Marcel Pey i Puig
 |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1948 (75/76 anys) Cardona (Bages) |
| Residència | Tarragona |
| Activitat | |
| Ocupació | artista visual, poeta |
| Lloc web | usuaris.tinet.cat… |
 
| |
Marcel Pey i Puig (Cardona, 1948) és un poeta i artista visual català que viu i treballa a Tarragona.[1] Influenciat del Pop Art i l'Underground americà, tracta temàtiques de violència, erotisme, al·lusions a la guerra i l'abús de poder.[2] És autor de treballs plàstics, films experimentals, vídeos i instal·lacions.[3]
Obra
[modifica]Cinema i vídeo
[modifica]Marcel Pey se situa entre els artistes adscrits a l'art conceptual català que van fer cinema experimental en super8, com Juan Bufill, Benet Rossell, Manel Huerga, Antoni Muntadas o el cineasta i teòric Eugeni Bonet. Té un important referent en el cinema underground, concretament en les obres d'Andy Warhol, Philippe Garrel o Dwoskin.[4] Va realitzar llargmetratges experimentals com The Film (1975), Overkill (1976) o L'ull Cibernètic (1979) que s'han projectat en gran nombre de festivals i exposicions sobre cinema alternatiu, especialment a l'estranger. A partir de 1999, començà a produir vídeos curts amb filmacions d'imatges nocturnes de grans ciutats, o d'altres amb seqüències d'interiors amb figures i objectes que denoten perill o misteri: Visage (1999), Next Trance (2008), View Wien (2011) o International Guns (2012).[5]
Poesia i llibres d'artista
[modifica]Ha creat poesia escrita, poesia visual i llibres d'artista. El 1992 va recollir en el volum Vae Victis. Poemes 1972/1990, la seva poesia discursiva. En el pròleg, s'afirma que el terme poesia és l'únic que pot abastar la seva obra global i que en ella hi ha sempre la relació de l'art visual amb la literatura.[6]
| « | Els poemes esdevenen un seguit d'imatges on el realisme es distorsiona, es deforma i capta informacions tant inexplicables com imprescindibles. Tot parteix d'una mena d'estat d'hipnosi on l'espiritualitat és la suggestió de les representacions, on la il·lusió forma part del xoc de la paraula i la imatge. (...) immergida en la tradició apocalíptica, la poesia de Pey representa la unió entre sensualitat i misticisme, la comunió entre el somni i la realitat escenificada en el consum. David Castillo.Vae Victis | » |
Entre 1972 i 1998, va publicar una trentena de llibres d'artista en edicions de format alternatiu. Comencen amb Blind Machine (1973) i continuen amb obres com Red Movie (1976), Slow Motion (1977), ZZZ The Last Film (1980), Tenebrae (1983) o A Speed of Death (1995). Imatge i text poètic s'intercalen en aquestes edicions, L'últim llibre d'artista és Black Japan (Museu de Granollers, 1998). Tots els publicats estan ressenyats dins el catàleg M.Pey. Remastered (2016).[7]
En poesia escrita ha publicat els llibresː Fury in Hungry City (Tarragona, Épsilon/Foc nou,1978), Vae Victis (Barcelona, Empúries,1992), Falling Down.1993/1996 (Tarragona, Arola,1998), Schwarze Liebe (Tarragona, Arola, 2006) i The Liquid Dark (Tarragona, Arola, 2015) [7].
