Usuari:ClemRutter/proves

Infotaula edifici Queen Street Mill
Fàbrica Carbonell i Reverter
Dades
Tipus	Edifici industrial a vapor
Construcció	1894 -
Data de dissolució o abolició	1895
Característiques
Material	pedra
Localització geogràfica
Localització	Harle Syke, Burnley,
Activitat
Propietat de	Queen Street Manufacturing Company Burnley Borough Council (1982)

Queen Street Mill és un edifici considerat con a Grau 1 a Harle Syke, un suburbi al Nord-est de Burnley, Lancashire. Es va construir al 1894 per a la Queen Street Mill Manufacturing Company (Companyia de Fabricació de Teixits del Carrer de la Reina). Es va tancar el 12 de Març del 1982, i es va deixar fora d’us, però posteriorment va ser adquirit pel Burnley Borough Council i es va mantenir com a museu. Als anys 1990s, la propietat va passar als Museus de Lancashire. És especial perquè és l’únic teixidor de vapor al món que encara funciona, i va rebre un Engineering Heritage Award a Novembre del 2010. Es pot visitar i es fan demostracions de teixidura.

Localització

Queen Street Mill es una antiga fàbrica de teixits situada Harle Syke. És un suburbi de Burnley, una ciutat industrial al Nord-est del Regne Unit. Harle Syke és aproximadament a 4 km del centre de Burnley y és part del registre municipal de Briercliffe with Extwistle. Es troba a 22 milles (35 km) al Nord de Manchester i 26 milles (42 km) a l’Est de Preston, dues ciutats anteriorment industrials que vas ser importants durant la revolució industrial. Harle Syke es situa a un terreny elevat al Sud del riu Calder, a prop de la M65. El poble es va construir a sobre d’una xarxa de ferro I tenia capacitate per a set fàbriques de cotó, o fàbriques de tela.

Història

La Queen Street Mill Manufacturing Company es va establir al 1894, amb un capital de ₤20,000 i participacions de £5. La primera junta directiva va ser formada per Brierley Edmondson (teixidor), William Kippax (teixidor), George Lane (constructor), John Nuttall (vidrier), Thomas Pickles (supervisor), John Taylor (teixidor), Whitaker Whitaker (teixidor), i James Corrin (director de l’escola de Haggate) que va ser el primer secretari. La companyia va construir la Queen Street Mill entre el 1894 i el 1895. Com que no hi tenien molts de diners, només es va instalar una caldera Lancanshire, I van passar sis anys fins que es va comprar una altra. La fàbrica de teixit només tenia un pis, i la façana en tenia tres. Tots els telers van comprar-se a companyies de Burnley, Pemberton & Co. i Harling & Todd Ltd., i no s’han canviat. La fàbrica va ser equipada inicialment amb 900 telars Lancashire amb una llançadora, amb capacitat de produir tela grisa. Quan això no va ser prou, la companyia va instal·lar 366 telars a Primrose Mill a Harle Syke, que era la fàbrica de teixits amb espai I energia que era al costat però un poc cap avall. Els treballadors la coneixien com a la fàbrica al peu de la muntanya.

El teixit fet es transportava amb cavall, carro i tren als acabadors per a descolorir i tenyir. Al voltat del 1910, els transportistes, ex-empleats de la fàbrica, van comprar dos camions de caixa plana. Van ser requisats al 1915 per a treball de Guerra, i es tornaren a fer servir el cavalls breument.

A l’Abril del 1913 es va demanar un pressupost a William Roberts & Co of Nelson per a actualitzar el motor, i incloïa principalment fer un reemplaçament dels cilindres de lliscament de vàlvula per uns cilindres de vàlvula Corliss més eficients. Aquest treball es va fer durant Wakes Week.

L’estructura financera de la companyia evitava el canvi, i l’equipament inicial no es va millorar o reemplaçar però la companyia va continuar teixint quan altres ja havien tancat. La xarxa elèctrica es va introduir al 1947.

