Usuari:Bruna Closa/proves

Vista del temple imperial de les pregàries per les bones collites. Part del conjunt associat al temple imperial del cel per un camí diví

Temple del cel (Tiantan)

El Temple del Cel o Altar del Cel (xinès: 天壇 Pinyin: Tiantan);és un complex imperial d'edificis religiosos dedicats al culte, situats al sud-est de Pequín, la capital xinesa. Era visitat pels emperadors de les dinasties Ming i Qing per a les cerimònies anuals de pregària al cel per a una bona collita. S'ha considerat com un temple taoista, encara que l'adoració xinesa del Cel és anterior a aquesta religió.

Característiques

Mapa del complex del temple del cel

El complex es troba localitzat en un entorn de jardí, envoltat per boscos de pi històrics, envoltat per un doble mur rectangular. El mur exterior només té diverses portes des de l'oest, en canvi l'interior consta de 4 accessos que s'obren en les 4 direccions. El traçat general i el de cada edifici simbolitza la relació entre la terra i el cel (el món dels humans i el món dels déus), tema que se situa en el centre de la cosmogonia xinesa, amb el rol principal de l'emperador en aquesta relació com a mitjancer entre els dos. Va passar a formar part del patrimoni de la UNESCO el 1998, amb una superfície de 273 hectàrees, tot i que d'aquestes només una petita porció està dedicada a edificacions, la majoria l'ocupa la vegetació. En total hi ha un total de 92 edificis i 600 habitacions en tot el complex. El temple del cel està format per dos conjunts enllaçats per un camí sagrat, dels quals destaquen els edificis de la Volta Imperial del cel (al sud) i el Temple de la Pregària per les Bones Collites (al nord). Amb aquesta extensió és considerat el complex d'edificis sacrificials més complet i extens que existeix a Xina i el complex d'edificis per dur a terme sacrificis al cel més gran del món.
Altres dinasties van construir altars per retre culte al cel, però aquest és sens dubte el més representatiu de la l'antiga cultura de sacrificis xinesa, una peça mestra.

Història de la construcció

L'original anterior altar del cel i de la terra que es trobava en el complex va ser iniciat el 1506 i completat el 1420, durant el 18è any de regnat de l'emperador Yongle, de la dinastia Ming, al sud de la Ciutat Prohibida, obra del mateix emperador. EL 1530 es va prendre la decisió d'ampliar el complex i separar els temples, passant a oferir sacrificis separats al cel i la terra, en l'època de l'emperador Jiajing, fet que va causar la construcció de l'Altar Circular per fer sacrificis dedicats especialment al cel i de l'Altar de la Pregaria per les Bones Collites, construint el temple de la terra al nord de Pequin. El temple del cel i de la terra va ser renombrat com a únicament Temple del Cel. Aquest període va configurar l'aspecte actual del complex. Va ser durant la dinastia Qing que l'emperador Quianlong va reconstruir el complex i en va reforçar els murs, que actualment tenen una llargària de 5 km, formant el complex tal i com s'entén avui en dia, junt amb Guangxu.

Tots els dissenys del parc, tant la cerimònia, els edificis, la situació o la música tocada en la cerimònia, mostren característiques de la arquitectura clàssica xinesa, i es basen en relacions entre números i organització espacial, que representen la relació entre el cel i la terra, mediats per l'emperador i il·lustren la cosmogonia xinesa, part molt important per el desenvolupament de la civilització. Reflecteixen la creença de la forma rodona del cel i la quadrada de la terra, com es veu en el fet de que la part nord pren forma circular, mentre que la situada al sud agafa forma quadrada, alternativament representant els dos components. D'altra banda, les plantes de la majoria d'edificis són circulars, com els altars, les teulades... fer que recorda al cercle de la vida. Ha tingut gran influència en la arquitectura i es podria considerar com una legitimació de les dinasties xineses.

