Usuari:Basilisc

El Basilisc neix el 15 de setembre del 2007, gracies a la iniciativa de l'Estol del Basilisc de Reus, un col•lectiu de persones de diverses entitats es van proposar que, "per primera vegada", la capital del Baix Camp fos innovadora en el panorama festiu català, "deixant el llistó força alt" per a qui, a partir d’ara, vulgui innovar dins els paràmetres del folklore tradicional. Aquesta construcció se li va encarregar al escultor Manel Llauradó, qui va tenir carta lliure per fer-ne un primer esboç. També creador de l'Àliga, la Víbria, el Bou, el Gegant Carrasclet de Reus...El basilisc, pintat a l’oli, compta com a principal element distintiu uns ulls de vidre en què és impossible distingir-hi la nineta. Quan la bèstia executa el seu ball solemne, però, se li il•luminen i deixen entreveure una nineta de color vermell que atemoreix grans i petits. I és que, segons la llegenda, el basilisc matava tan sols amb la mirada.

El Basilisc en la mitologia El basilisc és un animal mitològic que segons les religions és representat d’una manera o una altra. La mitologia grega l’assimila a un rèptil, i a l’edat mitjana passa a ser un gall amb quatre potes, plomes grogues, grans ales espinoses i cua de serp. Segons la veu popular, el basilisc neix a partir d’un ou deforme, posat per un gall, fecundat per una serp i incubat per un gripau durant nou mesos; per això, quan neix té totes les característiques dels seus progenitors: cap de gall, cua de serp i cos de gripau.

Altres versions diuen que neix a partir de la sang que vessa Medusa en ser decapitada, allí hi ha l’origen de totes les serps, inclòs el Basilisc, que emet sons capaços de terroritzar tots els altres monstres, per això també és anomenat Sibilus, la mateixa sang, és responsable d’estranyes propietats: de la vena esquerra en surt un potentíssim verí, mentre que de la dreta en vessen virtuts curatives, fins al punt d’arribar a ressuscitar. El basilisc amida 15 centímetres, té un alè terriblement verinós i pot matar amb la mirada. Viu dins de tombes on hi ha enterrades peces d’or i té la virtut camaleònica d’adaptar el color de la seva pell al de l’entorn.

Antecedents històrics Fins fa poc, el basilisc era totalment desconegut en l’àmbit cultural, ni tan sols Joan Amades l’esmenta en el seu llibre Gegants, nans i altres entremesos. Hem trobat referències sobre una publicació del Dietari o Llibres de Jornades de Jaume Safont. La cita correspon a Barcelona, amb la data de 8 de desembre de 1423, “arriba en la platja de Barchinona lo senyor rey ab XVII galeres, qui venien de Nàpols e havien visitada Massella….vengueren-li devant lo pont molts entramesos, ço és peradís, ifern, lo basalís, lo fènichs, l’àliga e la processó de la Seu…“ En aquesta cita es reuneixen dues de les bèsties avui desaparegudes: el fènix i el basilisc. Possiblement va desaparèixer de les processons de Corpus per la seva difícil vinculació amb els temes bíblics. Segons publica la revista de Gegants l’any 1996, a Olot es construeix un basilisc per acompanyar una dansa infantil. És anomenat El Gallarut. Actualment, però, no es coneix cap basilisc que segueixi en actiu ni com a element solt ni formant part de cap seguici festiu d’una vila.