Vés al contingut

Usuari:Blofblinks/proves1

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaChi You

Representació d'en Chi You en el relleu d'una tomba de la dinastia Han.
Biografia
NaixementEs situa durant el mandat dels Tres sobirans, i els Cinc emperadors.
IconografiaEs representa com un rei guerrer. En alguns casos es representa com una hibridació entre humà i animal.

Chi You, o també traduït com Chi Woo (en xinès: 蚩尤, en coreà: 치우), es considerar un Déu guerrer, i creador de les armes de metall en l’Antiga Xina, per exemple la daga, la destral o l'espassa[1][2][3]. A més a més, també es coneix aquesta figura com un dels reis, i ancestre més importants per la ètnia dels Miao (dintre del grups dels Hmong o Mong, que es troben distribuïts per tot el sud-est d'Àsia)[4][5][6].

Aquesta figura apareix també dintre de la mitologia xinesa, de la mateixa manera que en la coreana on es creu que va ser un dels governant mítics del país[7]. En el cas de la historia xinesa destaca pel seu paper en la Batalla de Zhuolu, on es va enfrontar amb Huang Di, també conegut com l’Emperador Groc (en xinès: 五方上帝) [1][8][9].

Origen

[modifica]

Aparició en la mitologia xinesa

[modifica]

El Chi You es situa en un període concret dintre de la historia de l'antiga Xina, conegut amb el nom del mandat dels Tres Sobirans i els Cinc Emperadors. Aquest moment es considerat com un període mític, en el qual els governants van ser un gran motor de canvi per la societat. Degut a que sel’s atribueixen a cadascun diverses invencions, i descobriments que van beneficia, i enriquir al conjunt de la població, i la cultura. En el cas d’en Chi You, com déu de la guerra, s’atribueix la invenció de la metal·lúrgia, i l’ensenyança a la humanitat de com crear tot tipus d’armes[1][10][11]. Tots aquest mites, i histories van ser escollides, i posteriorment recollides per formar un compendi de textos, conegut amb el nom de Registres del Gran Historiador, o Shiji, elaborat per en Sima Qian (historiador, i escriptor xinés). Dintre de les histories orals que va triar s’exposa la rivalitat entre en Huang Di, i en Chi You, que va concloure en la Batalla de Zhuolu[1][12][13].

Batalla de Zhuolu

[modifica]

Aquesta batalla es la que va conclouré l’enfrontament de les dos principals divinitats, en Huang Di, i en Chi You. El relat es recull en diversos textos, cadascun exposa una variant del mite, però tots els relats conclouen de la mateixa forma, Chi You pereix, i l’Emperador Groc triomfant governà proclamant-se l’ancestre de tot Huaxia (concepte que sorgeix de la autoconsciència nacional xinesa, que vincula la seva civilització a uns ancestres culturals comuns que provenen de temps mítics, i remots[14][15]).

L'Emperador Yan (Shennong , o també conegut Yan Di).

En algunes variants dels mites s’explica que en Chi You era el líder de una confederació de diverses tribus, conegudes com els Jiuli. Es a dir, les nou tribus Li (Nine Li tribes en anglès)[16]. Posteriorment, amb la descoberta de com fabricar armes, en Chi You, junt amb aquestes tribus que liderava, van decidir trencar amb l’ordre social establert[17][11][18]. Primerament, van intentar enderrocar a l’Emperador Yan ( també conegut com Shennong, o Yan Di), el qual governava sobre ells, degut a que el Chi You era un dels seus ministres (en algunes fonts reslaten una posible vinculació familiar, en altres paraules en Chi You era fill d'en Yan Di), però es va revoltar contra ell[1][12].

Mapa de l'actual Xina, es resalta, en rosa, la provincia de Hebei.