Edificis que el conformen

Els edificis importants en la arquitectura xinesa clàssica solien construir-se sobre una o diverses terrasses, per tal de distingir-se dels edificis menors. Aquest fet es veu reflectit en el complex, format per diversos edificis, els tres principals construïts en línia recta:

Altar circular i portes de pedra d'accés

L'estructura on es duia a terme la cerimònia i al que el terme "temple del cel" es refereix autènticament és l’Altar Circular, tot i que s'ha acabat usant com a terme general per referir-se a tot el complex. Fa 5 metres d’alçada i està construït sobre tres nivells de terrasses de roca de Fanshan, amb balustrades esculpides de marbre blanc, sota les quals se situen desaigues, amb forma de caps d'animals. Al centre de l'altar hi ha situada una pedra circular que n'és el cor. Construït el 1530 i tornat a refer el 1749 després de la seva destrucció, està protegits per dos murs, un de circular interior (representant el cel) i un de quadrat extern (simbolitzant la terra). Aquests murs presenten una policromia vermella i estan coberts amb rajoles esmaltades de color púrpura, amb 4 accessos tant al mur rodó com al quadrat, cada un constant de tres portes Linxing de pedra, en les 4 direccions, que permeten la circulació. Era el lloc on l'emperador retia culte al cel anualment i duia a terme sacrificis. Basava la seva geometria en el número nou (el més gran dels nombres imparells d’una sola xifra, atès que els nombres imparells eren considerats celestials, i el número de la força Yang), com es veu en el fet de que les lloses que formen cada pis són múltiples de nou, com els esglaons entre cada nivell, simbolitzant els nous nivells del cel. Vist des de la muralla Zhaoheng al sud l'altar resta tant enlairat que la gent que s'hi situa sembla caminar per el cel.

Va haver de ser restaurat durant la dinastia Qing, sota el regnat de Qianlong, degut a la seva destrucció durant la dinastia Ming.

Portes del mur de l'Eco

La cort divina, situada al sud de l'Altar Circular, dins de la porta d'esmalt, inclou principalment el Mur de l'Eco, la Volta Imperial del Cel i els salons de l'est i oest, dues construccions. La Porta d'Esmalt és l'accés a la cort divina, anomenada així per els seus suports fets d'esmalt, un model únic a Xina, i per les rajoles d'esmalt de color blau cel del mur de maons.

El Mur de l'Eco envolta la cort divina, amb unes condicions acústiques molt particulars, ja que en la paret es poden trobar 3 pedres separades, que transmeten el so per el mur, aconseguint que dues persones situades lluny si es situen al costat de les pedres es poden comunicar perfectament.

Edifici del Temple del Cel,

L'edifici imperial que té una gran importància en el complex i es troba dins la cort divina és La volta imperial del Cel, cobert per una volta, més petit que el següent Altar de les Pregaries per les Bones Collites, fet de fusta i maons. La seva funció principal era la conservació de les tauletes del déu suprem del cel i altres deus, que eren escortades a l'Altar Circular durant les cerimònies més importants. El seu teulat, coronat amb una esfera daurada a l'extrem de la cúpula, estava cobert per teules vidriades de color blau. Completat el 1530 i reconstruït cap el 1752, té una planta circular de 15,6 metres de diàmetre. Tant l'estructura arquitectònica com els colors destaquen la importància del culte al cel. Vuit columnes interiors daurades, subjecten la "fang", biga grossa en forma de volta, amb motius de dracs i fènix que sosté a la vegada la cúpula, amb els mateixos motius, construint una organització molt complexa. L'artesanat de la volta té un gran valor, ja que es va reduint fins al medalló del fons, que representa un drac en espiral, i es considera un dels millors de la arquitectura clàssica xinesa per la seva fina estructura, restaurat el 1974. Al centre del temple hi ha situat un petit temple que guardava la tauleta del déu del cel, amb quatre plataformes de pedra a cada costat que guardaven 8 tauletes dels avantpassats dels emperadors. Durant la cerimònia del cel es situaven en l'Altar Circular i al acabar eren retornades a la volta. Dues Cambres situades enfront contenien diferents tauletes usades en el culte. La de l'esquerra contenia tauletes dels déus dels elements bàsics, com de l'or, la fusta, l'aigua, el foc i la terra. La cambra de la dreta emmagatzemava les tauletes dels déus dels fenomens naturals, tals com el vent, la pluja, els llamps, els trons...

