Usuari:Bassora/proves2/Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública

Possibles referècies

Fundació

Manifest Campanya en defensa de la Universitat Pública http://luchainternacionalista.org/IMG/pdf/Reimp-Universitat-cat-0009.pdf pg 49 i 50

Aturada de taxes 90s

No a la LOU^[1]

https://ddd.uab.cat/pub/campusuab/campusuab_a2000m4n2.pdf pg 10

Convergència europea

LOMLOU^[2] i Bolonya

2005

17N

2006

16N

2007

15N

2008

6M

FSUP

No Classificats

La Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP) és un marc de treball unitari dels i les estudiants de Barcelona creat l'anys 1995 que agrupa les principals organitzacions estudiantils del país (SEPC i l'AEP), així com la majoria d'assemblees d'estudiants. En alguns moments al llarg de la seva trajectòria, especialment als inicis, també s'havien integrat a la Plataforma les organitzacions sindicals del personal docent i investigador (PDI) i del personal d'administració i serveis (PAS), tot i que el pes de l'organització l'ha portat sempre el moviment estudiantil.

Orígens

Formada el 1995 sota el nom de Plataforma en Defensa de la Universitat Pública (nom que ràpidament va incorporar l'adjectiu "mobilitzadora" per posar èmfasi en la seva voluntat combativa), com a reacció de les organitzacions estudiantils davant les polítiques universitàries implementades a principis dels anys noranta (manca de finançament públic, increment de taxes universitàries, normatives de permanència, massificació, privatització o eliminació de serveis...), la Plataforma es va donar a conèixer amb la difusió del Manifest de la Campanya en Defensa de la Universitat Pública, també conegut en l'àmbit universitari com a Manifest de la Plataforma.

Aquest Manifest va ser elaborat durant el curs 1995-96 per les assemblees d'estudiants unitàries, en un ampli procés participatiu a les facultats més importants del país, i va comptar amb el suport dels representants del personal d'administració i serveis i del professorat, sent aprovat pels claustres de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Politècnica de Catalunya, entre d'altres organismes.^[3]

La Plataforma, a través d'aquest Manifest, feia un anàlisi de la situació de la universitat a Catalunya, plantejava un seguit de reivindicacions i propostes per tal de eliminar les deficiències detectades i donava a conèixer quatre objectius principals que, fins al dia d'avui, han constituït el seu eix vertebrador: la reivindicació de l'ensenyament públic com a element fonamental d'una societat avançada; la defensa de la igualtat d'oportunitats a l'hora d'accedir a l'ensenyament superior; un concepte de qualitat universitària entès no partint de criteris purament acadèmics o mercantils sinó considerant la dimensió humana i formativa del sistema universitari i la necessitat que tota la societat participi en la definició del paper de la universitat pública.

Trajectòria

La voluntat mobilitzadora de la Plataforma queda palesa des de l'inici amb la vaga general d'estudiants universitaris del novembre de 1995, sobre la base de les reivindicacions del Manifest, i amb la manifestació del 26 de novembre a Barcelona que congrega prop de vint i cinc mil assistents, segons fonts estudiantils.

Des de llavors s'han succeït periòdicament les mobilitzacions organitzades per la Plataforma, destacant especialment les convocades contra l'Informe Universidad 2000, anomenat Informe Bricall, a començaments de l'any 2000; i contra la Llei Orgànica d'Universitats (LOU) impulsada pel govern del Partit Popular, a finals de 2001.

Si exceptuem les mobilitzacions estudiantils contra la Guerra de l'Iraq la manifestació del 13 de novembre de 2001, amb prop de 80.000 manifestants, segons fonts estudiantils, és la manifestació d'estudiants més important que hi ha hagut mai en aquest país.

Recentment la Plataforma ha centrat les seves campanyes en mostrar el seu posicionament crític respecte a com s'està desenvolupant la creació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior en el marc de la Unió Europea.