Arrel d’aquest acte, els Jiuli van intentar envair el territori veí del Emperador Yan.  Per aquest motiu Yan Di va decidir aliar-se amb Haung Di, creant així una nova confederació de tribus que rep el nom de Yanhuang. Seguidament, aquest dos blocs, per una banda, aquells que seguien en Chi You, i per altre banda, aquesta nova confederació fruit de la unió dels dos emperadors es van enfrontar en la coneguda Batalla de Zhuolu. La zona on es va desenvolupar el conflicte es troba situada en l’actual costa de la ciutat de Hebei (provincia de Shanxi)[16].

En general les fonts exposen que durant l’enfrontament en Chi You va escampar una boira per poder confondre el nombrós exèrcit d’en Huang Di. Però es convenient esclarir que els diferents textos recullen formes diverses de com es produeix la boira. En alguns caso es diu que va ser el propi Chi You qui amb un esternut va escampar-la[16]. En canvi, en altres escrit s’explica com hi ha una participació de altres divinitats en aquest conflicte. En la mitologia xinesa, al igual que en altres, hi ha un animisme de tots aquells objectes inanimats, o com aquest cas fenòmens atmosfèrics com el llamp, la pluja etc. Als quals se lis insufla de vida a través d’entendre que tenen esperit conferint-li categoria de divinitat d’aquell fenomen. En aquest cas de la disputa entre l’Emperador Groc, i en Chi You, tant el vent, com la pluja, i la sèquia, son deïtats que prenen part, i participen de la batalla[10].

En l’inici de la confrontació en Chi You demana tant el deu del vent, com de la pluja que generessin aquesta boira, per tal de poder desconcertar al seu enemic[16]. Així mateix, gracies a la deessa de la sèquia Nu Ba , filla seva, i en Ying Long , un drac associat amb la deïtat de la pluja, van poder contrarestar a en Chi You[1][17].  Hi ha altres variants, on s’exposa com primer en Yin Long provoca una gran pluja, que posteriorment en Chi You aprofita per crear la boira, que després dissipa Nu Ba[1]. Altres escrits exposen com l’Emperador Groc va inventar una brúixola que anava en un carro, gracies això el seu exercit va poder situar on estava l’enemic i atacar. Aquest acte reafirma com en els mites xinesos les invencions que ajuden a la humanitat estan associats a la creació a mans de les divinitats, o ésser mítics[16].  

Finalment, en Chi You mor a mans d’en Huang Di, però també existeixen nombroses variant de com succeeix. Segons alguns mites, després d’escampar la boira el Chi You comença a volar, convertint-se en un blanc molt difícil. Per aquest motiu, en Huang Di decideix fer un tambor que produeix un so tan fort, que fa que el déu caigui, així es com l’atrapa, i posteriorment el decapita. En altres histories es narra que el Chi You envia un grup d’animals místics molt ferotges que ataquin l’emperador, però aquest demana al seu exercit que toquin els corns de guerra per poder atemorir els animals, degut a que el so que produïen era similar al soroll de diversos dracs.[1]

Escultura d'en Huang Di, situada en el temple dedicat a la seva persona (l'Emperador Groc), en la ciutat de Xinzheng (provincia de Henan).

En totes les versions, s’exposa com el Huang Di acaba amb el déu de la guerra, el Chi You, personalment[1][17].  Dintre de la mitologia xinesa s’entén que las divinitats, en general son immortals, encara que si estan subjectes a possibles morts, com pot ser per accident, o com en el cas d’en Chi You a mode d’ajusticiament per la seva actitud rebel. Però encara que morin, s’entén que la seva energia es transforma, no desapareix, i pot adoptar altres formes molt diverses. En el cas d’en Chi You fou executat una part es va transformar en un conjunt de salzes[17]. En altres escrits s'especifica que el cos d'en Chi You es va desmembrar, i cada part es va col·locar en diversos territoris, d'aquest trossos van brotar aurons[1].