Saló de l'oest, que contenia les tauletes dels déus dels núvols, la pluja i el vent.

Els salons de l'est i l'oest també es trobaven dins de la cort sagrada, amb parets grises, les teules blaves i els pilars pintats de vermell, i eren reservades per guardar tauletes d'altres déus inferiors. La sala de l'est guardava les del déu del sol, les cinc estrelles (Mecuri, Mart, Venus, Júpiter, Saturn), una arada...Ara guarda també les obres de cera del culte del cel. El saló oest contenïa les tauletes del déu dels núvols, la pluja i el vent.

Altar de les Pregàries per les Bones Collites

L'Altar de les Pregàries per les Bones Collites (pinyin: Qinian) és l’edifici més conegut del complex, construït el 1420, basat en el model del temple del cel i de la terra de Nanjing, primerament anomenat "La Sala del Gran Sacrifici". Està situat al nord de la volta imperial i comunica amb el conjunt a través d'un pont, camí diví. Darrere un pòrtic de maó trobem la porta per entrar a l'area del l'Altar de les Pregàries per les bones Collites, que es situa sobre una terrassa de sis metres d'alt de marbre blanc. Aquesta terrassa és formada per amb tres nivells concèntrics amb balustrades rematades per el motiu del camí imperial repetit. Entre les escalinates del costat sud s'estén una llosa amb un relleu format per tres nivells: un drac a la part superior, un fènix al centre i núvols representats a la part inferior. Té unes mesures de 38 metres d’alçada per 30 de diàmetre i va ser construït amb pilars de fusta sense utilitzar cap clau ni ciment. El temple té un teulat de triple aleró, fet de teules de ceràmica vidriada, que en un inici van ser construïdes de diferents colors, la més alta blava representant el cel, la del mig groga, símbol de l'emperador, fill del cel, i la més baixa de color verd, simbolitzant la terra, amb la seva gent i totes les coses sota la sobirania del cel i el governant. Actualment totes són de color blau del cel des de l'última restauració de l'emperador Qianlong. A la teulada s'hi troben "fang" i l'ús de la tècnica "dou-gong", la col·locació en superposició de peces, anomenades "gong", de fusta, curtes i arquejades i alternativament sobresortint enfora, ja que se'ls hi intercalen peces quadrades que fan de coixí, "dou". Aquestes capes de "dou-gong" fan que els alerons es projectin cap enfora. les portes i finestres estan pintades de color vermell potent i repletes de daurats decoratius. És fins i tot un pis més alta que el palau central de la ciutat prohibida.

Llosa situada a l'escalinata sud de l'Altar, representant un drac

Interior de l'Altar de les Pregaries per les Bones Collites

El seu interior imita l'estil dels antics palaus, conformat per tres cercles de columnes gegants de fusta: les 12 exteriors simbolitzen les 12 divisions del dia (tradicionalment dividit així, en grups de 2 hores), les 12 interiors representen els 12 mesos de l'any i les 4 centrals, de color vermell escarlata i motius de lotus, molt destacades entre el verdor de les bigues, simbolitzen les 4 estacions de l'any. En total els 24 pilars junts representen els 24 termes solars d'un any, que serveixen de guia per a l'agricultura, àmbit de molta importància en la societat de l'època, i la majoria de símbols es relacionen hi tenen relació, ja que el temple estava dedicat a les ofrenes al déu de les collites i l'agricultura.

Les columnes sustenten els tres nivells de la teulada, un enorme travesser quadrat (representant la terra) i un arquitrau circular (simbolitzant el cel) i la immensa cúpula interior en una proesa d'enginyeria. En el centre de l'interior el teulat hi ha també representat un drac, que simbolitza la reialesa i el poder suprem. Al centre de l'edifici es troba una pedra rodona de marbre anomenada "la pedra del drac i el fènix".

