Usuari:Atropelleitor39/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Atropelleitor39. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
El 1286 fou donat per Alfons el Franc a Asbert de Mediona.[2]
El barri dels Hostalets s'esmenta per primera vegada el segle XVI, en què en un encreuament de camins hi havia un hostal, anomenat Hostal d'en Valls, concretament l'any 1595. A l'encreuament de camins es va formar un espai més ample anomenat la Plaça, on es trobaven el Camí Ral, que anava d'Igualada a Barcelona, i el Camí Romeu, que des de Vilafranca del Penedès conduïa al Monestir de Montserrat. Ben aviat s'hi van construir més Hostals (entre els segles XVII i XVIII). I el poble es va anar consolidant a redós dels seus dos camins:
El primer camí era el Camí Ral que anava des d'Igualada fins a Barcelona. En realitat no era el camí principal sinó una variant del Camí Ral que es bifurcava a l'altura de la Pobla de Claramunt i retornava al camí original més avall dels Hostalets. Era una drecera que evitava el Congost de Capellades, i era coneguda amb el nom de la drecera del Coll del Bosc, que avui correspon a l'actual carrer Església.[3]
El segon era el Camí Romeu, que en realitat estava constituït per dos camins: un que anava des del sud de Catalunya fins a Montserrat, i l’altre que anava des de Barcelona a Aragó tot passant primer per Montserrat i després pels Hostalets. Aquest segon també s’anomena Camí d’Aragó, i era un fragment del camí de Sant Jaume. Començava a Barcelona en direcció a l’Hospitalet, Sant Feliu i Martorell. Des de Martorell es veia Montserrat, on els pelegrins arribaven creuant el riu Llobregat per un petit pont de fusta. Un cop arribats al monestir assistien a un acte religiós, perquè pels pelegrins, peregrinar era una manera de trobar Déu en la pobresa i la solitud.[1] Llavors anaven cap a Sant Miquel i baixaven la muntanya per a arribar a Collbató i des d’allà anaven cap a els Hostalets de Pierola on es quedaven a dormir. El camí continuava cap a Igualada, per després anar fins a Aragó.[2]
El camí que duia més trànsit era el Camí Romeu, atès el gran flux de pelegrins que, des del sud de Catalunya (Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Penedès...), conduïa cap al cenobi montserratí. A més, a aquest trànsit se li ha de sumar la condició que tenia el camí de ser una carrerada que anava des del sud de Catalunya fins als Pirineus. I els ramats d'ovelles, a la primavera anaven a les muntanyes a cercar pastures abundoses, i a la tardor, quan la neu ho cobria tot, feien el trajecte a la inversa, i retornaven al seu lloc d'origen.
- ↑ Rafòls i Rubires, Oriol; Ràfols i Rubires, Assumpta. Història i vida de l'Església (en català). Vuitena edició. Barcelona: Editorial Claret. ISBN 978-84-8297-418-7.
- ↑ Fernàndez Sánchez, Francisco. Cataluña y el Camino de Santiago (en castellà). Primera edició. Espanya: Editorial Destor. ISBN 84-604-4048-6.