Paral·lelament la Plataforma continuà amb la seva tasca d'anàlisi de la situació a de la universitat, mitjançant l'elaboració de nous documents i l'organització de jornades de debat al voltant de la temàtica universitària.

Estructura

L'estructura de la Plataforma pretén ser, bàsicament, assembleària de base, a nivell de les facultats, amb una coordinació per universitats i a nivell de tot Catalunya a partir de delegats escollits per les assemblees de base. Els sindicats estudiantils que en formen part no hi defensen posicionaments com a organització sinó que els seus membres participen en les assemblees al mateix nivell que la resta d'estudiants no associats. Les decisions es prenen per consens o, en alguns casos, per amplia majoria, fet que en determinats moments ha dificultat l'agilitat del moviment, però que ha reforçat la unitat del moviment estudiantil i ha multiplicat la seva capacitat de mobilització i d'incidència.

Actualitat

Durant el curs acadèmic 2007 - 2008 i en el marc de les lluites contra l'aplicació de l'anomenat Procés de Bolonya, van anat apareixent tensions entre les principals organitzacions estudiantils, el SEPC i l'AEP sobretot pel què fa les diferents estratègies proposades per cada organització. Després de la realització a l'abril de 2008 del Fòrum Social per la Universitat Pública, el SEPC va presentar un document anomenat "Regenerem el moviment estudiantil", on feia pública la seva postura de crear un nou marc de coordinació entre el moviment estudiantil on havia de quedar exclosa l'AEP, ja que denunciaven que aquesta organització no s'oposa al procés de l'Espai Europeu d'Educació Superior perquè mostrava una actitud poc critica i gens combativa, fins al punt de criminalitzar als propis estudiants i estudiantes per actituds violentes.

En resposta això la majoria d'Assemblees de Facultats es van mostrar escèptiques amb la proposta del SEPC, tot i que reconeixien que s'havia de produir un replantejament seriós de la PMDUP. Tot i això l'Assemblea de les Facultats de Geografia, Història i Filosofia de la Universitat de Barcelona, també coneguda com UB Raval, va presentar una proposta amb el nom de "Crida a un Moviment en Defensa de la Universitat Pública" on anunciava que deixava la PMDUP, a la vegada que animava a la resta d'assemblees a fer el mateix i participar d'un procés de constitució d'un nou marc de coordinació.

El SEPC va anunciar que donava suport a la creació d'una coordinadora d'assemblees de facultats (CAF), mentre la majoria de les Assemblees integrades a la PMDUP deixaven clar que era necessari engegar un debat estratègic i que a causa de les activitats pel 6-M i el Fòrum Social per la Universitat Pública (FSUP) es va ajornar fins l'abril del 2008.

A començaments de maig de 2008 es començava un procés de constitució d'una coordinadora d'Assemblees de Facultats, on hi van participar 15 assemblees d'estudiants de la UB, UAB, UPC i UPF.

Referències

↑ «BOE.es - Documento consolidado BOE-A-2001-24515» (en castellà), 21-12-2001. [Consulta: 27 abril 2017].
↑ «BOE.es - Documento BOE-A-2007-7786» (en castellà), 12-04-2007. [Consulta: 27 abril 2017].
↑ González García, Robert; Benítez Romero, Isabel «El movimiento estudiantil catalán en el nuevo ciclo de luchas». Ánfora, 21, 37, 01-01-2014. ISSN: 0121-6538.

Enllaços externs

Manifest Campanya en defensa de la Universitat Pública pàgines 49 i 50

Categoria:Sindicats d'estudiants de Catalunya -->

[1] «BOE.es - Documento consolidado BOE-A-2001-24515» (en castellà), 21-12-2001. [Consulta: 27 abril 2017].

[2] «BOE.es - Documento BOE-A-2007-7786» (en castellà), 12-04-2007. [Consulta: 27 abril 2017].

[3] González García, Robert; Benítez Romero, Isabel «El movimiento estudiantil catalán en el nuevo ciclo de luchas». Ánfora, 21, 37, 01-01-2014. ISSN: 0121-6538.

[1]

[2]

[3]