Vés al contingut

Usuari:Baggio/Paul Hunter

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBaggio/Paul Hunter
Biografia

Paul Alan Hunter (14 d'octubre de 1978 – 9 d'octubre de 2006) va ser un anglès jugador professional de snooker. Va ser conegut com el "Beckham de la Baieta" a causa de la seva bona aparença i el seu estil extravagant.[3][4]

Hunter va ser tres cops campió de tres Masters, guanyant el títol al darrer frame en totes tres ocasions. Hunter va completar 114 frames amb 100 punts o més[5] en el curs de la seva carrera professional, incloent un de 146 durant la Premier League del 2004.[6] Hunter també va guanyar tres títols de rànquing, el British Open i el Wels Open (dues vegades).[1]

Al març de 2005 Hunter va ser diagnosticat amb neuroendocrine tumors. Va morir poc abans del seu 28è aniversari a l'octubre del 2006.[6]

Biografia

[modifica]

Hunter va néixer l'any 1978 a Leeds i va ser educat a l'escola primària de St Andrews Escola i a l'institut Cardinal Heenan.[3][7] Animat per amics i família, va dedicar moltes hores a la pràctica del snooker. Ell sovint viatjava a Bradford a practicar al costat de Joe Johnson.[8] A l'edat de 12 Hunter va ser considerat un "jove talent excepcional".[7] Va guanyar molts tornejos juvenils i a l'edat de 14 va guanyar el Campionat de Dobles anglès amb Richard Brooke.[3] Amb l'ajuda dels exjugadors professionals de snooker Jimmy Michie i Joe Johnson, Hunter va debutar amb els professionals al juliol de 1995 a l'edat de 16 anys. A l'edat de 9 anys va ser premiat com a millor jugador jove de l'any[1][3][7]

Vida i carrera

[modifica]

Inicis (1995–2000)

[modifica]

Quatre mesos després del seu debut com a professional, Hunter va assolir la segona ronda del Campionat del Regne Unit de 1995 derrotant al número sis mundial Alan McManus 9–4.[9] Va seguir pujant el nivell fins a esdevenir el jugador més jove en quedar entre els quatre primers d'un campionat de rànquing a l'arribar a les semi-finals del Welsh Open de 1996 a l'edat de 17 anys i tres mesos, derrotant Stephen Hendry en el camí.[3][10]

El mateix any va arribar als quarts de finals del UK Championship, on va batre Willie Thorne 9–0, James Wattana 9–5 i Terry Murphy 9–7, abans de perdre 5–9 contra el campió Stephen Hendry.[11] Hunter va guanyar una wildcard per jugar al Master del 1997, on va perdre 1–5 davant de Mark Williams a la primera ronda.[12]

Va ser multat amb 4,550£ i amb 1,140 punts del rànquing punts després de donar positiu per cannabis el 1997.[8] La seva primera victòria de rànquing va ser al Welsh Open de 1998, on va derrotar set jugadors Paul Wykes (5–3), Neal Foulds (5–2), Steve Davis (5–3), Nigel Vincle (5–4), Alan McManus (5–3) i Peter Ebdon (6–1), abans de derrotar John Higgins 9–5 en la final i guanyant 60,000£. Durant la final, Hunter va fer tres century breaks (108, 116 i 127). Va seguir cap amunt tot assolint les semi-finals del Campionat del Regne Unit del mateix any a Bournemouth i va ser anomenat "Jugador jove de l'any" per l'Associació d'Escriptors de Snooker".[7][8][13]

La primera presència de Hunter al Crucible va ser al Campionat Mundial del 1999, on va perdre 8–10 en primera ronda davant el campió Stephen Hendry.[14] El seu estat de forma aquella temporada va fer-lo pujar fins al lloc 12 al rànquing mundial del 1999/2000 fet que va fer-lo classificar de manera automàtica a les etapes finals dels tornejos de rànquing per primer cop.[15]

La següent temporada va baixar al lloc número 14 i va quedar subcampió al Welsh Open, semi-finalista al British Open[16] i al Scottish Open[17] i un quart-finalista al Grang Prix[18] i al China Open.[19][20]

Campió de mestres (2001–2004)

[modifica]