Posteriorment a la mort d’en Chi You  l'aliança entre els dos emperadors, tant en Huang Di, com en Yan Di va desaparèixer, degut a que aquest últim va trencar-la ja que es volia imposar com sobirà de totes les tribus. Per això, els dos anteriors aliats es van enfrontar en la Batalla de Banquan, on van lliurar fins a tres campanyes militars, que van desembocar en la clara victòria de l’Emperador Groc. Arrel de tots aquest conflictes, en Huang Di va decidir separar el cel de la terra, per tal de dificultat la via entre déus i homes, que havien provocat tantes tensions, i problemes. Aquesta decisió va canviar el mon completament, va alliberar l’esser humà del setge de les divinitats, i va ajudar-lo a ordenar-lo, com també a configurar-lo tal com s’entén avui dia[1].

En Sima Qian en el seu escrit no va voler recollir aquestes variants mítiques del conflicte entre l’Emperador Groc, i en Chi You. Només va apuntar com el Chi You havia format part del govern del emperador com a duc, i que havia atemptat contra l’odre amb la revolta, desembocant en la Batalla de Zhuolu. Així mateix també va recollir la posterior guerra entre els dos emperadors en Banquan[12][1].

Aparició en altres mitologies

[modifica]

La figura d'en Chi You no es exclusiva de la mitologia xinesa, sinó que apareix vinculada a altres, sobre tot en relació amb l’ètnia dels Miao, i els Hmong. Per tant, hi ha una expansió d’aquesta figura mítica per diverses zones d’Àsia, sobre tot, en el sud-est asiàtic, on migren aquestes entines que en Chi You representava, i també per la zona de Corea. Amb aquesta expansió hi ha un canvi de percepció en la figura d’en Chi You, degut a que te connotacions més positives que en la mitologia xinesa, on principalment s’entén com la força oposada dels valors que presenta l’Emperador Groc[18].

Mitologia Hmong i Miao

[modifica]
Mapa que mostra part de la diaspora de l'ètnia Hmong

El mite de la batalla entre en Chi You, i l’Emperador Groc mostra clarament la jerarquia social que es va establir entre dues ètnies, o grups socials diferents, segurament durant el neolític, i com això s’extrapola en forma de figures mites. Per una banda, el grup social que engloben les tribus del Emperador Groc simbolitzant un estadi més avançat en relació a tecnologia, i formes d’agrícoles. En canvi, la comunitat que representa en Chi You seria una menys desenvolupada en aquest àmbits, i per aquest motiu, va ser dominada per l’altre. Fins arribar el punt, de convertir-la en una ètnia marginal que va emigrar cap a altres regions, marcant la supremacia dels descendent d’en Huang Di. Aquest canvi en la societat queda recollit en els relats mítics, on s’exposa com l’Emperador Groc va contribuir a la correcta organització del mon[12][8][16]. Això indica la supremacia de la seva tribu en el territori del Riu Groc, junt amb el Yangtze i per tant, s’entén la migració d’altres tribus a regions diverses, tant a zones mes agrestes i muntanyoses, com a llocs que en l’actualitat conformen altres països com Vietnam, Tailàndia o Corea[4][1].

De la mateixa manera que el xinesos en general, adopten la figura d’en Huang Di com un ancestre comú, la ètnia dels Miao, i la variant coreana, i del sud-est asiàtic anomenada Hmong[4], entenen a en Chi You com un gran monarca, i heroi de temps remots de gran importància per la seva comunitat, es a dir, els seus ancestren van conformar la tribu de Jiuli. Per tant, aquest grup demostra certa autonomia del grup dels Han (que conformarien l’ètnia dominant en xina)[5][12][19][7][3]. A través de les costums i el llegat cultural d’aquestes minories culturals, han perviscut certs ritus, i mites que d’altre forma no coneixeríem en l’actualitat. Un d’aquest actes que vinculen directament els Miao amb en Chi You, es que es comú que adorin els aurons , i també els bous, el quals tenen una clara vinculació amb el déu de la guerra, i per aquesta ètnia simbolitza la prosperitat, junt amb la bona sort. Així mateix, solen portar banyes de bous bordades en la roba o també poden aparèixer tallat en elements de plata. També es desenvolupa un ritual conegut com "Fer tremolar la muntanya de les flors" ("Trembling the flower mountain"), que commemora la figura d’en Chi You, i l’aparició en diversos mites. [1].

