Usuari:Cassolagusils/proves

Calígula (Gerhard)

Calígula és una obra de música incidental del compositor català Robert Gerhard que data de l’any 1961. La peça va ser composta per tal d'acompanyar una versió radiofònica de l’obra de teatre homònima d'Albert Camus.

És una de les obres elèctroniques del compositor, la qual va ser inclosa a l’àlbum recopilatori Electronic Explorations From His Studio + The BBC Radiophonic Workshop 1958-1967.

Context

Robert Gerhard va ser un pioner de l'electrònica la música a Anglaterra, creant més de vint obres de concert, teatre i ràdio des de principis de 1954.

Per a Gerhard, el seu contacte amb el taller radiofònic de la BBC va ser vital i l'únic suport extern que va tenir per al seu treball electronic. Es va obrir l’1 d’abril de 1958 uns quatre anys després que Gerhard hagués començat a treballar al mitjà; els tècnics que treballaven a la sala 13 de Maida Vale (seu del Radiophonic Workshop) van incloure, entre d'altres: Daphne Oram (que va dimitir el gener de 1959, després de 15 anys amb la BBC, per seguir una carrera com a compositora); Delia Derbyshire (que es va incorporar a la BBC el 1960 i va col·laborar amb Gerhard en el seu Premi Italia de 1965 guanyant Anger of Achilles) i Dick Mills (que va ajudar a les interpretacions de l'obra de Gerhard (particularment la Symphony no.3 'Collages') al Royal Albert Hall i també la Sala de Festes Reials). Quan es va obrir el taller radiofònic, es va enviar una invitació a nombrosos compositors perquè anessin a veure les noves instal·lacions amb l'objectiu de debatre les possibilitats de l'estudi. A banda de Gerhard, només dos altres compositors van acceptar la invitació.

A banda de Calígula, Gerhard també va composar la música d’una versió radiofònica de l’Estrany, també de Camus, ja que no va trobar l’ajuda econòmica per finançar l’òpera que havia compost i escrit basada en aquest mateix títol.

Història

El 17 de maig de 1961 Gerhard va rebre l’encàrrec de Michael Bakewell de composar aproximadament 10 minuts de música incidental per a una formació de deu instrumentistes. La peça pretenia acompanyar una versió radiofònica de l’obra d’Albert Camus Calígula, basada en la traducció de Stuart Gilbert, que s’emetria el 30 de juny d’aquell any. La partitura, per tant havia de estar a punt per el 12 de juny, per tal de ser enregistrada el 18 de juny. Gerhard va completar l’obra cobrant 60 guineas cobrint la composició l’orquestració i els royalties.

Anàlisi

Sorgeixen múltiples questions a l’hora d’analitzar la peça, com per exemple, quina és la millor manera d’entendre aquest tipus de música.

La música electrònica de Gerhard és una de les més riques per entendre el desenvolupament de la tècnica compositiva tardana del compositor, com ara el desenvolupament primerenc de la música electrònica al Regne Unit. Com a resultat d'un estudi per part de l'Arts and Humanities Research Council de les cintes que hi ha a l'Arxiu Gerhard de la biblioteca de la Universitat de Cambridge, és possible entendre la tècnica i pensaments del compositor sobre la música electrònica, i com evoluciona a mesura que converteix el seu treball amb cinta magnètica cada cop més refinat.

Robert Gerhard concep la forma no com a substantiu, sinó com a verb: formar en el temps. El caràcter de les seves obres ve en gran part determinat per l’exploració de les textures i la capacitat d’estructurar-les per tal de caracteritzar la successió d’esdeveniments musicals.

Aquesta concepció dinàmica de la forma es relaciona amb el que Karlheinz Stockhausen conceptualitza més endavant amb el nom de moment form (forma moment), forma en la qual l’obra esdevé una constel·lació d’unitats o moments independents, de caràcter autònom i en relació discontínua amb les altres.

Laurie Spiegel també es manifesta en un sentit similar quan apunta a una definició de l’activitat musical a partir d’un vocabulari orientat a la transformació, al procés, amb l’esperança de desenvolupar una sintaxi més adient per a les noves experiències musicals-temporals. És el canvi de paradigma definit, a partir de la dualitat procés vs. entitat. El concepte dinàmic de la forma desemboca per força en la problemàtica de la percepció, un dels fils centrals de l’ordit de la música contemporània.

Davant d’aquesta situació, Salvatore Sciarrino va proposar, al seu llibre Figure della musica, diversos enfocaments per ajudar a encarar-se amb aquests nous procediments, dels quals la música de Gerhard n’és una exploració. L’enfocament de Sciarrino és interessant perquè il·lumina el problema de la sintaxi musical contemporània a partir d’una visió estètica, perceptiva. D’entre les diverses figures musicals que proposa Sciarrino, en aquest cas, les més pertinents són les «transformacions genètiques» i la «forma-finestra».

La figura de la «transformació genètica» es caracteritza per l’atomisme sonor, la forma calidoscòpica, constituïda per partícules elementals i zones d’alternança densitat-rarefacció: respiració de la matèria. La «forma finestra», en el cas que ens ocupa, és potser fins i tot més rellevant, per tal com es pot aplicar en moltes de les obres de Gerhard. La forma finestra parteix d’una concepció discontínua de la dimensió temporal: una finestra obre, evidentment, una discontinuïtat en la dimensió espai-temps. Sciarrino pren aquesta metàfora per explicar el discórrer de moltes obres contemporànies. Així, la forma esdevé un desenvolupament obert en múltiples dimensions: s’obren i es tanquen finestres sense solució de continuïtat, a partir de talls en el corrent sonor. Els esdeveniments musicals es relacionen més a partir del concepte d’interferència de plans que del desenvolupament logicotemàtic. «Es basa en el contacte de blocs estranys entre si». «Entrar i sortir. Aquest és el mecanisme de la forma finestra, el mecanisme de la nostra ment», diu Sciarrino.