Al Masters del 2001 Hunter va batre el seu amic proper i campió fins al moment Matthew Stevens 6–5, Peter Ebdon 6–3 a quart-finals i Stephen Hendry 6–4 a les semi-finals.[21][22] A la final Hunter es va recuperar d'un 3–7 contra Fergal O'Brien per guanyar finalment per 10–9. Hunter va completar quatre frames amb cent punts o més i va guanyar els 175,000£ del primer premi.[22][23] Una entrevista posterior al torneig va causar un gran impacte en el circuit a causa de certes confessions de caràcter sexual.[8][24]

El 2002 Hunter va retenir el seu títol de campió, derrotant Stephen Lee 6–3 a primera ronda, Peter Ebdon 6–5 a quarts de finals, Alan McManus 6–5 a semi-finals i 10–9 a la final davant Mark Williams, malgrat un inici de 0-5.[25] Aquesta victòria el va dur a ser el tercer jugador de la història en retenir el títol de campió del Masters juntament amb Dins fent tan, esdevingui només el tercer jugador dins història dels Mestres per retenir el trofeu juntament Cliff  Thorburn i Stephen Hendry.[26] Hunter també va guanyar el seu segon títol del Welsh Open al superar a Ken Doherty 9–2 a la final. Malgrat aquests èxits va ser derrotat 9–10 a la primera ronda del Campionat del Món del 2002 davant Quinten Hann.[27][28]

El seu èxit va continuar  British Open del 2002 guanyant el seu tercer campionat del rànquing per 9-4 davant Ian McCulloch a la final.[29] Hunter no va poder guanyar el tercer Masters consecutiu al perdre a semifinals per 3-6 davant Mark Williams.[30]

Al Campionat del Món del 2003 va batre Allister Carter 10–5, Matthew Stevens 13–6 i al campió defensor del títol Peter Ebdon 13–12 per assolir les semi-finals[31][32] que va perdre contra Ken Doherty, per 16–17.[33] Arran de les seves actuacions Hunter es va guanyar un lloc entre els vuit primers del rànquing mundial del 2003/2004 per primer cop en la seva carrera.[15]

La temporada 2003/2004, Hunter va guanyar el Masters per tercer cop en quatre anys, tot i així un altre cop guanyant per la mínima (10–9) i remuntant davant Ronnie O'Sullivan .[34][35] L'estiu d'aquell any es va casar amb Lindsey Fell a Jamaica.[36]

Hunter va començar la temporada 2004/2005 arribant a les semi-finals del Grand Prix, on va perdre 3–6 davant de Ronnie O'Sullivan.[37] Va arribar a quarts de final del China Open, justs `pocs dies després de descobrir que patia càncer.[38] La seva posició més alta al rànquing mundial va ser el quart lloc durant la temporada 2004/2005, la temporada següent va baixar al cinqué lloc.[15]

Malaltia i anys més tardans (2005–2006)

[modifica]

El 6 d'abril de 2005, Hunter va anunciar que tenia un tumor de neuroendocrine, les causes dels quals són desconeguts. Hunter va estar rebent quimioteràpia per la seva malaltia.[36][39]

Hunter va retornar al circuit l'inici de la temporada 2005/2006, perdent en primera ronda del Grand Prix davant Rory McLeod.[40] El següent partit de de Hunter era al UK Championship contra Jamie Burnett, remuntant un 6–8 avall per guanyar el finalment 9–8, va caure eliminat a la ronda següent.[41] El 26 de desembre de 2005, Lindsey va donar naixement al seu primer i únic fill Evie Rose, que va pesar 3,7 kg.[36][42][43] Va perdre en la primera ronda Campionat del món del 2006  per 5–10 davant Neil Robertson, aquest fou el seu darrer partit.[8]

Aquella temporada va baixar del 5è al 34è lloc del rànquing mundial.[15][39][42] Hunter va admetre que va ser una temporada pitjor que l'anterior i va confirmar que patia un dolor continu.[44] El 27 de juliol de 2006, el WPBSA va confirmar que, seguint el vot dels seus membres, les regles de l'organització serien canviades per permetre a Hunter estar fora tota la temporada  2006/2007 tot conservant el seu 34è lloc del rànquing mundial. Hunter tenia pensat dedicar tot l'any a tractar-se contra el seu càncer.[1][7]

Mort i llegat

[modifica]

