Usuari:BQUB13-Tgcarreras/proves

Estructura

El factor de creixement 20 humà està format per la unió de 211 aminoàcids, mentre que el de la rata té un aminoàcid més, 212 en total. El FGF20 humà i el de la rata coincideixen en un 95% dels seus aminoàcids.

Seqüència FGF20 humà
PLAEVGGFLGGLEGLGQQVGSHFLLPPAGERPPLLGERRSAAERSARGGPGA AQLAHLHGILRRRQLYCRTGFHLQILPDGSVQGTRQDHSLFGILEFISVAVGLVSI RGVDSGLYLGMNDKGELYGSEKLTSECIFREQFEENWYNTYSSNIYKH GDTGRRYFVALNKDGTPRDGARSKRHQKFTHFLPRPVDPERVPELYKDLLMYT

Tots els FGFS fins ara reportats, inclòs el FGF20, comparteixen un domini central comú d’aproximadament 120 aminoàcids amb una estructura terciària compartida per tots ells. Aquest domini central comú està format entre d’altres pels següents aminoàcids: Met¹, Leu⁴, Pro²⁸, Gly⁶², Leu⁶⁹, Tyr⁷⁰, Gly⁷⁴, Leu⁷⁷, Gly⁸³, Leu⁹⁸, Val¹⁰⁸, Ile¹¹⁰, Tyr¹¹⁸, Met¹²¹, Gly¹²⁵, Leu¹²⁷, Cys¹³⁷, Phe¹³⁹, Glu¹⁴¹, Tyr¹⁴⁸, Tyr¹⁵¹, Ser¹⁵³, Gly¹⁷³, Gly¹⁷⁸, Phe¹⁹⁰ i Pro¹⁹². Pel que fa l’estructura de FGF20, en el seu domini central hi ha una regió hidrofòbica forta i una regió hidrofòbica feble en l’extrem N-terminal, encara que no hi ha cap seqüència de senyal N-terminal típica en FGF20.

En referencia a l’homologia del factor de creixement 20 amb altres factors de creixement, l’anàlisi filogenètic indica que el més homòleg a FGF20 és FGF9 i que el segon factor de creixement que més s’hi assembla és FGF16, tal com mostren els següents percentatges:

• Identitats total d’aminoàcids entre FGF20, FGF9 i FGF16

• FGF20 vs FGF9: 71,6%
• FGF20 vs FGF16: 66,2%
• FGF9 vs FGF16: 72,4 %

• Identitats del aminoàcids del domini central:

• FGF20 vs FGF9: 76%
• FGF20 vs FGF16: 71%
• FGF20 vs FGF16: 78%

Cal mencionar que les identitats dels aminoàcids del domini central del FGF20 amb els d'altres factor de creixement diferents de 9 i 16 són inferiors al 50%.

Tenint en compte les dades presentades, pel que fa als FGFs dels mamífers, FGF20, FGF9 i FGF16 constitueixen una subfamília. Igual que s’ha comentat anteriorment sobre FGF20, se sap que FGF9 i FGF16 tampoc contenen la seqüència típica de senyalització N-terminal. Tot i l’absència d’aquesta senyal se sap que FGF9 és secretada eficientment fora la cèl•lula. Això és gràcies a una senyal atípica dintre de la seqüència d’aminoàcids N-terminal 28 i gràcies a la regió hidrofòbica del domini central, que són importants per la translocació de microsomes i la secreció de FGF9. Així doncs, degut a la similitud entre FGF9 i FGF20, es creu que aquest pot ser també el mecanisme que adopti FGF20 per ser secretada fora la cèl•lula i, conseqüentment, també FGF16.