Usuari:Bibstboijordirubio/proves/Fira de la purissima

La Fira de la Puríssima se celebra a Sant Boi de Llobregat ininterrompudament des de l'any 1949 durant els dies 6, 7 i 8 de desembre. La Fira està dividida en diferents sectors de tipus econòmic i social: comerç, indústria i agricultura i ramaderia. A més d'aquests sectors impulsors de l'economia santboiana, hi ha una Fira paral·lela on exposen els artesans, els moviments juvenils, les escoles, etc.

Història

La tradició firal de Sant Boi funciona des de fa més de set segles i mig. La primera notícia de celebració de la Fira data de l'any 1238 en què el rei Jaume I, el Conqueridor, concedí a Guillem de Lacera, La Cera o La Ceria, senyor del Castell de Sant Boi, el privilegi de celebrar una Fira en el decurs de la festivitat de Sant Baldiri, Patró de la Vila. La Fira durava des de deu dies abans de la Festa Major, fins a deu dies després. A la fi del segle XIV Joan I, el Caçador o l'Amador de la gentilesa, concedeix a Sant Boi el dret d'una refira per a la festivitat de Santa Eulàlia. La Fira de la diada de Sant Baldiri, la refira de Santa Eulàlia i un mercat setmanal que se celebrava els dissabtes, es feien a la plaça de l'Alou.

Carrer l'Alou

La seguretat era un element clau per a les fires durant tota l'edat mitjana. Per això es feien unes crides que, al mateix temps que anunciaven aquests actes, eren una guia en què el rei o senyor del terme on es realitzaven els mercats i fires oferien seguretat als que hi volguessin concòrrer. En un principi la protecció o guiatge l'oferia el rei mateix, però, als segles XV i XVI ho feia el senyor del castell de Sant Boi. La construcció d'un pont sobre el riu Llobregat, a Molins de Rei, facilità l'accès dels visitants a la Fira de la Candelera d'aquella localitat, i la Fira de Sant Boi va decaure. En demostra la decadència el fet que a les darreries del segle XV la Fira durava deu dies, després de la Festa Major, a començaments del XVI només es feia el primer diumenge després de la Festa Major. De tota manera, es pot assegurar què les antigues fires santboianes, no van tenir cap efecte en la formulació de l'actual Fira de la Puríssima.

La Fira i la Biblioteca Popular de Sant Boi. El mes de març de 1926 inicià la seva activitat la Biblioteca Popular de Sant Boi, la importància de l’agricultura a la vila va ser molt tinguda en compte i es va dotar la Biblioteca amb una bona col•lecció de llibres i publicacions tècniques sobre aquest tema amb l'objectiu de millorar els coneixements de la pagesia sobre productivitat i qualitat. A partir del 1930 es van impulsar la celebració d'un cicle de conferències agrícoles i, l'any 1931, s'òrganitzà una Exposició de roses del cultivador Pere Dot, de Sant Feliu de Llobregat. El desembre d'aquell mateix any se celebrà al mateix local de la Biblioteca una Exposició de Fruticultura, concretament de pomes, acompanyada d'un concurs d'embalatge que se celebrà a l'Ateneu Santboià 50 anys de Fira de la Puríssima. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, 1996, p. 2.</ref>

1932 Exposició de Fruites d'Estiu: precedent de la Fira

Carles Martí i Vila, Cronista de la vila i Joan Font i Esteve (impressor) eren, a més, directius del Sindicat Agrícola de Sant Boi (fundat l'any 1908), on es responsabilitaven dels contactes per a l'exportació internacional de la producció frutícola i hortícola del Pla del Llobregat. De la seva relació amb aquestes i d'altres entitas de la vila, l'any 1932, va sorgir la idea d'organitzar, el mes de juliol i a l'Ateneu Santboià, una gran exposició agrícola, l'Exposició Fruites d'Estiu que constituirà el precedent més directe de la Fira de la Purissima. Aquesta exposició comptà amb un Comité d'Honor encapçalat per Francesc Macià, president de la Generalitat, qui vindria personalment a inaugurar-la.

