Usuari:CMC Fort Pius B ARF/Guerra Civil d'Etiòpia

{{FR|data=desembre de 2020}} {{MEI|data=2020}}

CMC Fort Pius B ARF/Guerra Civil d'Etiòpia

Es coneix com a Guerra Civil Etíop al període comprès entre el derrocament de Haile Selassie en 1974, i la caiguda del règim comunista de Mengistu en 1991. Es caracteritza per una successió de diferents conflictes armats, entre diverses guerrilles o moviments secessionistes i l'estat etíop, que va acabar per enderrocar al govern, posant fi a la República Democràtica Popular d'Etiòpia.

Entre 1991 i 1998 després de la guerra un total de 500.000 excombatents van ser desmobilitzats, en la seva majoria dels grups armats rebels, molts d'ells van passar a ser partits polítics i els seus guerrillers o van deixar les armes o es van integrar a les noves forces armades etíops, per a fins d'aquest últim any el principal grup encara en combat era el FLO.

Orígens

Al començament de la dècada de 1970 Etiòpia era un dels països més pobres i endarrerits del món, com a resultat del règim feudal de Haile Selassie, que concentrava tot el poder en la figura de l'emperador, prohibint-se l'existència de partits polítics. Cap a 1974 el règim enfrontava un gran descontent públic, aguditzat per les derrotes militars a les mans de guerrillers eritreanos, i arran d'una profunda fam a les províncies de Wolo i Tigray.

El descontentament popular, promogut per grups polítics d'esquerra, va arribar a l'Exèrcit, on un grup d'oficials de baixa graduació va liderar una revolució, que va acabar amb el derrocament de l'emperador per mitjà d'un cop d'estat, el 12 de setembre de 1974.

Grups armats

Partit Revolucionari del Poble Etíop (EPRP)

El descontentament popular, promogut per grups polítics d'esquerra, va arribar a l'Exèrcit, on un grup d'oficials de baixa graduació va liderar una revolució, que va acabar amb el derrocament de l'emperador per mitjà d'un cop d'estat, el 12 de setembre de 1974.

En 1976 es van revoltar militarment, un contraatac al següent any els va fer fugir a la Muntanya Asimba en Agame, on dues dels seus fundadors, Tesfay Debessay i Kihshen Zeru, tenien llaços familiars importants.

En 1977 el EPRP va atacar al TPLF però va ser vençut i obligat a tornar a les muntanyes, entre el 23 i el 28 de febrer de 1978 el TPLF va lluitar i va prendre la fortalesa en Asimba, els supervivents del EPRP van haver de buscar refugi amb el Front d'Alliberament d'Eritrea (ELF), acabant per atacar Gondar des d'on van continuar enfrontant-se al TPLF i el Derg fins a 1991. Passant a ser un partit polític i unint-se a la coalició del Forces Democràtiques Unides d'Etiòpia (UEDF), formada en 2005.

Moviment Socialista de Tota Etiòpia (MEISON)

Organització marxista-leninista, formada per joves etíops exiliats en 1968. Liderats per Worku Ferede i Haile Fida, amb gran influència en Oromo i Welega, després de la revolució de 1974 va començar lentament a créixer la seva poder i influència. Es va guanyar el suport del Derg i amb això va poder atacar sense pietat als seus oponents, especialment el EPRP durant l'anomenat Terror Vermell (1977-78), però a partir de 1977 les relacions amb els militars van empitjorar i tots els seus membres van ser expulsats del govern, molts van ser assassinats, els supervivents van escapar a Welega on van iniciar les seves activitats de guerrilla. Convertits en partit polític en 2005 passo a ser part del UEDF.

Front d'Alliberament de la Gent de Trigay (TPLF)

Organització socialista i social-demòcrata, va ser fundat en 1975 i liderat per Meles Zenawi des de 1985, president d'Etiòpia entre 1991 i 1995. Anomenat prèviament TNO en 1974 per joves estudiants tigray en Addis Adeba. El seu objectiu principal era la formació d'un estat independent per als tigray. La seva base es va establir en Dedebit, Tigray. El seu primer líder, Gessesew Ayele, va aconseguir guanyar-se el suport dels caps locals i organitzar la milícia, iniciant els seus atacs de guerrilla. Entre 1975 i 1980, entre 20 000 i 40 000 soldats etíops van ser enviats a enfrontar-li, uns 8000 civils van ser assassinats i 15.000 arrestats, per a 1985 uns 200.000 trigray havien estat desplaçats.

