Usuari:BiblioBellvitge/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de BiblioBellvitge. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
La Biblioteca Bellvitge
[modifica]La Biblioteca Bellvitge forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de l’Hospitalet de Llobregat i està situada al barri de Bellvitge, a la Plaça de la Cultura. És un espai públic, cultural, amb recursos per a l’oci i el temps lliure, i és també un lloc de trobada, de connexió, d’intercanvi de coneixement i d’idees, entre les persones. Un entorn dinàmic, ben arrelat al barri, on s’integren i es difonen eines i serveis, que donen suport a l’aprenentatge formal, a la formació al llarg de la vida i al foment de la lectura.
Història
[modifica]Primera biblioteca al barri
[modifica]A l’octubre de 1970* s’obre la primera biblioteca al barri de Bellvitge, al carrer Prado, iniciativa de l’Obra Social de la Caixa de Barcelona i amb una superfície de 154 m² i 44 punts de lectura. Al 31 de desembre de 1993 però es va tancar i actualment hi trobem un club de pensionistes.
La biblioteca al Carrer França (1972-2007)
[modifica]Dos anys més tard de la seva obertura, a l’abril de 1972, s’inaugura la Biblioteca Popular de Bellvitge i esdevé la cinquena biblioteca popular de la Red de Bibliotecas Populares de la Diputació de Barcelona.
La nova biblioteca es va ubicar al carrer França 41-49, en uns locals cedits i condicionats per La Caja de Ahorros de Sabadell i amb una superfície de 214,18 m2; un fons inicial de 2.458 documents i 111 punts de lectura, 33 dels quals destinats a la sala infantil. Ja des del primer dia es va dividir la biblioteca en dues seccions, la d’adults i la d’infantil, dividint aquesta darrera en llibres d’imaginació i llibres de coneixements seguint la classificació decimal (CDU). També es comença a reunir tot el material existent sobre el barri com a col·lecció local.
La premsa del moment se’n va fer ressò de la inauguració i comentava:
«Esto es importante, si y mucho más Bellvitge, que es una zona de crecimiento y debe por tanto disponer de todos los medios necesarios para que su vecindad no sienta el complejo del olvido frente a los demás distritos del centro urbano. En Bellvitge se vive intensamente y por lo tanto merece todas las dotaciones que su complejo exige.»
LA PRENSA. HOSPITALET AL DÍA. 29 de abril de 1972.
Durant els primers anys la Biblioteca es va integrant en la vida del barri i es comencen a fer activitats com ara participar a la Setmana Cultural de l’any 1973 o en la realització de classes de català clandestines abans de que s’acabés la dictadura (1974) impartides per ciutadans com ara Ramon Fernández Jurado.
«Ayer recibí una carta de Telefónica, en la que decía que nos iban a poner el teléfono en la Biblioteca…» 12 de setembre de 1975, Diari d’una bibliotecària (Adoración Pérez Alarcón).
«... he visto que se preparaba por aquí una manifestación de los obreros de la Seat. Esto se ha hecho notar en la Biblioteca, pues han venido bastantes lectores menos y muchos de los que había han venido sus familiares a buscarlos.» 9 de gener de 1975, Diari d’una bibliotecària (Adoración Pérez Alarcón).
Anys 80: mapa de biblioteques al barri
[modifica]Durant la dècada dels 80 el barri de Bellvitge configura el seu mapa de biblioteques amb una oferta de 7 biblioteques públiques i 5 privades: la Biblioteca Popular de Bellvitge gestionada per la Diputació de Barcelona i dues biblioteques gestionades per la Generalitat de Catalunya: la biblioteca Joan Miró (1979 - originàriament La Biblioteca Europa) i el Centre de Lectura Infantil i Juvenil Ramón Fernández Jurado (1985), totes elles amb conveni amb l’Ajuntament de la ciutat; també hi ha biblioteques privades d’ús públic com la de la Caixa de Barcelona i la de l’Hospital de Bellvitge. Completen el mapa les diferents biblioteques escolars disseminades per tot el barri.