De la mateixa forma, la pervivència d’aquest magnànim governant pels Miao, i els Hmong, també es veu a través del folklore, i histories que narra aquestes comunitats, on s’explica com en Chi You va protegir, i defensar el territori dels Hmong de les invasions dels xinesos, degut a que estaven situat en un lloc fèrtil a la vora del Riu Groc, i el Yangtze, es pot definr aquest periode com el país dividit de forma tripartita, entre els dos emperadors, i la tribu dels Jiuli[4][16]. Finalment, s’explica com després de anys aguantant intents d’invasió en Chi You estava dèbil, la qual cosa van aprofitar els xinesos ( o les tribus Han) per fer caure el regne Hmong, i oprimir aquesta societat, la qual cosa va provocar la diàspora d’aquesta comunitat a altres regions[5]. Abans de que es produís aquesta migració els fills d’en Chi You; en Chi Pang, en Chi Fu, i finalment en Chi Li van liderar la comunitat durant un temps, tornant a portar certa prosperitat, encara que posteriorment els Han van tornar a desestabilitzar aquest govern[4].

Mitologia coreana

[modifica]

De la mateixa forma que succeeix en el cas dels Miao, i els Hmong, s’entén la figura del Chi You com un ancestre mític dels coreans,  en aquest cas concret es vincula amb la figura de Hwan-ung (en coreà:환웅, en xinès: 桓雄), degut a que el déu de la guerra va ser un dels seus mestres. En Hwang-ung es una figura important dintre de la historia de Corea perquè es el pare d’en Dangun (en coreà: 단군, en xinès: 檀君), el qual es considerat com el fundador llegendari de Gojoseon , el primer regne de Corea. En aquesta regió es coneix amb el nom de Chi Woo, per la transcripció que es fan en l'alfabet corea del nom Chi You. Hi ha una permeabilitat, i també influencia entre la mitologia xinesa i la coreana, per això es comú trobar la transposició de certes divinitats o figures mítiques, com també les variants en el nom, com es el cas d’en Huang Di que en coreà es coneix com Hwang Je. Així mateix, també es denota la influencia de la mitologia xinesa en l’animisme que també es fa present en la coreana[7].

En l'actualitat es pot notar una presencia molt diluida de la figura d'en Chi You, dintre de la cultura coreana, degut a que s'utilitza el seu rostre com la mascota del equip de suport pel equip futbol nacional de Corea, els Red Devil, la qual cosa emfatitzat el seu caràcter com dimoni[7]. Aquesta formulació en clau demoniaca d’en Chi You va influenciar els Dokkaebi, que son uns essers mitològics propis del folklore corea[20][21].

Iconografia

[modifica]

