persones sense llar, tot facilitant-los-hi recuperar l’autoestima perduda durant la seva estada al carrer, tal com elles mateixes corroboraven al vídeo “Volem treballar”. [10] Amb posterioritat al termini de l’exposició, es dugué a terme per Arrels a través del seu taller La Troballa. Arrels contactà amb la galería d’art contemporani Estrany De la Mota i decidí comercialitzar-los. En poc temps, aquests seients d’autor es van convertir en noticia i están sent objecte d’una gran demanda. La seva venda suposa un pas més en la integració social dels seus autors, a través de la seva reincorporació al mercat laboral. [10]
  

• La peça (2012): És un projecte d’investigació aplicada en el qual es parteix de la base de que qualsevol persona pot construir o dissenyar el seu propi mobiliari (un tamboret, una làmpada, un banc, una taula, una cadira, qualsevol moble funcional o decoratiu), fruit de la imaginació o creativitat, projectant una necessitat o desig i acoblant diversos elements trobats. Això es fa viable mitjançant l’ús d’un element metàl•lic, que serveix d’unió de tota la combinatòria. La peça és l’artefacte dissenyat pel dissenyador que posa al servei de tothom qui vulgui construir una cosa diferent tot assolint el rol de dissenyador, artista i artesà. A més a més, La peça vol ser una eina útil per a col•lectius que treballen per pal•liar l’exclusió social. La intenció principal del projecte és que aquests mobles i objectes puguin ser realitzats per individus que es troven en risc de marginació i la dinámica pedagógica que s’estableix pot contribuir a ajudar-los en el seu procés de recuperació. Els arixius per fer les peces metàl•liques están a lliure disposició de qualsevol organització que ho demani per articular una activitat pedagógica, terapéutica, integradora o vehiculadora d’altres valors que no siguin els lucratius. [15]
  

Reconeixements

Premi de Disseny per al Reciclatge 2009. [3]

Premi de la Convocatòria d’idees per la creació de Dissenys Contra la Pobresa i l’Exclussió Social del Ministeri de Cultura 2010. [10]

Premi Ciutat de Barcelona 2013, en la categoría Disseny.

Exposicions

Objetar, memoria y creación, Capella del Convent dels Àngels, Barcelona 2003. [14]

Disseny contra la pobresa i l’exclussió social, 2010. [10]

Zona intermèdia. Disseny, Art i Societat, Espai cultural de Sabadell, 2013. [15]

Etc.

Bibliografia

El diseño industrial en España. Cátedra, Madrid 2010.

Bravos. Groundbreaking spanish design / Diseño español de vanguardia. Lunwerg, Barcelona 2009.

"Ecodiseo o como aplicar el arte de reciclar", La Vanguardia. Domingo, 8 mayo 2011.

“El disseny i l’art actual, una parella R+D+I”, Quadern, juny 2012.

“El diseñador de ideas”, La Vanguardia. Divendres, 20 abril 2001.

"Extravagancia cool", La Vanguardia. Miércoles, 16 abil 2008.

Guia de recursos de diseño. La Rioja 2002. ADER, La Rioja 2002.

"Por el amor de Dios", La Vanguardia. Miércoles, 17 febrero 2010.

"La última generación del diseño español", La Vanguardia. Miércoles, 10 febrero 2010.

Museos.es nº 7/8. "Diseño contra la pobreza: la sociedad civil como emisor". Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2011 – 2012. <https://sede.educacion.gob.es/publiventa/detalle.action?cod=14243C>

"Un FAD especial para Miralles", La Vanguardia. Miércoles, 23 junio 2004.

"Apuntes. Diseño de última generación", La Vanguardia. Domingo, 23 febrero 2003.

"Con buenas credenciales", La Vanguardia. Domingo, 5 septiembre 2012.

"Objetos con ingenio. El Convent dels Àngels reune el diseño más sorprendente", La Vanguardia. Martes, 18 marzo 2003.

“Zona intermèdia. Disseny, Art i Societat”, Quadern, juny, juliol i agost 2013.

Referències

<referències/> [1] El diseño industrial en España. Cátedra, Madrid 2010.

[2] Bravos. Groundbreaking spanish design / Diseño español de vanguardia. Lunwerg, Barcelona 2009.

[3] "Ecodiseo o como aplicar el arte de reciclar", La Vanguardia. Domingo, 8 mayo 2011.

[4] “El disseny i l’art actual, una parella R+D+I”, Quadern, juny 2012.

[5] “El diseñador de ideas”, La Vanguardia. Divendres, 20 abril 2001.

[6] "Extravagancia cool", La Vanguardia. Miércoles, 16 abil 2008.

[7] Guia de recursos de diseño. La Rioja 2002. ADER, La Rioja 2002.

[8] "Por el amor de Dios", La Vanguardia. Miércoles, 17 febrero 2010.

[9] "La última generación del diseño español", La Vanguardia. Miércoles, 10 febrero 2010.

[10] Museos.es nº 7/8. Diseño contra la pobreza: la sociedad civil como emisor. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2011 – 2012.

[11] "Un FAD especial para Miralles", La Vanguardia. Miércoles, 23 junio 2004.

[12] "Apuntes. Diseño de última generación", La Vanguardia. Domingo, 23 febrero 2003.

[13] "Con buenas credenciales", La Vanguardia. Domingo, 5 septiembre 2012.

[14] "Objetos con ingenio. El Convent dels Àngels reune el diseño más sorprendente", La Vanguardia. Martes, 18 marzo 2003.

[15] “Zona intermèdia. Disseny, Art i Societat”, Quadern, juny, juliol i agost 2013.

Enllaços externs

http://www.curroclaret.com/
http://grupo42013.wordpress.com/about/conferencias/curro-claret/
http://tendencias.tv/living/camper-arrels.html
http://vimeo.com/50443965
https://www.youtube.com/watch?v=y9Tri2b3V5M