Hunter va morir a les 8:20 pm del 9 d'octubre de 2006, només cinc dies abans del seu 28è aniversari, al Kirkwood Hospici de Huddersfield.[45] Abans de la Premier League Snooker disputada el 12 d'octubre del 2006 es va realitzar un moment de silenci en la seva memòria.[6] El seu funeral va tenir lloc el 19 d'octubre de 2006 a l'església parroquial de Leeds.[46] Molts jugadors van assistir a la cerimònia, i el seu millor amic, Matthew Stevens, va ser un dels portadors del fèretre.[47]

Amics de professió com Stephen Hendry, Mark Williams, Jimmy White, Matthew Stevens i Ken Doherty van demanar que el Masters es passés a dir Hunter en la seva memòria .[48] En comptes d'això, el torneig de no-rànquing, i ara de menor-rànquing del Fürth German Open va ser rebatejat com Paul Hunter Classic en el seu honor; un torneig guanyat per primer cop per Hunter.[49]  La Fundació de Paul Hunter va ser instal·lada després de la seva mort per donar els nens en problemes la possibilitat de practicar esports i socialitzar-se.[50]

Trajectòria

[modifica]
Tornejos 1995/96


 1996/97


 1997/98


 1998/99


 1999/00


 2000/01


 2001/02


 2002/03


 2003/04


 2004/05


 2005/06


Rànquings[15] UR 78 43 24 12 14 9 9 8 4 5
Rànquing Tornejos
British Open LQ LQ 1R 2R 2R SF 2R QF 2R NH
Grand Prix LQ 1R 4R 2R 5R QF 3R QF 3R SF 1R
UK Championship 2R QF 2R SF 4R 6R 3R 3R QF 3R 3R
Irish Masters NR NR NR NR NR NR NR SF 2R 2R NH
Players Championship LQ LQ 4R QF 3R SF 2R 4R F NH NH
Players Championship LQ LQ NH 2R NH NH 1R QF 2R 1R 1R
Welsh Open SF LQ 2R 3R F SF QF 2R 2R
China Open NH NH 2R 1R 1R QF 2R NH NH QF 1R
Thailand Masters 1R 1R LQ 1R 1R 1R 2R NH NH NH NH
World Snooker Championship LQ LQ LQ 1R 1R 2R 1R SF 2R 1R 1R
Tornejos no de rànquing
The Masters A WR A A 1R SF 1R 1R
Premier League A A A A A






A A A A A Un 1R Ranking Esdeveniment NH
Scottish Masters A A A 1R A Un 1R QF NH NH NH
Llegenda de Taula de l'actuació
A No va participar en el torneig #R Perdut en les rondes primerenques del torneig (PR = de ronda del RR, WR = Ronda de Wild Card)


QF Avançat a però no passat a quarterfinals SF Avançat a però no passat a semifinals
F Avançat a la final, subcampió W Va guanyar el torneig
NH Significa un esdeveniment no va ser aguantat NR Significa un esdeveniment era ja no un ranking esdeveniment

Finals

[modifica]

Finals: 5 (3 títols, 2 subcampionats)

[modifica]
Resultat No. Any Campionat Adversari en la final Puntuació Ref.
Guanyador 1. 1998 Welsh Open John HigginsSCO 9–5 [51]
Subcampió 1. 2001 Welsh Open Ken DohertyIRL 2–9 [51]
Guanyador 2. 2002 Welsh Open (2) Ken DohertyIRL 9–7 [51]
Guanyador 3. 2002 British OpenWhite, Jimmy ENG 9–4 [52]
Subcampió 2. 2004 Players Championship White, JimmyENG 7–9 [53]

Finals No-rànquing: 3 (3 títols)

[modifica]
Resultat No. Any Campionat Adversari a la final Puntuació Ref.
Guanyador 1. 2001 The Masters Fergal O'BrienRepublic of Ireland 10–9 [54]
Guanyador 2. 2002 The Masters (2) Mark WilliamsWales 10–9 [54]
Guanyador 3. 2004 The Masters (3) Ronnie O'SullivanEngland 10–9 [54]

Pro-am finals: 1 (1 títol)

[modifica]
Resultat No. Any Campionat Adversari a la final Puntuació Ref.
Guanyador 1. 2004 Grand Prix Fürth Matthew StevensWales 4–2 [55]

