Usuari:ClaraOliver/proves

Alfred Schütz (Viena, 13 d'abril de 1899 - Nova York, 20 de maig de 1959) fou un filòsof i sociòleg austríac.

Alfred Schütz tractà d'aplicar la fenomenologia als estudis sociològics a partir dels treballs d'Edmund Husserl i Max Weber. L'any 1932 publicà "Der sinnhafte Aufbau der sozialen Welt" ("La construcció significativa del Món social"). Schütz es preocupa pel coneixement quotidià i el sentit comú.

Ha influït enormement en el treball dels sociòlegs de finals del segle XX. La seva empremta és notable en el treball de Berger i Luckmann "The social construction of reality" ("La construcció social de la realitat")

Biografia

Albert Schütz, fill únic d'una família de classe mitjana, realitza l'educació secundària i en finalitzar-la és reclutat per l'exèrcit. Lluita al front Italià a la primera guerra mundial i després de la guerra torna a Àustria on es llicencia en sociologia. A més, és part del cercle de Misses, que té una gran influència en el seu pensament.

Un cop finalitzada la universitat es dedica al món de la banca però aquest no satisfà les seves necessitats. Troba aquesta satisfacció en l'estudi i recerca sobre la sociologia fenomenològica.

Abandona Àustria abans de l'ocupació del règim nazi i viu a París durant un any, el Juliol del 1939 marxa als Estats Units. Participa en la creació de la International Phenomenological Society i el 1941 es converteix en membre de la redacció de la revista Philosophy and Phenomemological Research.

Al 1943 comença a impartir classes a l’escola New School for Social Research a Nova York combinant aquesta feina amb la banca. Finalment, és el 1956 quan abandona la seva feina a la banca per dedicar-se plenament a l'escriptura i l'educació. A més, el 1958 Schütz és reconegut acadèmicament i es converteix en el catedràtic de l'Escola New School for Social Research. Mor el 1959.

El seu pensament

Un dels seus principals objectius és establir una base filosòfica per les ciències socials. S'influencia per grans pensadors del moment com Edmund Husserl. Alfred Schutz i Féliz Kaufman estudien les obres d'aquest autor en profunditat per desenvolupar la teoria de la sociologia interpretativa que havia proposat Max Weber.

Després de dotze anys d'investigació i estudi sobre la teoria weberiana, el 1932 publica el seu primer llibre La fenomenologia del món social on recol·lecta el coneixement obtingut gràcies a l'estudi de les teories de Husserl. Aquesta és una de les obres més importants de la seva carrera, fins i tot crida l'atenció de Husserl.

A la seva obra hi ha una gran influència weberiana, fins al punt que a les seves obres Schütz complementa anàlisis fetes per Weber que considera incomplerts.

Quan viu als Estats Units la seva visió i pensament no encaixa del tot amb la forma de vida i la visió nord-americana, per això publica diferents articles amb les seves teories però no llibres com a tal.

Els sociòlegs nord-americans descobreixen a Schütz gràcies al llibre Social Construction of Reality de Peter Berg i Thomas Luckman. Més tard es publica la seva obra integralment.

Avui en dia, l'obra de Schütz és de gran referència en la sociologia internacional.

Contribucions

Alfred Schütz va fer aportacions en l'àmbit de la fenomenologia, és a dir, en una de les branques de la filosofia que tracta els fenòmens i que aquests compten de consciència. Va transportar aquest concepte al món social. Aquesta idea la va desenvolupar a partir de la teoria d'un altre autor, Edmund Husserl. Gràcies a aquest desenvolupament focalitzat en el món social, Alfred va donar com a resultat la fenomenologia social. El va formar a partir de combinar la idea de la construcció social i l'etnometodología, és a dir els mètodes que utilitzem per donar i respectar les normes construïdes. Totes aquestes influències en el món de la fenomenologia, van donar com a resultats teories que han estat una gran influencia en l'àmbit de la sociologia arreu del món.