Obra plàstica
[modifica]En els treballs plàstics és habitual trobar imatges relacionades amb els mitjans de comunicació, amb la història del cinema o de l'art. La seva visió està feta d'apropiacions d'imatges, collages fotògràfics, i missatges creuats. La foscor i els lums de neó acosten les exposicions al llenguatge cinematogràfic.[8]
L'obra plàstica predomina durant la dècada dels 80 amb treballs on experimentava amb ampliacions de gran format, així com amb sèries de petites peces fotogràfiques amb tècnica polaroid. Comença a exposar l'any 1983 amb «L'Âge d'Or» al Centre de Lectura de Reus i a la Sala Metrònom de Barcelona. Mostres a les quals van seguir exposicions individuals com ara «Beat of Blood» a la Sala Caixa Barcelona, Tarragona (1989), «Blade Fever» a la Galeria Forvm, Tarragona (1991), «Art is Hell» al Museu d'Art de Sabadell (1992), «515 West, 25th Street» a la Galeria Benet Costa, Barcelona (1992), «Re-inserts» a la Sala H de Vic (1996), «Black Japan», al Museu de Granollers (1998) o «Fatal Frames», a l'Antic Ajuntament de Tarragona (2005). Ha exposat en diferents certàmens col·lectius com els Rencontres Photografiques d'Arles (1989) dins la mostra «Nuits Blanches» i a «Art Contemporani a Reus. La dècada dels vuitanta» (1995), al Museu de Reus.[9] El 2015 va participar a «Fotografia i Poesia Visual a Espanya» a la Fundació Privada Guillem Viladot d'Agramunt i el 2016 al Festival SCAN de Tarragona.[10] El Museu de Valls li va produir l'antològica «M. Pey Remastered», amb obra i documentació de les diferents etapes. El 2017 va participar en el cicle «Llegible- Visible» al Centre Arts Santa Mónica de Barcelona.[11] i a «Utopies Persistents» al Museu de Granollers, amb obres del fons d'art contemporani comissariat per Manel Clot.[12] El 2018 va presentar «The Red Circle» a Juan Naranjo Galeria & Documentos de Barcelona i l'exposició «The Burning Blade» al Centre d'Art Tarragona, Espai Tinglado 2.[13]
Ha realitzat instal·lacions multimèdia amb fotogràfies, objectes, poemes, rètols lluminosos i projeccions, com per exemple a «Cities of the red Night», al Priorat Centre d'Art (2011) o «Underworld», a la Capella Sant Roc de Valls (2016).[14]
Una part important de la seva obra plàstica es troba a la col·lecció de fotografia i art conceptual de Rafael Tous que l'ha mostrat, entre d'altres exposicions, a «Proposta per a una col·lecció de fotografia contemporània» al MACBA.[15] També té obra a la Col·lecció de Fotografia del MNAC, al Museu de Valls, al Museu de Reus, a la Fundació Vila Casas, al Museu de Granollers i a la Fundació Forvm de Tarragona.[7]
L'any 2016 va rebrer el Premi Lucius Anneus Florus a la creació, atorgat pel Consell Comarcal del Tarragonès.[16]
Referències
[modifica]- ↑ «Marcel Pey i Puig». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Guillamon, Julià. La ciutat interrompuda ; seguit d'El gran novel·lloide sobre Barcelona. 1. ed. Barcelona: Editorial Anagrama, maig 2019. ISBN 9788433915702.
- ↑ Salcedo, Antonio. L'art del SXX a les comarques de Tarragona (en català, traducció al castellà). Tarragona: Diputació de Tarragona, 2001, p. 246. ISBN 84-95134-75-6.
- ↑ Espelt, Ramon; Corominas, Aurora. Fora de camp. Set itineraris per l'audiovidual català dels anys 60 als 90. Barcelona: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya, 1999. ISBN mkt0002828893.
- ↑ Gil, Gerard. «Conversa amb Marcel Pey». Qui a Qui#. Priorat Centre d'Art, 9-2008.
- ↑ Castillo, David. Vae Victis.. Barcelona: Empúries, 1992, p. 7 - 11, pròleg. ISBN 84 7596 327-7.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Marcel Pey. Remastered. Valls: Museu de Valls, 2016. DL T1192-2016.
- ↑ Vives, Marina. The Burning Blade. Tarragona: Ajuntament de Tarragona - Arola Editors, 2018, p. 10-11. DLT1013-2018.
- ↑ Figueres, Abel. La dècada dels vuitanta. Art Contemporani a l'entorn de Reus. Reus: Institut Municipal d'Acció Cultural, Reus - Fundació La Caixa, 1995, p. 26, 27, 28. DL: T 371-5.
- ↑ Garcia, Josep Miquel. Poesia visual i fotografia. Tarragona: SCAN. Festival Internacional de Fotografia, 2015.
- ↑ Dávila, Mela; Muñoz, Maite. Llegible - Visible. Entre el fotograma i la pàgina. Barcelona: Generalitat de Catalunya - Editorial Tecnov, 2018. ISBN 978 84 393 9702 1.
- ↑ Permanyer, Maria; Fuster, Glòria. Utopies persistents. Granollers: Museu de Granollers, 2017. ISBN 978 84 87790 85 0.
- ↑ Castillo, David «Marcel Pey reneix i crema». El Punt Avui, 22-08-2018, pàg. 22 i 23.
- ↑ Borbonés, Natàlia «De l'underground urbà a l'underground rural». Artiga. Revista d'art i pensament contemporani [Tarragona], núm 13, 5-2011, pàg. 7.
- ↑ Picazo, Glòria. Fragments. Proposta per a una col·lecció de fotografia contemporània. Barcelona: MACBA, 1996. ISBN B 41023-1996.
- ↑ «Eudald Carbonell i Marcel Pey, Premis Tarragonès 2016». infocamp.cat. [Consulta: 18 maig 2019].