Usuari:Castellbo/De Telegraaf
 | Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Llengua | Neerlandès |
| Data d'inici | 1 de gener de 1893 |
| Director | Paul Jansen |
| Adreça | Basisweg 30 Amsterdam, Països Baixos |
| Dades i xifres | |
| Format de periòdic | Tabloide |
| Periodicitat | Diari |
| Àmbit | Països Baixos |
| Gènere | Informació general |
| Editorial | Telegraaf Media Groep |
| Difusió |  455.727 (2014) |
| Lloc web | www.telegraaf.nl |
De Telegraaf és el major diari de circulació diària (matinal) dels Països Baixos,[1] amb 455.727 exemplars el 2014.[2] Paul Jansen és el seu editor en cap des d'agost 2015.[1] La seu del diari es troba a Amsterdam.
El periòdic és propietat del Telegraaf Media Groep, que també publica un altre diari gratuït, Sp!ts ("Hora punta" i "punta").
Contingut editorial
[modifica]Aquest diari de circulació nacional conté diversos articles que poden ser considerats "sensacionalistes", a més de notícies relacionades amb esports, a més d'una o més pàgines que són subministrades per la revista de murmuració Privé. La cobertura econòmica, no obstant això, tendeix a tenir un to més seriós. Políticament el diari és conservador, i diverses editorials van recolzar les opinions de la mort de Pim Fortuyn, assassinat per les seves posicions polítiques.
Història
[modifica]De Telegraaf va ser fundat pel jonkheer Henry Tindal, que també va llançar simultàniament un altre diari, De Courant ("La Gazeta"). El primer nombre va ser imprès l'1 de gener de 1893. El primer redactor en cap va ser A.L.H.Obreen, que va abandonar el càrrec en 1899, al·legant que molts diners haurien estat desviats del diari per a les aventures de Tindal en el món dels negocis (en especial amb la purificació de l'aigua per l'ozó, pel qual va rebre un crèdit després de la seva mort). L'èxit de Obreen va ser W. F. Andriessen, clergue menonita que, juntament amb la directora Amy Groth-Twiss (co-financera del diari i confident de Tindal), va ser responsable per muntar una campanya en la premsa a favor de Paul Kruger i de les seves Guerres Bòer, a Sud-àfrica, contra els anglesos.
Amb la mort de Tindal, el 1902, i la marxa de Andriessen i Groth-Twiss, el impressor Hak Holdert, amb el suport financer de diversos inversors, va assumir el control dels dos diaris. Sobretot per al Courant el canvi administratiu va ser positiu; fins a tal punt que en 1923 el mateix Holdert va poder comprar les dues publicacions. Els canvis en el diari van il·lustrar els canvis ocorreguts en l'esperit de l'època; Tindal, Andriessen i Groth-Twiss eren representants d'un esperit creatiu i optimista, en una era de visionaris, del sorgiment de moviments com el feminisme i el descobriment de cultures i religions no-occidentals. Amb l'inici del segle XX aquest optimisme va ser sufocat i aixafat pels horrors de les guerres mundials i dels sistemes totalitaris del feixisme i del comunisme. Holdert va ser representant d'aquest nou esperit, en associar els seus interessos financers al populisme i a l'oportunisme polític. En 1914, poc abans de la Primera Guerra Mundial, el diari, que sempre havia estat pró-alemany, va passar a ser pràcticament un portaveu per als francesos i la Triple Entesa al descobrir que els Països Baixos no podrien romandre neutres en el conflicte. Holdert va afegir la frase Amsterdamsche Courant ("correu amsterdamês") com a subtítol del Telegraaf, i Het Nieuws van den Dag ("Les notícies del dia") del Courant. J. C. Schroeder era l'editor, no obstant això en la pràctica el nou director treballava com a editor en cap i tenia en les seves mans totes les regnes. Ja abans de la Primera Guerra el grup de Holdert era la major companyia del país en circulació d'exemplars; abans de la Segona Guerra Mundial posseïa més del 20% del mercat neerlandês.
En 1926 es va iniciar la construcció d'una nova seu per al diari en el barri de Nieuwezijds Voorburgwal, projectat pels arquitectes J.F. Staal i G.J. Langhout, que va ser inaugurat en 1930. L'edifici és cèlebre per haver estat atacat (i parcialment destruït) per treballadors de la construcció civil durant una protesta que va quedar conegut com les "Revoltes Telegraaf" També en 1930 Holdert va comprar les accions de l'últim accionista viu de l'empresa, fent-se l'únic propietari del grup i passant a ser l'únic 'magnat de la premsa' que els Països Baixos ja van conèixer.
Primera Guerra Mundial
[modifica]Durant la Primera Guerra Mundial, quan els Països Baixos encara mantenien una posició neutre en el conflicte, el de Telegraaf va escollir, de manera veement, el costat d'Anglaterra, de França i de Rússia, contra Àustria i Alemanya. El govern neerlandês va intentar silenciar el diari a través de diversos processos criminals, en els quals eventualment va ser absolt. L'editor del diari va ser arrestat el 4 de desembre de 1915, després d'haver fet comentaris sobre el comerç de contraband en la frontera amb Alemanya, sent declarat innocent i absolt el 21 de desembre del mateix any.