Finals d'aficionat: 1 (1 subcampionat)

[modifica]
Resultat No. Any Campionat Adversari a la final Puntuació Ref.
Subcampió 1. 1995 English Amateur Championship David GrisEngland 7–8 [56]

Notes

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 "Player Profile of Paul Hunter". Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «cajt.pwp.blueyonder.co.uk» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  2. ↑ «Centuries». Pro Snooker Blog. [Consulta: 5 juliol 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Gray, Sadie «Paul Hunter». The Times [Londres], 11-10-2006 [Consulta: 28 octubre 2010].
  4. ↑ «White pays tribute to Hunter». Evening Standard. [Consulta: 28 octubre 2010].
  5. ↑ Chris Turner. «Centuries». Chris Turner's Snooker Archive. Arxivat de l'original el 10 febrer 2013. [Consulta: 13 desembre 2008].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Cancer victim Paul Hunter dies, aged 27». breakingnews.ie. [Consulta: 28 octubre 2010].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Obituaries: Paul Hunter». The Daily Telegraph [Londres], 11-10-2006 [Consulta: 17 novembre 2010].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 «Paul Hunter». The Independent [Londres], 11-10-2006 [Consulta: 28 octubre 2010].
  9. ↑ «Royal Liver Assurance UK Open». Snooker.org. [Consulta: 13 octubre 2010].
  10. ↑ «World Snooker Past Players Paul Hunter». World Snooker. [Consulta: 8 maig 2012].
  11. ↑ «UK Championship 1996». Snooker.org. [Consulta: 17 octubre 2010].
  12. ↑ «Benson & Hedges Masters 1997». Snooker.org. [Consulta: 12 juny 2012].
  13. ↑ «Liverpool Victoria UK Championship 1998». Snooker.org. [Consulta: 13 octubre 2010].
  14. ↑ «Embassy World Championship 1999». Snooker.org. [Consulta: 17 novembre 2010].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 «Ranking History». Snooker.org. [Consulta: 12 juny 2012].
  16. ↑ «British Open 2000». Snooker.org. [Consulta: 17 novembre 2010].
  17. ↑ «Regal Scottish Open 2001». Snooker.org. [Consulta: 17 novembre 2010].
  18. ↑ «Grand Prix 2000». Snooker.org. [Consulta: 17 novembre 2010].
  19. ↑ «Regal Welsh Open 2001». Snooker.org. [Consulta: 17 novembre 2010].
  20. ↑ «China Open 2000». Snooker.org. [Consulta: 17 novembre 2010].
  21. ↑ «Hunter bags Hendry scalp». BBC Sport [Londres], 10-02-2001 [Consulta: 14 desembre 2008].
  22. ↑ 22,0 22,1 «Snooker.org: Benson & Hedges Masters 2001». Snooker.org. [Consulta: 13 desembre 2008].
  23. ↑ «Dream come true for Master Hunter». BBC Sport [Londres], 12-02-2001 [Consulta: 14 desembre 2008].
  24. ↑ «Interview Paul Hunter». The Guardian [Londres], 12-04-2004 [Consulta: 29 març 2011].
  25. ↑ «Benson & Hedges Masters 2002». Snooker.org. [Consulta: 17 novembre 2010].
  26. ↑ «Hunter bags second Masters». BBC Sport Media [Londres], 11-02-2002 [Consulta: 14 desembre 2008].
  27. ↑ «Regal Welsh Open 2002». Snooker.org. [Consulta: 17 novembre 2010].
  28. ↑ «Embassy World Championship 2002». Snooker.org. [Consulta: 17 novembre 2010].
  29. ↑ «British Open 2002». Snooker.org. [Consulta: 17 novembre 2010].
  30. ↑ «Benson & Hedges Masters 2003». Snooker.org. [Consulta: 17 novembre 2010].
  31. ↑ «Embassy World Championship 2003». Snooker.org. [Consulta: 17 novembre 2010].
  32. ↑ Mark Orlovac «Hunter edges out Ebdon». BBC Sport Media [Londres], 01-05-2003 [Consulta: 18 desembre 2008].
