Usuari:Bipuigcerdà/proves
Campanar de Puigcerdà
Edifici restant de l'antiga esglèsia de Nostra Senyora de Santa Maria.
El piromusical de la festa del campanar es celebra cada 8 de setembre, coincidint amb la celebració de la patrona de Puigcerdà, Nostra Senyora de la Sagristia.
| Any | Durada Piromusical | Autor |
|---|---|---|
| 2009 | 7' 11'' | Vivaldi |
| 2010 | 8' 20'' | Verdi |
| 2011 | 9' 15'' | Bach |
| 2012 | 8' 17'' | Techno |
| 2013 | 11' 52'' | El Fari |
| 2014 | 9' 12'' | Bach |
| 2015 | 7' 05'' | Techno |
L'enderrocament de l'antiga església de Nostra Senyora de la Sagristia comença poc després del començament de la Guerra Civil Espanyola, un cop el comité anarquista i revolucionari CNT-FAI es fa amb el poder de la vila, sota el comandament d'Antonio Martín, més conegut com "El Cojo de Màlaga".
Enderrocada a pic i pala, només restarà en peus el campanar de l'església, que s'utilitzarà en aquesta època com a torre de guaita per controlar totes les entrades i sortides de la vila i on es col·locarà una metralladora.
Amb la finalització de la guerra hi hagueren projectes per la reconstrucció de l'antiga església, però les dificultats econòmiques de la postguerra i la necessitat d'un espai obert dins del centre de la vila desestimeren el projecte convertin-se aquest espai en una plaça on hi col·locaren una creu dedicada als caiguts.
Al lateral dret del campanar s'hi col·locà una placa de marbre amb el nom dels caiguts a la vila durant el període de la Guerra Civil però fou retirada a mitjans de la dècada del '80, ja que es considerava que només hi figuraven aquells que van morir al bàndol nacional, deixant de banda els que moriren al bàndol republicà.