La iconografia que presenta el Chi You es molt canviant, en alguns escrits es refereix a ell com una sort d’esperit amb forma de drac, o fins i tot de serp. Aquest aspecte el vincula amb les deïtats del vent, i la pluja. Es pot considerar la forma de rèptil com une de les primeres iconografies que presenta[8][18]. Encara que generalment es descriu com una mena de híbrid entre animal, i figura antropomòrfica. Aquesta combinació de diferents trets també esta subjecte a canvis, per aquest motiu, podem trobar una convinació de trets que l'associen amb la forma del reptil, o en altres casos, es veu associat amb la figura dels óssos, amb la particularitat de presnetat-lo grassonet, i normalment abillat amb unes banyes de bou. Aquesta ultima iconografia es molt recurrent durant la Dinastia Han, en concret apareix de forma reiterada com decoració per les tombes, degut a que durant aquest període es considerava com una figura que tenia funcions apotropaiques ja que no només protegia la cambra, sinó també al propi difunt. Per això, no es estrany trobar la representació d’en Chi You en aquest contextos, degut a les noves connotacions que rep[8]. Tanmateix hi ha registres del culte cap aquesta divinitat, durant la Dinastia Qin, com l’esmentada anteriorment, els Han, el qual en Chi You es veneraven juntament amb l’Emperador Groc com les dues variants que pot adquirir la violència, o les dues cares que pot arribar encarnar les deitats de la guerra. Per una banda, en Chi You evocava tot allò irracional, i bàrbar de la violència. Mentre que en Huang Di simbolitzava l’ús apropiat i legítim de la força, i la guerra[18].

D'altre banda es convenint destacar l'associació comuna d'aquesta deïtat amb els bous, aixó es degut a que es diu que tant ell, com els seus seixanta-i-dos germans tenien atributs propis d’aquest animal, com les banyes o les peülles, però amb la qualitat de que els caps dels seus germans eren de bronze[17]. De la mateixa manera, en Chi You esta claramanet vincular amb el món animal, pero també mostra represrentación on aquesta deïtat de la guerra pot adquirir forma humana, en la qual es representa portant pells d’óssos, o de tigre, la qual cosa li concedeix aquest factor salvatge, o barbar. Així mateix se’l pot associar amb el seu caràcter de inventor de les diverses armes, i per tant, pot aparèixer portant destrals, espases o arcs com atribut.