Era aquí on els emperadors oferien sacrificis al cel i pregaven per tenir bones collites l'any següent. El temple va ser construït el 1545 i restaurat el 1751, quan va adoptar el nom actual, però per culpa d'un llamp el 1889 va quedar reduït a cendres i va haver de ser restaurat l'any següent.

Als dos costats del pati de l'Altar de la Pregaria per les Bones Collites s'hi troben dos edificis rectangulars de sostres blaus, que originalment eren annexats a l'edifici principal, i que actualment s'usen com a botiga i exposició d'instruments usats en la cerimònia.

A la zona baixa del Nord de la cort celestial també s'hi situa el Saló del Zenit, on sovint es guardaven les tauletes de la cerimònia.

Miralles i Fossat del Palau de l'abstinència.

A l'Oest del complex es troba El palau de l'Abstinència, on l'emperador meditava abans de retre culte a cel i pregar per la collita i feia dejuni després de fer el sacrifici, envoltada per 2 muralles, la interior anomenada "la ciutat de maó" i la exterior "muralla lila", amb sales de vigilància als 4 cantons i un fossat per garantir la seguretat de l'emperador. Una torre campanar se situava al nord-est, amb una campana que sonava cada vegada que l'emperador entrava o sortia del recinte. Dos pavellons de pedra s'alçaven en el centre, i dins el de la esquerra hi havia un plat de bronze amb la paraula "Abstinencia" gravada, per recordar a l'emperador de dur a terme les regles del ritual. Un edifici sense obertures amb un teulat de teules blaves simbolitzava la supremacia de l'emperador del cel que havia de tenir en compte sempre l'emperador. En la ciutat prohibida es troba una versió més simple d'aquest palau.

El pont dels esglaons vermells és el camí que connecta els dos altars i edificis intermedis del complex, amb una llargària de 360 metres i una amplària de 30, ocupa un gran espai. Porta aquest nom degut a l'existència sota seu d'un encreuament que era fet servir per els animals destinats a sacrificar. La seva altura es va incrementant des d'1 metre d'alt en un costat als 4 metres de l'altre, representant la distància entre el cel i la terra. Al terra hi han dibuixats tres camins, el de la esquerra reservat per usar l'emperador, el de la dreta per els ministres i el central per el déu del cel.

Pont Danbi o dels esglaons vermells.

Prop del final nord del pont se situa una terrassa de 150 metres quadrats que era on l'emperador es canviava les robes dins una tenda, on també hi havia un tro i cremadors d'encens.

Altres sales importants que es troben en el recinte són la Sala de l'Administració de la Música Divina, on se situava la organització imperial que s'encarregava de tocar la música durant les cerimònies, l'Estable per els Animals Sacrificats i el monument de Les Set Pedres-Estrella, en record a l'antiga muntanya on es celebrava el culte al cel.

També s'hi troba el Pavelló de la Longevitat dels Dos Cercles a l'oest de l'Altar de les Pregaries per les Bones Collites, amb una estructura que connecta els dos pavellons amb molta destresa per formar una obra única, construïda per l'emperador Qianlong el 1714 per celebrar el cinquantè aniversari de la seva mare, originalment al palau imperial, situat aquí el 1977.

A prop d'aquí es troben altres edificis com el Pavelló de totes les Flors, el Pavelló de les Cent Escenes...

Consideracions geogràfiques

Entendre el motiu de les construccions requereix coneixements de les referències xineses geogràfiques i cosmològiques tals com el Yin i el Yang, per tal d'entendre el motiu de la localització de cada edifici i element. Per exemple, els antics consideraven que les afores de la ciutat es situaven a 5 km dels límits de la població, per el qual el temple se situa a només 3.5 km del centre de la ciutat. De la mateixa manera, es considera que el Sud és la la localització del Yang, el principi positiu de l'univers, masculí, oposat al Nord, on s'emplaçava el Yin. És per aquest motiu que es considera obvi que el temple del cel s'ha de situar al Sud. El Sud-Est correspon al Bing, el tercer caràcter dels 10 sistemes celestials, on es concentren tots els elements del Yang, la localització perfecte per el temple del cel. El que es busca és transmetre la sobirania del cel i la naturalesa divina de la reialesa, justificada a través del mateix cel.

