Usuari:Chester112014/proves
Aquesta és una pàgina de proves de Chester112014. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
LITERATURA MEDIEVAL EUROPEA – literatura romànica
Situarem la literatura romànica en el context d’una Europa sorgida més com un fenomen cultural, polític i econòmic més que no pas una unitat geogràfica. El que va caracteritzar històricament Europa va ser la capacitat de compartir les similituds que tenien les diverses societats del moment i la manera com van interactuar entre elles. Durant el primer mil·lenni, l’Europa bàrbara es va anar transformant i patint canvis socials, migratoris, polítics i econòmics, això determinà que es construïssin nous poders que acabaren amb l’estructura del món antic i forjaren l’Europa actual.
Alguns historiadors defensaven Europa com a una unitat històrica, segons veiem a l’escrit de Lucien Febvre “...pues Europa en este sentido, la Europa tal como la definiremos, tal como la estudiamos, es una creación de la edad media; una unidad histórica que, como todas las demás unidades históricas, se ha formado juntando diversidades, pedazos, jirones de unidades históricas anteriores".[1] També Ernst Robert Curtius[2], amb la seva obra Europaïscher Literatur und lateinisches Mittelalter (1948) explica la seva teoria d’unitat espiritual europeista, que s’ha d’entendre des de la perspectiva de l’etapa en què va ser escrita, després de la Segona Guerra Mundial, on es necessitava autoafirmar-se com a una civilització amb arrels occidentals.
Es pot afirmar que la cristiandat a Europa té connotacions occidentals i es va anar consolidant en el seu si, cap al final del segle XI aproximadament. Entre els segles XII-XIII, uns clergues van crear una teoria que tindria una influència molt important en la literatura romànica; aquesta teoria era la “translatio imperii” i la “translatio studii”, concepte basat en les teories eurocentristes i en la suposada superioritat de la cultura europea occidental, explicava com hi havia un trasllat de poder i civilització, recorreguts geogràfics i cronològics que sempre va d’est a oest, o sigui de l’imperi bizantí cap a l’imperi germànic i pel que fa al coneixement, d’Atenes cap a Roma. És a partir de la consolidació de la cristiandat a Europa al s. XI quan des de l’Església emergeixen tres factors a destacar envers la cultura: la reforma gregoriana, el sorgiment de l’ordre de Cluny i les croades, que eren expedicions per conquerir Terra Santa. Tots aquests processos pretenien crear una cristiandat unificada en pràctiques i en creences, tot i que no ho aconseguiren; durant aquesta època van coexistir també altres religions com la musulmana i la jueva.
Si anem a desgranar l’origen del mot medieval, direm que va sorgir a l’occident llatí, procedent d’humanistes del segle XV i XVI que volien deixar enrere els anys “foscos”. Aquests humanistes tenien l’esperança del canvi que els proporcionava la nova era del renaixement. Varen anomenar a aquesta època “obscura” i estranya com a media aetas, media tempora, media antiquitas o media tempestes i la seva durada seria de gairebé mil anys. Si seguim la tradició hispànica classificaríem els període de l’edat mitjana en: alta edat mitjana (s. V fins a l’any mil) i baixa edat mitjana (del mil al s. XV). Aquesta definició d’època obscura i estranya, la posa en entredit Jacques Le Goff, per a ell aquesta època va ser també un període ple de llum, de creació, de construcció de catedrals, de l’art romànic i el gòtic... etc.
Per analitzar la literatura romànica posarem èmfasi sobretot al segle XII que és on van succeir les transformacions més importants. El canvi principal fou la modificació d’una societat més aviat urbana, amb els mercats com a eix vertebrador d’intercanvi econòmic, cultural, social, sense oblidar que l’agricultura continua sent una activitat molt important. El feudalisme pren un caire principal, els artesans adquireixen més llibertat.... i sobretot destaquem el sorgiment de les universitats. Pel que fa a la religió, trobem canvis com ara que la figura de Crist apareix com a humanitzada, com una imatge de pare, mestre... etc. També ressaltem la presència de la imatge de Maria, les marededéus romàniques, etc. Comença una era on la dona pren més rellevància, encara que sempre es manté un esglaó per sota de l’home. Hem de parlar també de les heretgies, que emergiren el segle XII com a una crítica a l’església creada després de la reforma gregoriana del segle XI. Esmentarem també el catarisme, una església paral·lela a l’oficial molt arrelada al Llenguadoc, una croada organitzada per la cort francesa i el papat acabà amb ella. Destacarem que els càtars van existir paral·lelament amb el fenomen trobadoresc a Catalunya i Occitània.