Els seus principals enemics regionals van ser l'Unió Democràtica d'Etiòpia (EDU) (dirigit per Ras Mengesha Seyoum, partidari de la monarquia), el Front d'Alliberament de Tigray (TLF) —dirigit per Yohannes Tekle Haymanot, que també advocaven per la independència de Tigray— i el EPRP. Aquest mateix any van aconseguir acabar amb el TLF. Amb el EDU van barallar feroces batalles (Chiameskebet el 26 de setembre de 1976 i Nebreid Addi al juliol de 1976 i el 12 de març de 1977). El EDU va ser expulsat a l'oest, en la batalla de Quinat-*Arbaete de novembre de 1979 es va derrotar i va expulsar al EPRP.

En 1983 va prendre la regió de Woyane, va augmentar el seu poder fins que en 1991 amb suport del FDRPE van passar a ser govern després de caure el Derg.

Front Popular d'Alliberament de Eritrea (EPLF)

Va ser format en 1977, el seu líder històric principal va ser Issaías Afewerki e Petros Solomon, lluitava per la independència d'Eritrea, aconseguida després de caure el Derg.

Front d'Alliberament de Oromo (FLO)

Fundat a 1973, cerca la creació d'un estat independent per a l'ètnia oromo. El grup opera també a Kenya i Somàlia i és responsabilitzat de diverses massacres i atacs terroristes, està actiu encara en l'actualitat, molts oromos han rebutjat les seves activitats, especialment perquè aquest grup ha massacrat a molts membres de la seva ètnia.

Front d'Alliberament de Somàlia Occidental (WSLF)

Aquesta va ser el resultat de la unió de les diverses guerrilles somalis que operaven en Oromo i Harar des de 1960, en 1973 amb el suport i finançament de Somàlia va ser fundat el WSLF per Yusuf Mohamed Dheere Sugaal, entrant en activitats importants després de caure l'emperador, aprofitant el buit de poder es va apoderar de la major part de Ogaden, sent secundat pels seus aliats del Front d'Alliberament de Somàlia Abo (SALF) a les províncies de Bale, Sidamo i Arsi, llavors es va advocar per la unió amb Somàlia o la creació d'un estat independent. En 1977 l'exèrcit somali secundat pels rebels va envair Ogaden però va ser rebutjat en menys d'un any. Després de la derrota de l'exèrcit somali les tropes etíops van atacar contínuament al WSLF tant que per a 1988 ja no realitzava accions a Etiòpia, mentre que Yusuf s'havia exiliat en 1989 desapareixent així aquest moviment. Una de les raons d'aquestes derrotes va ser que un grup armat es va separar del WSLF, afeblint-lo encara més, i formant en 1984 el Front per a l'Alliberament Nacional de Ogaden (ONLF), grup polític el braç armat del qual és l'Exèrcit per a l'Alliberament Nacional de Ogaden (ONLA).

Front per l'Alliberament d'Eritrea (ELF)

En 1960 va ser fundat per Adam Idris Muhammad i altres intel·lectuals exiliats al Caire, el seu braç armat va ser creat en 1960 per Hamid Idris Awate, iniciant una llarga guerra de guerrilles per la independència d'Eritrea, després d'aconseguir això es va enfrontar al govern de la EPLF com a oposició, es va reunir en 1995 en Gondar, Etiòpia, on s'ha posat de manifest les diferències d'opinió entre els fundadors de la FEB (Ahmed Mohammed Nasser, Hiruy Tadla Bayru) i els nous líders (Siyoum Ogbamichael, Kelifah Hussein i Ammar Weldeyesus). Actualment és part de l'Aliança Nacional Eritrea (ENA), coalició d'oposició política.