  33. ↑ Dan Warren «Doherty wins Crucible epic». BBC Sport Media [Londres], 03-05-2003 [Consulta: 18 desembre 2008].
  34. ↑ «Snooker.org: Masters 2004». Snooker.org. [Consulta: 13 desembre 2008].
  35. ↑ Clive Jones «Hunter claims Masters epic». BBC Sport [Londres], 09-02-2004 [Consulta: 13 desembre 2008].
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 ; Robertson, Peter «I took Paul's hand in mine... it was time to let him go». Daily Mail [Londres], 22-10-2006 [Consulta: 29 març 2011].
  37. ↑ «Grand Prix 2004». Snooker.org. [Consulta: 31 gener 2011].
  38. ↑ «China Open 2005». Snooker.org. [Consulta: 17 novembre 2010].
  39. ↑ 39,0 39,1 «Snooker star Paul Hunter dies at 27». Yorkshire Post. [Consulta: 29 març 2011].
  40. ↑ «Grand Prix 2005». Snooker.org. [Consulta: 31 gener 2011].
  41. ↑ «Brave Hunter is winner again». Daily Mirror on TheFreeLibrary.com. [Consulta: 29 març 2011].
  42. ↑ 42,0 42,1 Gray, Sadie «Paul Hunter». The Times [Londres], 11-10-2006 [Consulta: 28 octubre 2010].
  43. ↑ «Baby delight for cancer hit snooker ace». Daily Mirror. [Consulta: 28 octubre 2010].
  44. ↑ Everton, Clive «Obituary: Paul Hunter». The Guardian [Londres], 11-10-2006 [Consulta: 28 octubre 2010].
  45. ↑ «Doherty tribute to 'great character' Hunter». Daily Mail [Londres], 10-10-2006 [Consulta: 28 octubre 2010].
  46. ↑ «Hundreds gather at Hunter funeral». BBC News / West Yorkshire [Londres], 19-10-2006 [Consulta: 13 abril 2007].
  47. ↑ «Hundreds gather at Hunter funera». BBC News, 19-10-2006 [Consulta: 28 octubre 2010].
  48. ↑ Dillon, Andrew «Fitting tribute to tragic Hunter». The Sun [Londres], 17-05-2007 [Consulta: 5 maig 2009].
  49. ↑ «Geschichte der PHC». SnookerStars. [Consulta: 17 abril 2011].
  50. ↑ «Official Paul Hunter Foundation Website». [Consulta: 5 maig 2009].
  51. ↑ 51,0 51,1 51,2 Turner, Chris. «Welsh Open». cajt.pwp.blueyonder.co.uk. Chris Turner's Snooker Archive. Arxivat de l'original el 16 febrer 2012. [Consulta: 18 març 2011].
  52. ↑ Turner, Chris. «British Open (including British Gold Cup, Yamaha Organs Trophy and Yamaha International Masters)». cajt.pwp.blueyonder.co.uk. Chris Turner's Snooker Archive. Arxivat de l'original el 16 febrer 2012. [Consulta: 18 març 2011].
  53. ↑ Turner, Chris. «Players Championship». cajt.pwp.blueyonder.co.uk. Chris Turner'S Snooker Archive. Arxivat de l'original el 16 febrer 2012. [Consulta: 29 març 2011].
  54. ↑ 54,0 54,1 54,2 Turner, Chris. «The Masters». cajt.pwp.blueyonder.co.uk. Chris Turner's Snooker Archvie. Arxivat de l'original el 7 gener 2012. [Consulta: 18 març 2011].
  55. ↑ «Paul Hunter Classic History». Global Snooker. [Consulta: 29 març 2011].
  56. ↑ Turner, Chris. «English Amateur Championship». cajt.pwp.blueyonder.co.uk. Chris Turner's Snooker Archive. Arxivat de l'original el 12 maig 2012. [Consulta: 29 març 2011].

Bibliografia

[modifica]
  • Hunter, Lindsey. Unbreakable: My Life with Paul – a Story of Extraordinary Courage and Love. Londres: HarperElement, 2008. ISBN 0-00-726091-1.  Hunter, Lindsey. Unbreakable: My Life with Paul – a Story of Extraordinary Courage and Love. Londres: HarperElement, 2008. ISBN 0-00-726091-1.  

Enllaços externs

[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Baggio/Paul_Hunter&oldid=19999675»