Es basava en les sensacions i experiències socials que presentaven les persones per crear una sensació de realitat i subjectivitat. És a dir, el seu estudi consistia a estudiar a les persones de forma subjectiva, ja que tenien en compte les experiències de vida d'aquestes persones deixant de banda els mètodes científics per entendre el comportament dels individus.

Alguns conceptes fonamentals realitzats per Alfred són:

Realitat social

Schutz defineix la realitat social com a "la suma total d'objectes i successos dins el món social cultural, tal com els experimenta el pensament de sentit comú dels homes que viuen la seva existència quotidiana entre els seus semblants, vinculats per múltiples relacions d'interacció. És el món d'objectes culturals i institucions socials en el qual tots hem nascut, dins el qual ens hem de moure i amb el qual ens hem d'entendre ".

Amb això té la intenció d'aconseguir un coneixement organitzat de la realitat social, en la qual totes les persones són considerades essencials a la realitat societat, ja que son els "actors principals" d'aquesta. Per tant, com la realitat social és comuna i diferent per a cada subjecte, aquesta és intersubjectiva.

Món de vida

L'home participa contínuament en formes que són alhora inevitables i pautades (semblant "evidents"), dins l'àmbit de la realitat. Aquella regió en la qual l'home pot intervenir i que pot modificar, mentre opera a ella a través del seu organisme animat, s'anomena el món de la vida quotidiana.

Situació biogràfica

Consisteix en el medi físic i sociocultural definit pel subjecte i dins del qual ocupa una posició, posseeix un paper respecte dels altres i adopta una postura moral i ideològica. Entre les condicions, comprovades per Schutz, que delimiten la vida, va arribar a identificar dos tipus d'elements: 1) Els que són controlats o es poden arribar a controlar i; 2) Els que estan fora o més enllà de la possibilitat de control.

Teories

Teoria social de la fenomenología

Teoria de la comunicació

La intersubjectivitat en Alfred Schütz

L'enfocament de Schütz part de la necessitat d'analitzar les relacions intersubjetives a partir de les xarxes d'interacció social.

El món del sentit comú, el “món de la vida”, permet anticipar certes conductes perquè el subjecte es desenvolupi en el seu entorn. Per aquest motiu la intersubjectivitat sigui possible. La intersubjectivitat, d'alguna manera, implica el poder posar-nos en el lloc de l'altre, a partir del que coneixem d'aquest altre, del que veiem en ell.

El subjecte realitza accions que estan carregades de significats. Totes les seves accions tenen un sentit; encara que l'actor no hagi tingut intenció de significar alguna cosa, la seva acció pot ser interpretada per un altre. Les vivències són interpretades subjectivament. De tota manera, no existeix una única interpretació de les vivències, sinó que varien segons la perspectiva des de la qual siguin interpretades, això és, segons l'aquí i ara que experimenta el subjecte.

Alfred Schütz coincideix amb Max Weber a reconèixer la importància de la comprensió del sentit de l'acció humana per a l'explicació dels processos socials. Per a tots dos, la societat és un conjunt de persones que actuen en el món i les accions del qual tenen sentit; i és rellevant tractar de comprendre aquest sentit per a poder explicar els resultats de l'accionar dels subjectes.

Totes les accions socials comporten comunicació, i tota comunicació es basa necessàriament en actes executius per a comunicar-se amb uns altres; per tant, els subjectes han de dur a terme actes manifestos en el món extern que se suposin interpretats pels altres com a signes del que volen transmetre.

El mitjà significador per excel·lència que permet transmetre el coneixement d'origen social és el llenguatge quotidià.

La comunicació i la interacció des de la perspectiva sociofenomenològica

Per a la sociologia fenomenològica estar en el món significa comunicar-se amb uns altres, interactuar amb uns altres. Tot subjecte es comunica per a constituir-se com a tal, i tot acte de comunicació implica una posada en acció d'actes manifestos en el món extern que els altres han d'interpretar i comprendre.