Si posem la mirada sobre la literatura d’aquesta època, hem d’explicar que, encara que la literatura en llengua vulgar a partir dels segles XII i XIII va sorgir amb força, el llatí no va passar a segon terme en tota l’edat mitjana, ni en l’àmbit literari ni pel que fa a la ciència, ensenyament, justícia, etc. El llatí es torna més ric en matisos i més fluïdesa, el que li permet expressar millor els sentiments personals i, com indica Jean Frappier[3]: “la literatura en llatí va ser com la institutriu de les literatures en llengua vulgar i en va mostrar la qualitat de l’expressió”. A poc a poc, es va anar contemplant que hi havia certes societats que no coneixien el llatí, pel que l’església demanà que les homilies es fessin en la llengua romànica parlada pel poble, perquè aquest pogués entendre allò que se’ls explicava, per exemple en la llengua gal·loromànica trobarem una sèrie d’obres com El Sermó de Valenciennes c. 937-952, Passió de Clermont (s. X) entre d’altres. Com a llengua vulgar destacada pel seu prestigi literari que va traspassar les seves fronteres lingüístiques naturals, trobaríem el francès antic, no només en la literatura narrativa, sinó també en la de caire científic, enciclopèdic, etc. Altres llengües també amb prestigi literari foren l’occità (gal·loromànica), el gallego-portuguès a la península ibèrica.
Cal fer esment de l’anomenada “matèria de Bretanya” on es troben elements d’aquesta a la novel·la de cavalleria i àulica de la corona francesa, cosa que vol dir que es podien nodrir i intercanviar tots aquests elements a altres cercles literaris europeus diferents.
Com a obra destacable de la literatura romànica trobarem la Cançó de Rotllan, que es considera una de les obres en llengua vulgar més important, és una cançó de gesta que narra les peripècies de Rotllan a la batalla de Roncesvalles. Les obres eren principalment escrites en vers i pensades per ser recitades, ja que el seu públic era majorment analfabet. Les recitaven els joglars i anaven adaptant el guió depenent del públic que tenia al davant, sovint l’acompanyaven de música; aquest fet que porta a terme el joglar mitjançant la transmissió de viva veu del text poètic al públic, és el que Paul Zumtor [4] anomena “performance”, També té especial importància el cant cortesà que porta a terme el trobador, és ell mateix qui escriu el text i la melodia i també s’encarrega de recitar-la davant les corts. No podem deixar de parlar de les temàtiques de la literatura a l’edat mitjana, un dels més importants i que podem trobar a tots els gèneres seria la cavalleria. Es té la necessitat de buscar un model cavalleresc ideal que rememora temps passats i forjats en la invenció, es presenta el cavaller com un heroi valent, sol davant l’enemic... Una altra temàtica seria l’amor, tant profà com sagrat, narrant conflictes que s’esdevenen arrel de les relacions adúlteres que alteren l’ordre social, etc. emergent el que els trobadors anomenà la fin’amors, un concepte d’amor seguint les lleis rígides de la moralitat i que altres crítics han explicat com una sèrie de normes educatives i aristocràtiques sobre el matrimoni i l’amor seguint valors com la submissió, el servei, humilitas, etc.
Finalitzarem aquesta pinzellada a la literatura de l’edat mitjana fent esment de la teoria de la recepció del professor Hans Robert Jauss [5], on reflexiona sobre com mai hi ha una única lectura d’un text, hi ha tantes com lectors la llegeixin ja que interpreta que hi ha una relació entre el text escrit i el públic que la llegeix o rep. Podem dir que hi ha una sèrie d’idees preconcebudes, de coneixements, comportaments i emocions que influiran sobre la manera que rebem el missatge del text que es llegeix.
BIBLIOGRAFIA
[modifica]- Curtius, E. R, (1999), “Edad Media, Edad Media Latina, Romania”. A: Literatura Europea y Edad Media Latina. Vol. 1: Lengua y estudios literarios, (p. 41-61). Madrid, FCE.
- Goff, Le, J. (2003), En busca de la Edad Media, Ediciones Paidós Ibérica, SA. Barcelona.
- Jauss H.R., “Alteridad y modernidad de la literatura medieval”. A: Deyermond, A: Historia y crítica de la literatura española 1/1 Edad Media, primer suplemento. (p. 26-35). Barcelona: Crítica.
- Zumtor, P. (1991). “La poesia y la voz en la civilización medieval”. A: Deyermond, A.: Historia y crítica de la literatura española 1/1 Edad Media, primer suplemento. (p. 21-26). Barcelona, Crítica.
- Cerdà, J. “Qüestions preliminars”, Introducció a la literatura europea. Material docent de la UOC.
NOTES
[modifica][1]Febvre, L. (2001). “Europa,
curso profesado en el Collège de France en 1944-1945”. A: Europa, génesis de una civilización (pàg. 29). Barcelona: Crítica.
[2]Curtius, E. R, (1999), “Edad Media, Edad Media Latina, Romania”. A: Literatura Europea y Edad Media Latina. Vol. 1: Lengua y estudios literarios, (p. 41-61). Madrid, FCE.
[3]Jean Frappier (1968). “Littérature médiévale et littérature comparée”. A: Grundriss der romanischen Literaturen des Mittelalters (pàg. 148). Heildelberg: C. Winter Universitätsverlag.
[4] Zumtor, P. (1991). “La poesia y la voz en la civilización medieval”. A: Deyermond, A.: Historia y crítica de la literatura española 1/1 Edad Media, primer suplemento. (p. 21-26). Barcelona, Crítica.
[5] Jauss H.R., “Historia literaria como provocación”. Conferencia inaugural Universidad de Constanza, Alemania. (1987:9).