El barri està ben dotat bibliotecàriament parlant en comparació amb altres barris de la ciutat, però malgrat això, el concepte de biblioteca “tradicional” com a espai sacralitzat continua imperant.
L’any 1988 la Biblioteca Popular de Bellvitge, arrel de la proposta d’una programa de dinamització de biblioteques per part de l’Ajuntament, inicia el servei de préstec de llibres a malalts de la Residència Prínceps d’Espanya.
Anys 90: nom definitiu i conversió en la biblioteca del barri
[modifica]A la dècada dels anys 1990 s’elabora el Manifest de la Unesco de la Biblioteca Pública (1994), en el qual es defineix què ha de ser una biblioteca púbica: un centre local d’informació que facilita tot tipus de coneixements i informació als seus usuaris/-es i, per extensió, de lleure i oci.
És també durant aquesta dècada que el mapa de biblioteques es transforma i en un informe de del mes de juny de 1993 es deixa constància que el futur de les biblioteques del barri passa pel tancament de la Biblioteca Joan Miró, el Centre de Lectura Infantil i Juvenil R. Fernández Jurado (que es tancarà al gener del 2007) i la biblioteca de la Caixa de la carrer Prado, així com per l’ampliació de la Biblioteca Popular de Bellvitge. És a dir, una sola biblioteca al barri però amb millors prestacions.
De manera que tres anys més tard, al 1996, es tanca la Biblioteca Joan Miró i es decideix suprimir l’adjectiu “Popular” del nom de la biblioteca per donar-li més rellevància a l’aspecte municipalista, segons contempla la Llei de Biblioteques de 1993, de manera que al 1996 és quan passa a anomenar-se Biblioteca Bellvitge.
A la memòria d’aquell mateix any es recull la necessitat i la importància dels nous recursos informàtics en el món bibliotecari i la manca d’espai de l’equipament cultural per oferir un servei de qualitat als usuaris. Un any més tard, el Ple aprova el Pla de Biblioteques de l’Hospitalet en el qual es proposa traslladar la Biblioteca Bellvitge a l’edifici de l’Escola de la Marina (a la Rambla Marina, 408) per compartir l’espai o bé en un nou edifici a l’Avinguda Amèrica. Malgrat tot, aquesta proposta queda finalment desestimada.
Informatització de la biblioteca i nou edifici (2000-2007)
[modifica]Amb l’arribada del nou mil·lenni, la Biblioteca Bellvitge inicia el procés d’informatització del seu fons, que durarà aproximadament un any. Com a conseqüència d’aquest procés es redueix el fons de 19.000 a 12.000 ítems. Tot i això, al 2004 la Biblioteca, en plena fase d’informatització, compte només amb un ordinador amb Internet a l’abast de l’usuari.
Coincidint amb el 30è aniversari de la seva creació, s’inicia un procés de reivindicacions de la mà de l’associació de veïns i altres entitats per accelerar el trasllat de la biblioteca a un nou edifici a fi de poder oferir millor servei a la ciutadania. Al mes de juny del 2002 es redacta el “Programa Funcional” de la nova ubicació de la Biblioteca Bellvitge i al 26 de novembre del 2005 es col·loca la primera pedra del nou equipament cultural del Districte VI.
Aquest nou espai multifuncional tenia previst albergar la Regidoria del Districte, el Centre Cultural, Serveis Socials i la Biblioteca Pública, tan esperada pels veïns i veïnes, ja que suposava la culminació de les reivindicacions culturals de molts anys. I és al desembre del 2006 quan es presenta el “Plec de condicions tècniques pel subministrament del mobiliari” per a la “nova” Biblioteca Bellvitge.
Trasllat al nou edifici i biblioteca de qualitat (2007-actualitat)
[modifica]Al 3 de març del 2007 tanca “l’antiga” Biblioteca Bellvitge i obre “la nova” el 5 de maig, en una jornada de portes obertes. La nova biblioteca, obra de l’arquitecte https://jordihenrich.com/Jordi Henrich, presenta espais singulars com les aules multimèdia, la terrassa i la Sala Chill out i comença a funcionar a ple rendiment com a equipament cultural de qualitat i aposta clarament per les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.