Es pot dir que la comunicació institueix la realitat social, li dóna forma, li atorga sentits compartits a nivell dels objectes (dimensió referencial); a nivell de les relacions entre els parlants (dimensió interreferencial); i a nivell de la construcció del propi subjecte en tant individu social (dimensió autoreferencial).

Aquests tres nivells es posen de manifest en qualsevol situació comunicativa: es parla d'alguna cosa, s'estableixen relacions entre els qui estan parlant, i la personalitat d'aquests té fortes implicacions en la relació d'interacció donada.

Per a la sociologia fenomenològica tota forma d'interacció social es funda en les construccions referents a la comprensió de l'altre. Fins a la interacció més simple de la vida diària pressuposa una sèrie de construccions de sentit comú, en aquest cas construccions de la conducta prevista de l'altre. Per tant, els significats no es troben en els objectes, sinó en les relacions -interaccionis- dels actors entre ells i amb els objectes.

En conclusió, per a la sociologia fenomenològica la subjectivitat està inevitablement present en qualsevol acte de comunicació, perquè aquest part de les perspectives divergents dels participants en l'acte. Sense interacció no existeixen els subjectes socials, atès que la construcció de sentits compartits sobre la realitat social requereix, inevitablement, de la interacció.

Teoria del significat

La investigació del significat de les accions dels altres implica suposar que volen significar, donar sentit, a alguna cosa, i que podem interpretar les accions dels altres. Aquesta interpretació no només es fa a través de l'observació de les accions d'altres, sinó també mitjançant la percepció d'indicacions, que són efectes que les accions deixen en l'ambient, com són sorolls, moviment d'objectes, etc. Aquestes indicacions tenen sentit per a qui les observa, però no tenen per què ser producte de la intenció de l'actor, el que porta novament al fet que la interpretació de les accions d'altres difereix de la autointerpretació de les vivències (Schütz, 1932: 50).

Obres destacades

Aquestes obres han estat publicades després de la mort de l'autor

- Schutz, A. (1962). Common-sense and scientific interpretation of human action. In Collected Papers I (pp. 3-47). Springer, Dordrecht.

- Schutz, A. (1962). On multiple realities. In Collected papers I(pp. 207-259). Springer, Dordrecht.

- Schutz, A. (1962). El problema de la realidad social (No. 301 525y).

- Schutz, A. (1967). The phenomenology of the social world. Northwestern University Press.

- Schutz, A. (1970). Alfred Schutz on phenomenology and social relations (Vol. 360). University of Chicago Press.

- Schutz, A., & Luckmann, T. (1973). The structures of the life-world (Vol. 1). northwestern university press.

- Schutz, A., & Brodersen, A. (1974). Estudios sobre teoría social: escritos II. Amorrortu,.

- Schutz, A. (1999). El forastero. Ensayo de psicología social. Amorrortu Editores

- Schutz, A. (2012). Collected papers I. The problem of social reality (Vol. 11). Springer Science & Business Media.

- Schutz, A. (2018). A construção significativa do mundo social: Uma introdução à sociologia compreensiva. Editora Vozes Limitada.

Bibliografia

- Lifender (11 de Maig del 2018). Alfred Schütz: Biografía, Teoría y Aportes. Recuperat de: https://www.lifeder.com/alfred-schutz/amp/

- Gros, A. E. (2017). Alfred Schütz, sociólogo comprensivo: revisitando la lectura schutziana de Weber. Revista mexicana de sociología, 79(4), 755-784.

- Schütz, Alfred (1932), La construcción significativa del mundo social. Introducción a la sociología comprensiva, Ediciones Paidós, Barcelona, 1ª reimpresión en España, 1993.

- Alfred Schütz. (Sense data). Recuperat el 24 de maig de 2019 de: https://es.wikipedia.org/wiki/Alfred_Sch%C3%BCtz

- Alfred Schutz. (2016, diciembre 22). EcuRed, . Recuperat el 28 de maig de 2019 en: https://www.ecured.cu/index.php?title=Alfred_Schutz&oldid=2764694

Categoria:Sociòlegs estatunidencs Categoria:Filòsofs americans Categoria:Filòsofs austríacs