La cerimònia

Les cerimònies xineses fetes a l'altar estaven regulades per les institucions antigues i tenien un rol central en la política de la regió, organitzats durant la dinastia Qing per un ministeri de rituals, que s'encarregava de les cerimònies, amb una oficina especialment dirigida a la preparació de les dutes a terme en el temple del cel. La cerimònia més important del sistema imperial de rituals es feia a l'Altar Circular del cel el dia del solstici d'hivern. S'ha d'entendre a partir del rol de l'emperador, anomenat "fill del cel", era l'encarregat de regir la humanitat en nom del cel, a qui retia culte mitjançant una cerimònia anualment, adoptant el paper d'interlocutor entre els dos. Aquesta cerimònia ha tingut una llarga història a Xina i els emperadors que la van dur a terme van ser de les dinasties Qing i Ming.

Si busquem els inicis de sacrificis rituals els trobem en documents històrics de la dinastia Xia, 2000 anys anterior a la nostra època, i combinaria probablement religió, natura, filosofia, política... Ocuparia un lloc molt important en l'antiga vida política, amb arquitectures dedicades per tals sacrificis situades en grans ciutats, amb una avançada arquitectura demostrant la institució antiga del ritual. Durant els primers anys de la Xina clàssica l'altar dedicat a la terra-cel es trobava a la muntanya de Taishan, on s'hi feia un gran ritual molt solemne. Els emperadors eren els únics capacitats per oficiar-lo com a sacerdots, i fins i tot ells no sempre podien dur a terme el culte, ja que es considerava tant sagrat que requeria una gran majestat i noblesa per part del rei, i havia d'estar aprovat mitjançant símbols auspiciosos. Els aristòcrates de rangs més baixos podien retre culte a les muntanyes locals sense la població per tal de respectar els rituals.

Les Set Pedres-Estrelles, representant l'antic escenari del culte al cel, la muntanya Teishan.

El ritual, de la mateixa manera, tenia un cost molt alt, que s'havia de tenir en compte, motiu per el qual alguns emperadors preferien no dur-lo a terme, com l'emperador Taizong de la dinastia Tang. Tot i això, d'altres emperadors van continuar fent la cerimònia a la muntanya de Taishan, com la dinastia Song. Encara que es construís el 1420 el complex del temple del cel a la ciutat de Pequin, la muntanya Teishan continuava sent la terra virtual del ritual, motiu pel que es va afegir al complex el grup de Les Set Pedres-Estrelles, simbolitzant els set cims de la muntanya, a l'est de l'Altar de les Pregaries per les Bones Collites. L'oració per la collita es feia en dos cops l'any: el 8è dia del primer més lunar, pregant per bones collites i durant el solstici d'estiu, per demanar pluges.

La preparació de la cerimònia del solstici d'hivern al temple del cel, la més alta en la jerarquia cerimonial, començava dies abans, quan els oficials arreglaven els instruments rituals i els edificis, s'elegien els animals per al sacrifici, es netejaven els altars...

L'emperador emergia de la ciutat prohibida tres dies abans del solstici i es dirigia cap al temple del cel amb la seva guàrdia d'honor, en la processó de culte al cel. Durant l'any 13è de l'emperador Qianlong, durant la cerimònia la guàrdia reial d'honor estava formada per 3.500 oficials, 9 elefants i era seguida per 4 capitans amb estandards al vent. L'emperador entrava al temple per la porta de Zhaoheng i inspeccionava les preparacions acompanyat per els oficiants del ritual, abans de retirar-se al Palau de l'Abstinència. Durant tres dies l'emperador residia en palau meditant i duent a terme banys rituals, sense menjar carn, beure alcohol ni cap mena d'entreteniment, deixant les concubines a la ciutat prohibida. Aquest procés va anar canviant, ja que en altres èpoques els emperadors meditaven a la ciutat prohibida i només arribaven al palau del complex un dia abans, per por de que es produïssin d'intents d'assassinat.

