Vés al contingut

Usuari:BaranovRossiné/Jiaguwen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Jiaguwen (escriptura en ossos oraculars asiàtics)

[modifica]
escriptura oracular (jiaguwen) sobre un plastó de tortuga, procedent del National Museum of Chinese Writing

Els jiaguwen (en xinés 甲骨文; pinyin, jiǎ gǔ wén) eren la forma dels caràcters xinesos utilitzats sobre els ossos oraculars, de procedencia animal — sovint plastons de tortuga — que s'usaben a l'endevinació piromàntica al final del segon mileni a.C i es la forma d'escriptura xinesa més primigènia que coneixem. Fou ampliament utilitzada per la dinastía Shang (segles XVIII - XII a.C) i relaten, majorment, els propis actes que es duien a terme en els ritus d'endevinació. Aquestes endevinacions es basaven principalment en la escapulomància, on els ossos oraculars eren esposats al foc creant-se esquerdes que després serien interpretades per l'oràcle. Tant els dissitjos com les interpretacions eren inscrites en el mateix tros d'ós usat a la mateixa endivinació.

Majorment varen ser trobats al jaciment Yinxu (avui Anyang, a la província de Henan). Es van gravar les prediccions piromàntiques dels últims nou reis de la dinastia Shang, començant amb Wu Ding, l'accés de la qual al regnat està datat per diferents experts en 1250 o 1200 a. C.[1][2] Després, a la caiguda de la Dinastia Shang en pro de la Dinastia Zhou al 1046 a.C (circa) a la batalla de Mùyé, es varen fer més comuns les endevinacions amb milfulles, en detriment dels ossos oraculars.[3]

Origen del terme

[modifica]

El terme xinès comú per a l'escriptura és jiǎgǔwén (甲骨文 "escriptura de petxina i os"). És una abreviatura de guījiǎ shòugǔ wénzì (龜甲獸骨文字 "escriptura de petxina de tortuga i os animal"), que va aparèixer en els 30 del segle XX com a traducció del terme anglès "inscriptions upon bone and tortoise shell" utilitzat inicialment pel missioner americà Frank H. Chalfant (1862–1914) en el seu llibre de 1906 Early Chinese Writing (Escriptura primitiva xinesa).[4]​ En dècades anteriors, els autors xinesos utilitzaven diferents noms per a l'inscripcions i escriptura, basats en el lloc on s'havien trobat (Yinxu), el seu propòsit (bǔ 卜 "per a endevinar") o el mètode d'escriptura (qì 契 "gravar").

Precursors

[modifica]

És segur que l'escriptura del llinatge Shang va experimentar un període de desenvolupament abans de l'escriptura sobre ossos oraculars trobats a Anyang, a causa de la seva naturalesa madura; molts caràcters ja havien experimentat grans simplificacions i la linearizacions, els processos de l'extensió semàntica i del préstec fonètic també havien estat clarament en marxa durant un cert temps, almenys centenars d'anys i potser més.​ Així i tot, no s'ha descobert cap quantitat significativa d'escriptura clarament identificable abans o durant el període cultural Shang en la seva fase inicial-mitjana. Els pocs símbols Neolítics trobats en ceràmica, jade o os en diferents enclavaments culturals a la Xina són molt polèmics, i no hi ha cap consens sobre que qualssevol d'ells estiguin directament relacionats amb l'escriptura Shang.[5]

  1. Xueqin, Li «The Xia-Shang-Zhou Chronology Project: Methodology and Results». Journal of East Asian Archaeology, 4, 1, 2002, pàg. 321–333. DOI: 10.1163/156852302322454585. ISSN: 1387-6813.
  2. Keightley, Moy «Investigating Art: A Practical Guide for Young People». Leonardo, 11, 2, 1978, pàg. 176. DOI: 10.2307/1574071. ISSN: 0024-094X.
  3. Nylan, Michael «The Five "Confucian" Classics». The Five "Confucian" Classics, 06-12-2017, pàg. 217. DOI: 10.12987/9780300130331.
  4. Chalfant, Frank H «Early Chinese writing». Memoirs of the Carnegie Museum, 4, 1, 9-1906, pàg. 1–35. DOI: 10.5962/p.234830. ISSN: 0885-4645.
  5. 강신석 «上博楚簡 <性情論>에 대한 釋文考釋 ― 第16簡부터 第22簡까지, 楚簡本(濮茅左, 裘錫圭)의 견해를 중심으로». Journal of Chinese Language and Literature, null, 40, 3-2009, pàg. 353–380. DOI: 10.26586/chls.2009..40.016. ISSN: 1226-4555.