Front d'Alliberament Afar (ALF)

En 1975 el Derg intent arrestar al líder dels afar, el Ras Alimirah Hanfadhe, la qual cosa va portar a una veritable batalla campal contra els seus seguidors en Asayita. El Ras i el seu fill, Hanfadhe Alimirah, van haver de fugir a l'exili. Per això els afar es van rebel·lar i van ser reprimits amb duresa per l'exèrcit. El Ras va formar a Somàlia al ALF, un exèrcit rebel amb el qual va envair va liderar la lluita contra el Derg a més de crear un programa polític democràtic per al país (1976). A l'any següent el Derg va nomenar a caps locals afar lleials en llocs d'administració local, formant el ANLM en Gewane, afeblint el suport al ALF. El grup rebel continu la seva lluita i a la caiguda del Derg es va convertir en el principal partit polític de la regió.

Unió Democràtica d'Etiòpia (EDU)

Va ser fundada per partidaris del Ras de Tigray, Mengesha Seyoum, desitjant restablir la monarquia nacional, en 1974. Fins a 1976 va aconseguir expandir el seu poder per gran part de Tigray fins que entre aquest any (1976) i el següent (1977) va ser vençut pel TPLF i expulsat a la zona fronterera amb Sudan, la seva falta d'ideologia política clara va portar a la pèrdua de molts dels seus partidaris. En 1991 es va transformar en el Partit de la Unitat Democràtica d'Etiòpia (EDUP).

Front per l'Alliberament Nacional d'Ogaden (ONLF)

Va ser fundat en 1984 per Abdirahman Mahdí —líder del Moviment d'Alliberament de Somàlia Occidental Unió de la Joventut (WSLMYU)—, Abdi Ibrahim Ghehleh —líder del Front d'Alliberament de Somàlia Occidental-Sindicat (WSLF-S)— i exmembres del WSLF. Van nomenar com a comandant a Mohamed Sirad Dolal, durant els anys 1980 el ONLF va anar reclutant membres del WSLF fins a reemplaçar-ho i convertir-se en la principal guerrilla de la regió. Després de la caiguda del Derg en 1991 després va participar en les eleccions legislatives i regionals però amb la militarització de la zona pel conflicte en la veïna Somàlia en 1995 es reinicio la seva guerra de guerrilles. Després de morir Sirad Mohammed Omar Osman en 1998 va ser elegit Secretari General del ONLF. Amb la guerra a Somàlia des de 2006 l'arribada de noves tropes etíops a la regió han fet decaure bastant les seves activitats que duren fins a l'actualitat.

Front Islàmic per l'Alliberament d'Oromia (IFLO)

Fue fundado en 1985, su comandante es el Jeque Abdulkarim Ibrahim Hamid también conocido como Jaarra Abbaa Gadaa. Actúa en el este de Etiopía, en la zona de Jijiga, territorio que se tomó en 1991. Tras lo que se convirtió en un grupo político. En 2005 cambio su nombre por Frente Democrático Independiente Oromia (FIDO). En 1992 milicianos rivales del Frente del Pueblo Etíope de la Revolución Democrática (EPRDF) de Meles Zenawi (grupo político creado en 1989) asesinaron a dos líderes del grupo. Los mayores enfrentamientos se realizaron entre 1993 y 1995 en los que murieron decenas de personas y varios cabecillas de ambos grupos fueron asesinados además de boicotearse mutuamente las campañas electorales, sobre todo por parte del EPRDF.

Front Democràtic Revolucionari del Poble Etíop

En 1989 se organizaron bajo la dirección de Meles Zenawi la Organización Democrática del Pueblo de Oromo (OPDO) (fundado por Alemayehu Atomsa en 1989), el Movimiento Democrático Nacional de Amhara (ANDM), fundado por Addisu Legesse en 1982, y el TPLF. Una ofensiva conjunta se realizó desde Tigray, región desde donde operaban, el 23 de mayo de 1991, su objetivo era la capital, Addis Adeba y derribar al gobierno, lo cumplieron el día 27 dando por finalizada la guerra civil, tras esto se instaló un gobierno de transición que llamó a elecciones generales y empezó a imponer el orden respetando cierta autonomía federalista. En 1992 se le agregaron los Pueblos del Sur de Etiopía de los Pueblos de Oromo Frente Democrático (SEPDF), grupo político recién formado.