La cerimònia en si començava a les quatre del matí, quan l'emperador ascendia a l'altar amb deu ministres, moment en el que es colpejava una campana per avisar tots els presents. Durant la cerimònia es duien a terme 9 passos sofisticats, començant per un sacrifici al iniciar els càntics l'oficiant, quan el forn sagrat començava a cremar. Al voltant de l'altar se situaven 12 forns de bronze, 8 davant el forn sagrat i 4 a les portes de l'altar, on es cremaven branques de pi que emetien sorolls al encendre's i perfums, que produïen l'expulsió del mal i conduirien les pregaries al cel. L'altar s'il·luminava amb tres estructures de 36 metres d'alt que aguantaven llums, simulant al cel les prematures llums del matí. L'emperador feia senyals amb els llums per tal que en les altres feudalitats que es trobaven lluny sabessin que s'estava duent a terme el culte al cel. A la vegada tals senyals feien partícips a tots els observadors de la ciutat de la cerimònia.

Al costat dels forns de ferro se situaven les tombes sagrades, on s'havien d'enterrar les cues dels vedells sacrificats, junt amb la sang i el pel, en memòria dels avantpassats que havien begut sang i menjat carn crua abans de la invenció del foc. Sobre l'altar l'emperador es comunicava amb el cel, explicant els fets de l'últim any, confessava els seus pecats i demanava perdó i pregava al cel per tal de que quedés satisfet amb el seu sacrifici i beneís el país durant l'any següent. La cerimònia acabava amb música antiga i el perfum de la crema de les branques de pi.

El ritual va arribar al seu apogeu durant l'època de l'emperador Quianlong, que el va dur a terme 59 cops dels 60 que va regnar. Solia caminar des de la ciutat prohibida fins al temple en reverencia al cel, però després de fer 60 anys va escurçar el ritual, tot i que va promoure el culte i va portar als seus ministres a adoptar el culte al cel.

L'últim a dur a terme la cerimònia va ser Yuan Shih-kai, el president electe, que vestint roba Ming el 1914 va visitar el temple i retre culte al cel en l'altar imperial. Un any després es va fer coronar com a emperador per el congrés, proclamant el nou imperi republicà de la Xina. Degut a les protestes va haver de renunciar al tro 83 dies més tard. Aquest fet expressa clarament com es duia a terme la cerimònia per tal de donar justificació divina a l'autoritat de l'emperador, i els rituals determinaven l'ordre social, marcats per els filòsofs antics, que marcaven la separació entre el cel i la terra.

Obertura al públic

Degut al seu caràcter imperial el complex no era visitable per la població, que no hi tenia permesa l'entrada, ni tan sols a la cerimònia, que observaven des de fora. Aquest fet va començar a canviar l'any 1911, quan va acabar el servei diví amb el destronament de l'emperador Puyi, l'últim emperador de la Xina. L'entrada al temple va continuar sent prohibida, tot i que les muralles no van retenir la curiositat del poble, després de que la literatura sobre el Pequin imperial fos molt influent, i cada vegada més persones s'aventuraven a entrar al complex, tot i la prohibició oficial. Aquest fet va causar la seva obertura al públic el 1918, promovent el Pequin imperial.

Els altars van ser els espais que més aviat es van obrir al públic, com a llocs històrics, tot i que el 1925 encara hi havia molts emplaçaments tancats. El 1918 va ser quan es va obrir el complex, convertit en parc, com a testimoni de l'època antiga i va ser el més visitat per els forasters, considerat com un dels més bells i sublims de Pequin.

L'altar de les Bones Collites, amb el seu terrat blau, va ser retratat en segells el 1909 amb la pujada al tron de Xuantong, i en diverses ocasions commemoratives i consta en les portades de molts llibres.

Tot el complex es conserva en un estat de preservació molt favorable, d'acord amb les evidències arqueològiques, tal com es va reconstruir en la dinastia Qing, que en preserva el context històric i expressa la importància com a component de la Xina tradicional. És un clar exemple de com els edificis xinesos reflecteixen clarament idees filosòfiques, cosmogonia, rituals i els conceptes culturals característics de l'època en que van ser ideats.