Galeria

[modifica]
  • L'Emperador Groc (imatge del llibre Chinese Mythology editorial Birell)
    L'Emperador Groc (imatge del llibre Chinese Mythology editorial Birell)
  • Mapa de les diferents tribus en l'Antiga Xina, i la unió d'aquestes. També s'assenyala lloc de la Batalla Zhuolu.
    Mapa de les diferents tribus en l'Antiga Xina, i la unió d'aquestes. També s'assenyala lloc de la Batalla Zhuolu.
  • Sima Qian (145 aC - 85 a.C). Escriptor, i historiador xinès. Text més destacat va ser el Shiji o Registres del Gran Historiador, de la Dinastia Han.
    Sima Qian (145 aC - 85 a.C). Escriptor, i historiador xinès. Text més destacat va ser el Shiji o Registres del Gran Historiador, de la Dinastia Han.
  • Sacerdot Nuo fent ritual en honor a Chi You, en el temple de Xinhua (Hunan).
    Sacerdot Nuo fent ritual en honor a Chi You, en el temple de Xinhua (Hunan).
  • Shiji, o Registres del Gran Historiador, primera pàgina de una de les primeres edicions impreses.
    Shiji, o Registres del Gran Historiador, primera pàgina de una de les primeres edicions impreses.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 Yang, Lihui.. Handbook of Chinese mythology. Santa Barbara: ABC-CLIO, 2005, p. 38-39,79,92-93. ISBN 1-57607-807-8. 
  2. ↑ Yi, Duk-Moo ,Yi, Tong-Mu & Pak, Che-ga. Muye Dobo Tongji : comprehensive illustrated manual of martial arts (en anglès). 1st English language ed. Hartford, CT: Turtle Press, 2000. ISBN 1-880336-48-0. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Olshammar, Mats, 1966-. Dragon Flame : for you!. Stockholm: Orik, 2008. ISBN 978-91-977530-4-3. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Vang, Thao, Christopher. Hmong refugees in the new world : culture, community and opportunity. Jefferson, North Carolina: Ilustrada, p. 14. ISBN 978-1-4766-2262-0. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Schein, Louisa. Minority rules : the Miao and the feminine in China's cultural politics. Durham: Duke University Press, 2000 (1957), p. 42. ISBN 0-8223-2408-3. 
  6. ↑ Lemoine, Jacques «To tell the Truth». Hmong Studies Jorunal, Volume 9, 2008, pàg. 1-29.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Brown, Ju.. China, Japan, Korea : culture and customs. North Charleston, South Carolina: BookSurge, 2006. ISBN 1-4196-4893-4. 
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Lewis, Mark Edward. Sanctioned violence in early China. Albany: State University of New York Press, 1990 (1954), p. 206,207. ISBN 0-7914-0076-X. 
  9. ↑ Zhuangzi,. The Complete works of Zhuangzi. New York: Columbia University Press, 2013. ISBN 978-0-231-53650-9. 
  10. ↑ 10,0 10,1 Roberts, Jeremy. Chinese mythology, A to Z. 1st ed (1956). New York: Facts on File, 2004 (1956). ISBN 0-8160-4870-3. 
  11. ↑ 11,0 11,1 Shi, Jiao, approximately 390 B.C.-approximately 330 B.C.. Shizi : China's first syncretist. New York: Columbia University Press, 2012. ISBN 978-0-231-50417-1. 
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Hon, Tze-Ki. The allure of the nation : the cultural and historical debates in Late Qing and Republican China (en anglès). Boston: BRILL, 2015 (1958), p. 62. ISBN 978-90-04-29050-1. 
  13. ↑ Yuan, Hong. Sinitic Civilization Book I : A Factual History Through The Lens Of Archaeology, Bronzeware, Astronomy, D.. Iuniverse, 2018. ISBN 978-1-5320-5829-5. 
  14. ↑ Wu, Xiaolong. Material Culture, POwer, and Identity in Ancient China (en anglès). Cambridge University Press, 2017, p. 209. ISBN 1108228682. 
  15. ↑ Hao,, Shiyuan. China's solution to its ethno-national issues (en anglès). Singapore: Springer Nature, 2019. ISBN 978-981-329-519-3. 
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 16,6 Doval, Gregorio, 1957-. Breve historia de la China milenaria. Madrid: Ediciones Nowtilus, 2010, p. 37-38. ISBN 978-84-9967-014-0. 
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 Anne Birrell ; traducción, Francisco López Martín. Mitos chinos. Tres Cantos, Madrid: Akal Ediciones, 2005, p. 31. ISBN 84-460-2231-1. 
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 Von Glahn, Richard,. The sinister way : the divine and the demonic in Chinese religious culture. Berkeley: University of California Press, 2004. ISBN 978-0-520-92877-0. 
  19. ↑ Pou, Sovachana «Review of Y. J. Thao (2006) The Mong Oral Tradition: Cultural Memory in the Absence of Written Language» (en anglès). Journal of Southeast Asian American Education and Advancement, 3, 1, 16-01-2015. DOI: 10.7771/2153-8999.1114. ISSN: 2153-8999.
  20. ↑ Encyclopedia of Korean folk literature = Han'guk minsok munhak sajŏn. ISBN 978-89-289-0084-8. 
  21. ↑ «Naver doopedia article sobre: 치우 (Chi Woo)» (en coreà). [Consulta: 21 gener 2021].

Bibliografia

[modifica]
  • Michael J. Puett (2001) The Ambivalence of Creation: Debates Concerning Innovation and Artifice in Early China. Stanford University Press.
  • García-Noblejas, Sánchez-Cendal, Gabriel (2004). Mitología de la clásica china, TROTTA
  • García-Noblejas Sánchez-Cendal, Gabriel (2007). Mitología de la China antigua, Alianza Editorial.
  • Thao, Yer. J (2006). The Mong Oral Tradition: Cultural Memory in the Absence of Written language. McFarland & Company, Inc Publisher.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]

Categoria:Antiga Xina Categoria:Mitologia xinesa Categoria:Déus de la guerra

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Blofblinks/proves1&oldid=33603355»