L’any 2008 s’inicien els cursos de formació bàsica en TIC a les Aules multimèdia de la Biblioteca. I al 2012, quan es compleixen 40 anys de la seva inauguració i 5 del trasllat al nou edifici i en plena crisi econòmica mundial, la Biblioteca Bellvitge es consolida com a biblioteca de proximitat.
L’edifici
[modifica]La biblioteca té una superfície útil de 1801m2 distribuïda en tres plantes:
- Planta inferior: zona de magatzem
- Planta accés: àrea d’oci i ficció, zona de revistes, servei d’accés a Internet i+, aules multimèdia, taulell d’informació i préstec, Centre Documentació de Bellvitge, Racó Oposicions, Guies de viatge, i sala chill out.
- Planta superior: àrea d’adults, servei d’informació, fons especial Vida Sana, sala infantil i bebeteca, servei d’accés a Internet i +, sala de treball intern, terrassa i serveis i neteja.
La biblioteca té un fons especialitzat en Vida Sana i en música relaxant.
Espais singulars
[modifica]A més, la biblioteca compte amb la Sala Chill-out i la terrassa com a espais únics i singulars.
La Biblioteca Bellvitge participa en el Projecte Europeu Pulls (juntament amb biblioteques d’Alemanya, Dinamarca, Eslovènia, Gran Bretanya i Finlàndia) que impulsa un model de biblioteca pública com a centre d’aprenentatge obert, amb l’objectiu de millorar l’alfabetització informacional i la ciutadania activa de les persones adultes. à vincular aquest text amb la creació de les aules multimèdia i els programes d’alfabetització informacional
Memòries
[modifica]Memòria any 2016
Memòria any 2015
Referències
[modifica]Referència: CaixaBank. Arxiu Històric
Referència:
Acte fundacional de la memòria de la Bilbioteca de l’ any 1972.
Article al diari LA PREMSA. HOSPITALET AL DÍA. 29 d’abril de 1972
Article al diari Solidaridad Nacional del 30 d’abril de 1972
Ref: Pla de biblioteques de L’Hospitalet de 1997
Ref: Pla de biblioteques de L’Hospitalet de 1997
Ref: Article desconegut en el qual el CIJB demana a l’ Ajuntament de L’Hospitalet la creació d’una biblioteca el 8 de desembre de 1981.
Ref: Plànol de la ciutat de Hospitalet any 1982 actualitzat segons el volum de l’ any 1985
Ref: Projecte d’ adequació de la xarxa de biblioteques de la Generalitat a L’Hospitalet, Juliol de 1987, pàg.22
Ref: Primera Jornada de biblioteques per a malalts als hospitals d’ Espanya, presentada per Benjamín Santos García sota el títol Memòria de la Biblioteca per a malalts de la Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge
Ref: Article al Bellvitge Informatiu, Abril de 1995, núm, 19
Ref: Informe de la xarxa de biblioteques al juny de 1993
Ref: CaixaBank. Arxiu Històric
Ref: Projecte de la Xarxa bibliotecària de L’Hospitalet
Referència: Pla de biblioteques de L’Hospitalet de 1997
Referència: Memòria de la Biblioteca de Bellvitge del 2001
Ref: Queixa enviada per José M. Gómez a La Vanguardia, nº43200, diumenge 10 de febrer 2002, pàg.2 “Vivir en Bcn”
Article escrit per Ignasi Riera al diari El Far el 12 d’ abril del 2002
Ref: Memòria de la Biblioteca Bellvitge 2004
Referència: Guió de l’ acte de la col·locació de la primera pedra del centre municipal de serveis i cultura del districte VI el 26 de novembre de 2005.
Ref: Article escrit al Diari Més L’Hospitalet el dilluns 5 de març del 2007, pàg.3
Documents i enllaços externs
[modifica]Blog de la Biblioteca Bellvitge
Xarxa de Biblioteques de l’Hospitalet de Llobregat
Breu història de les biblioteques de L’Hospitalet de Llobregat
Diari de Bellvitge (Notícia de la inauguració de la Biblioteca al 1972)