Segona Guerra Mundial
[modifica]En juny de 1940 Holdert, a través del seu fill, Hakkie Holder Jr., va entrar en contacte amb l'activista polític nacional-socialista neerlandês Carolus Huygen, que va ser designat en setembre del mateix any secretari-general del partit nacional-socialista neerlandês per Anton Mussert (líder del partit, el Moviment Nacional Socialista dels Països Baixos, el NSB). A través de Huygen, Holdert va aconseguir el suport de Mussert als seus esforços de no caure en les mans dels alemanys; per a això, va ser obligat a pagar 25.000 florins (quantia que, convertida per als valors de 2005, equivaldria a 170.000 euros), per a la fabricació d'uniformes de la NSB, a més d'una "mesada" per a Huygen de 1.000 florins (2005: € 6,900), que posteriorment va passar per a f 1,500 (2005: € 9,000). Això va garantir la Holdert el suport de la NBS.
Enmig de 1942 l'editor-cap del diari, J. M. Goedemans, va ser dimitit per ordres del prof. Tobie Goedewaagen, llavors secretari-general del Departament d'Informació i Arts del Poble Nacional-Socialista. Goedemans havia fet, en un article sobre la Guerra dels Vuitanta Anys, fent una comparança entre l'oposició que existia llavors al govern d'ocupació en Espanya, i l'actual oposició als ocupants alemanys. Goedewaagen va al·legar que Goedemans estaria propagant la simpatia per la resistència al govern, i va dimitir després de 35 anys de servei; a l'actitud negativa del diari sobre la situació política dels Països Baixos en la Primera Guerra Mundial es va sumar aquesta crítica a l'ocupació. El Telegraaf també va ser castigat amb una multa (posteriorment revocada) de 10.000 florins (2005: € 69,000). Goedemans va ser succeït per J. C. Fraenkel, que - per a disgust de les forces d'ocupació alemanyes - va decidir continuar amb la política del seu antecessor. Sota gran pressió del Reichskommisariat, Fraenkel va acabar concordant amb la col·locació d'articles dels quals discordava, com anti-semites i informes del front de guerra fets per la SS. Després de la mort de Holdert, en juliol de 1944, i l'acomiadament de Fraenkel en octubre del mateix any, el Telegraaf va passar enterament per a les mans de Holdert Jr. i seus matons de les SS.
Durant el període de la Segona Guerra els tallers del Telegraaf van ser usats per a publicar diaris pró-alemanys, com el Deutsche Zeitung in den Niederlanden.
Postguerra
[modifica]La Comissió per al Expurgo de la Premsa va determinar que Holdert havia aconseguit preservar els seus diaris a través d'actes de pur egoisme, com vincular-se a l'enemic, finançar els seus còmplices i implementar propaganda enemiga nociva. El veredicte de la comissió va ser la prohibició de la publicació del diari per 30 anys; aquesta prohibició eventualment va ser aixecada en 1949. Durant aquest període dels diaris Trouw i Het Parool, ambdós d'oposició, van ser publicats en les oficial del Telegraaf.
Encara que el Telegraaf tingui poc de què enorgullir-se durant els anys de l'ocupació, s'ha de notar que la política editorial de Goedemans i, en menor escala, de Fraenkel, amb el suport Holdert anteriorment, va apuntar per a una aspiració de resistir a la dolentes influències, pel temps que es va jutjar possible, contra la capitulació i la servitud, com tants van al·legar i encara van provar. Com un responsable per la publicació del diari, Holdert no es va comportar de manera fonamentalment diferent dels seus companys, i encara que ell tingui - més del que els altres - estat motivat per egoisme, aquest seu desig, de qualsevol manera, no va dur a un gran augment en el nombre de assinantes i de rendeixi, com va ocórrer amb gairebé tots els altres diaris. El nombre de assinantes durant el període de 1940-45 va romandre significantemente baix el nombre de la dècada anterior, mentre el Courant va registrar un petit augment en el nombre de assinantes.
Alguns membres del Comitè per a la Purificação de la Premsa van ser apuntats com connectats d'alguna manera a antics diaris il·legals que haviam es posicionado veementemente contra ho retorno del Telegraaf, o fins i tot eren una part interessada en la disputa política i econòmica ocorreguda simultàniament apropa de la decisió sobre la seu del Telegraaf; en aquests conflictes d'interès, segurament rivalidades personals i de naturalesa econòmica van tenir un paper important.
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 (neerlandès) Haro Kraak, "Gaat Paul Jansen de crisis bij De Telegraaf oplossen?", de Volkskrant, 2015. Retrieved 1 August 2015.
- ↑ "Papieren oplage kranten daalt verder", NOS, 2015. Retrieved 1 August 2015. (neerlandès)
Enllaços externs
[modifica]- Telegraaf.nl (neerlandès)
- Telegraaf.mobi - per a telèfons mobils (neerlandès)
Categoria:Premsa dels Països Baixos Categoria:Empreses dels Països Baixos