La responsabilitat organitzativa va recaure en un Comité Executiu format per respresentants de la Generalitat de Catalunya, de l'USAC (Unió de Sindicats Agraris de Catalunya), de l'Ajuntament de Sant Boi, de la Biblioteca Popular, de l'Ateneu Santboià i del Sindicat Agrícola local.

La Fira de la postguerra

Any 1941

La Hermandad Sindical del Campo, substituí el Sindicat Agrícola i aquest any organitzà una gran mostra on es diu que hi van assistir unes 40.000 persones. La II Guerra Mundial dificultà la repetició de grans esdeveniments però es continuà celebrant petites mostres a l’interior de la Hermandad.

Any 1946

La tardor d'aquest any i a proposta de Joan Font i Esteve, un dels impulsors de les mostres dels anys 30, la Hermandad Agrícola va acceptar de celebrar un mercat d'arbres fruiters on poder fer les comandes i poder conèixer la producció viverista de Catalunya. La Fira de la Candelera que se celebrava a Molins de Rei es feia massa tard per adquirir arbres frutícoles i es va pensar establir la data del 8 de desembre, festivitat de la Purissima com la més apropiada. Aquesta edició, per mancança de temps no es va poder celebrar, ajornant-se fins l'any següent, 1947.

La Fira als anys 50

L’any 1950 la Fira de la Purissima es vincula a la III Feria de Planteles i de Árboles de Adorno i als jardins de l’Ateneu Santboià s’organitzà una gran exposició comarcal. L’any 1951 s’anuncia directament la Feria de la Purísima. L’organització de les primeres edicions va recaure sobre la Hermandad Sindical, puntualment s’incorporaren actes organitzats per entitats culturals i esportives. Els principals escenaris eren la Rambla, la plaça de l’Ajuntament, l’avinguda de Maria Girona i el carrer de l’estació. Només durava un dia, era molt repetitiva en els continguts i la promoció era força escasa. Tot i així, fins l'any 1957, la Fira va tenir un signe ascendent. Les edicions de la segona meitat dels cinquanta foren, per contra, de franca decadència. Un factor, totalment imprevisible, influí en aquest fet: la meteorologia. El fred i la pluja, repetitiva, restaren expositors i públic a les edicions entre 1957 i 1960.

La Fira als anys 60. Incorporació del sector comercial

A finals de l'any 1960, la revista local Vida Samboyana recollia escrits força crítics amb la Fira on es deia que havia entrat en decliu i que per remontar-la calia la col·laboració de tota la població. El 1961 s’anuncia la creació d’un Patronat amb participació de l’administració local que proveiria la Fira de més recursos i vetllaria per la seva bona organització i desenvolupament. Això va millorar molt les següents edicions i va ampliar la participació a d’altres sectors com l’industrial i el comercial. L’any 1965, després d’un concurs celebrat entre els pastissers locals, s’inicia la tradició dels fadrins de Sant Boi, un pastisset a base de poma.

La Fira als anys 70. Les iniciatives culturals

Un dels fets cabadals d'aquesta dècada va ser la compra, per part del municipi, de l'antiga fàbrica Sabata i Gendrau Cal Quirzet, al carrer Jaume I, que va acollir la mostra frutícola i comercial. L’any 1971 la Fira va celebrar la 25ª edició estrenant el concurs de cartells que fou guanyat per M. Dolors Villadelprat El 1975 un grup de joves pagesos va crear el Grup de l’enciam que distribuïa aquesta verdura entre els visitants. Aquesta iniciativa es va mantenir fins l’any 1984.

La Fira als anys 80. La transició

En aquest període trobem un ascens de la Fira i un descens de la pagesia local que pateix un retrocés motivat, entre d’altres, per les repercussions de l’adaptació a les polítiques europees i l’increment de robatoris als camps. La Hermandad Sindical es transformà en Cambra Agrària Local.

Enllaços externs

Entitats:

Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

Ateneu Santboià

Documents:

Cartells Fira de la Puríssima - Recorregut històric

50 anys de Fira de la Puríssima

El cartell de La Fira de la Purissima: una col·lecció de grans il·lustradors/res. Va de Fires: Butlletí de les Fires de Catalunya. Núm. 51; desembre de 2009