Usuari:Carlesig/proves/Llei de Wheeler
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Carlesig. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
La Llei de Wheeler és un principi fonètic aplicable al català, formulat pel lingüista anglès Max Wheeler. Aquest principi explica la necessitat d’introduir una vocal de suport (habitualment [e]) en determinades seqüències consonàntiques que es presenten en final de paraula per tal de garantir una articulació adequada. La seua aplicació es fonamenta en la jerarquia de sonicitat, que classifica les consonants segons el seu grau de sonoritat i permet identificar les seqüències que requereixen una vocal epentètica.[1]
Jerarquia de sonicitat
[modifica]La jerarquia de sonicitat estableix l'ordre següent, de menor a major sonoritat:
- Oclusiva
- Fricativa
- Nasal
- Semivocal
- LíquidaSegons aquesta jerarquia, cal introduir una vocal de suport quan la seqüència final complisca alguna d’aquestes condicions:
- Incloure dues consonants del mateix tipus, per exemple, dues oclusives (apte > apte amb vocal de suport).
- Incloure dues consonants en un ordre establert per la jerarquia, on la primera consonant és menys sonora que la segona. Exemples:
- Amable (oclusiva + líquida)
- Entusiasme (fricativa + nasal)
- Beure (semivocal + líquida)
En canvi; quan la seqüència final inclou dues consonants que no segueixen la jerarquia, no cal afegir-hi vocal de suport. Exemple: pont (nasal + oclusiva) > pont sense vocal epentètica.
Notes biogràfiques sobre Max Wheeler
[modifica]Max Wheeler (1946) és un lingüista britànic especialitzat en llengües romàniques, especialment el català. És autor de treballs fonamentals com The Phonology of Catalan[2] i Catalan: A Comprehensive Grammar[3], on analitza el sistema fonètic i fonològic català, incloent-hi l’aplicació de la Llei de Wheeler.
Referències
[modifica]- ↑ «Diccionari de lingüística | TERMCAT». [Consulta: 4 desembre 2024].
- ↑ Wheeler, Max. The phonology of Catalan. Oxford ; New York: Oxford University Press, 2005. ISBN 978-0-19-925814-7.
- ↑ Wheeler, Max; Yates, Alan; Dols, Nicolau. Catalan: a comprehensive grammar (en engcat). London ; New York: Routledge, 1999. ISBN 978-0-415-20777-5.