Usuari:Cal Trepat/proves

Museu de la mecanització agrària Cal Trepat-Tàrrega

Història
Creació	2012
Activitat
Àmbit	Patrimoni industrial
Governança corporativa
Seu	Tàrrega
Gerent/director	Jaume Espinagosa i Marsà
Lloc web	[1]

Cal Trepat el museu de la mecanització agrària

Història

L'antiga fàbrica de maquinària agrícola J. Trepat de Tàrrega (Lleida) fou un dels principals protagonistes de la mecanització del camp català i espanyol durant una part important del segle XX: entre 1914, any de la seva fundació, i la dècada dels vuitanta, ja en plena decadència. Aquesta empresa va formar part de la denominada segona revolució industrial al nostre país. Els primers tallers i la fundició J. Trepat estaven situats en uns magatzems molt propers a l'estació de ferrocarril de Tàrrega. Entre els anys 1916 i 1919, es comercialitzen les primeres màquines de segar fabricades íntegrament al nostre país. L'any 1920 es fabriquen cinquanta màquines dalladores; al 1929, la fàbrica J. Trepat va treure al mercat la dalladora per segar farratge, esdevenint el primer fabricant d'aquest tipus de màquina d'Espanya i al 1931 es comercialitza el rampill amb rodes. És durant aquest mateix any que el Govern espanyol concedeix a la fàbrica J. Trepat el títol de productor nacional. El progresiu creixement de l'empresa va fer necessari el seu trasllat a les afores de la ciutat, amb la construcció d'un modern complex industrial. Entre el 1933 i el 1936 s'edifiquen tretze de les dinou naus que configuren el complex metal·lúrgic de les indústries Trepat. Fins l'esclat de la guerra civil del 1936 les màquines dalladores Mc Cormick, importades des dels Estats Units van tenir un notable èxit a Espanya. Cal Trepat va inventar un mecanisme que modificava els models de dalladores europeus, d'aquesta manera podia produir les màquines íntegrament sense haver de pagar patents a tercers. Durant els anys quaranta i cinquanta, la fàbrica J. Trepat va escriure una de les pàgines més exitoses de la seva història ja que va assolir una gran expansió de la producció i de les vendes, esdevenint a més, el principal productor de dalladores d'Espanya. Una de les claus d'aquest èxit rau als bons contactes amb el règim franquista, gràcies als quals va tenir una posició dominant al mercat, ja sigui per l'asignació de quotes com en el gairebé total monopoli de la fabricació de ganivetes. El principal avenç de la fàbrica Trepat, tot i l'èxit que aconseguiren les dalladores, rau en el procé propi d'aliatge ferri de les ganivetes, que junt amb el mètode de recuit i els preus de mercat molt competitiu, a més de les conexions amb el règim, situaren la fàbrica Trepat al capdavant del sector a tota Espanya i entre les primeres europees per la seva duresa i fiabilitat. Al 1941 surten els rampills automàtics; al 1955 és el primer fabricant en utilitzar rodes pneumàtiques a totes les màquines; al 1960 apareix la primera barra dalladora per tractors. Altres innovacions foren la incorporació d'empacadores, el rampill a discos i la distribuïdora d'adobs, que en un primer moment s'importaven i distribuïen, per ser-ne productors als anys 70. L'evolució del nombre d'obrers en el transcurs de la història de la fàbrica és l'indicador més clar de la seva evolució: el 1915, set; el 1923, trenta-set; el 1940, vuitanta; el 1959, dos-cents vint-i-nou; el 1960, dos-cents deu; el 1970, cent divuit i el 1980 vint-i-vuit. A mitjans de la dècada dels 60 la fàbrica comença la seva lenta agonia, encetada amb els avenços experimentats per la indústria agrícola. Hi ha més d A principis del 2007, l'empresa passa a ser propietat de l'Ajuntament de Tàrrega. Des del Museu Comarcal de l'Urgell es va iniciar el procés d'inventari de maquinària i objectes existents a les naus de la fàbrica, així com la clasificació de tot el material administratiu generat per les indústries J. Trepat, tasca que es realitza des de l'Arxiu Comarcal de l'Urgell.

El procés productiu

L'activitat productiva s'iniciava a la Secció de la foneria. És en aquesta secció on es fon el ferro, que arriba en lingots, en els dos alts forns que hi ha situats a l'exterior de la nau 1. Es carregaven els forn per la part superior a base de ferro vell, de ferro colat, de carbó de coc i de lingots. En els primers anys era un treball manual, amb el temps s'hi va incorporar el muntacàrregues. Un cop s'havia fos el ferro i ja a l'interior de la nau, aquest es distribueix en diferents gresols per poder-los repartir en els diferents motlles de les diferents peces que conformen les màquines. La fosa a Cal Trepat és fosa a la terra. A la segona nau, encara dins la secció de la foneria, trobem els forns de mal·leable. Són dos forns on es feia la recuita de les peces de ferro colat, d'aquesta manera aquestes eren més resistents a cops i tensions. A la nau tercera hi trobem la foneria d'alumini i bronze. És en aquesta nau on es feien les plaques d'alumini dels diferents motlles de foneria. El bronze era utilitzat pels coixinets o casquets de les màquines. També hi trobem el bombo de netejar peces, el molinet de triturar colofònia i carbó pedra, així com una màquina automàtica de vibrar i moles d'esmolar. Magatzem de peces foses, calibrat i tubs situat a la nau quatre és on trobem el material necessari pel procés productiu de la nau següent, la nau cinc o secció de tallers. És a la nau 4 on també es guarden els utillatges i plantilles utilitzades en el procés de la mecanització de les peces. A més d'una màquina automàtica de serrar.

Bibliografia

• Agustí Durán i Sanpere. El museu comarcal de Cervera. Centro comarcal leridano, 1962 [Consulta: 15 maig 2011]. 
• Museu Comarcal de Cervera. Patrimoni dispers: l'esplendor medieval a la Segarra : Museu Comarcal de Cervera, 20 de setembre-25 de novembre de 2007. Museu Comarcal de Cervera, 2007. ISBN 9788460644101 [Consulta: 15 maig 2011]. 
• Duran i Grau; Institut d'Estudis Catalans. Agustí Duran i Sanpere: semblança biogàfica : conferència pronunciada davant el Ple. Institut d'Estudis Catalans, 2000, p. 6–. ISBN 9788472834934 [Consulta: 15 maig 2011]. 

Enllaços externs

• Pàgina oficial del museu comarcal de Cervera
• Catàleg online del museu