La vaga de Harle Syke, 1915

Els teixidors eren pagats per peça; un bon teixidor cobrava 24 shillings per setmana, un poc menys que l’aparellador. Els treballadors de Harle Syke sempre havien cobrat un poc menys, explicat per la direcció com a despeses per transport a Burnley. A l’Agost del 1915 va haver-hi una vaga que va durar varies setmanes degut a aquesta injustícia. Molts dels treballadors també tenien accions, i s’emportaven uns beneficis de la fàbrica de teixits, per això es negaren a unir-se a la vaga. Els Sindicats del Teixidors van imprimir uns fullets acusant-los de ser uns esquirols i uns “knobsticks”. El problema s’havia resolt Desembre de1915 quan la paga extra per la Guerra i els teixidors van ser persuadits per veure-ho com a l’augment que estaven buscant. Llavors la bonificació per la guerra va començar a fer efecte y els teixidors van ser persuadits per a veure això com a l’augment que havien estat buscant. El Control del Cotó (Cotton Control) es va introduir al 1918, i es va arribar a una setmana laboral de 4 dies per setmana.

Incendi, 1918

Va haver-hi un gran incendi a l’Octubre de 1918, que no va afectar a les calderes o al motor. 10 dies després de l’incident, la fàbrica tèxtil era totalment funcional. La façana de la fàbrica textil però, va tenir uns desperfectes pel foc que van ser reparats posteriorment, formant un edifici d’una sola planta. Quan s’estava reparant la fàbrica tèxtil, els telers van ser traslladats al magatzem més baix. Com s’ha dit abans, el motor Prudència, va sortir il·lès del foc i va ser rebatejada Pau, com a mostra de respecte pels soldats morts a la Primera Guerra Mundial.

Museu, 1983

Al principi del 1982 la fàbrica tèxtil només feia funcionar 440 telars y ja no era econòmicament viable. Finalment va clausurar el 12 de Març del 1982, i la fàbrica tèxtil es va deixar fora d’us. Va ser rescatada pel Burnley Borough Council al 1983. Va tornar a obrir a l’Abril del com a museu tèxtil. Va pasar al Servei de Museus del Lancashire County Council que va dur a terme grans reformes assistides per English Heritage, el National Heritage Memorial Fund i el European Regional Development Fund. Es va tornar a obrir un altre cop al 1997.[4] La fàbrica tèxtil produeix una altra vegada tela com a resultat de la manifestació, i la maquinària es considera una collecció d’importància nacional. És oberta al públic al menys tres tardes per setmana entre Març i Novembre.

Edifici

Architectura

La fàbrica tèxtil era una construcció de quatre plantes, amb una gran nau tèxtil. Després del foc al 1918 va ser remodelat per fer un edifici d’una sola planta, prenent l’espai de les naus tèxtils per a una nova àrea de preparació. Quan es va tancar 1982 va ser re configurat pel Consell de Burnley, les naus tèxtils van ser dividides, al voltant d’un terç fent-se server per a unitats industrials arrendables, i un àrea similar es va fer server per a installacions per a visitants. La xemeneia de 37 metres (121 peus) i la sala de reunions de 60 m x 25 m eren al Sud. La sala de calderes, la sala del motor i la xemeneia son Scheduled Ancient Monuments. Inicialment la nau tèxtil era d’aproximadament 170 metres (560 peus) per 160 metres (520 peus), amb la il·luminació típica natural de finestres al sostre a la cara Sud, dins de la nau hi havien 990 telers. Al costat de Queen Street hi era la sala de calderes i la sala del motor, i un magatzem de quatre plantes. La planta baixa era el departament de teixits, la primera planta eren oficines, el magatzem de tela y les canilles temporals, la segona planta era el departament de bobinatge i plegadors per a plegar y estrènyer, i la tercera planta era el departament per a mesurar la mida. Després del foc la planta baixa de la façana va ser reconstruit i va fer-se server per a bobinatge i preparació, 100 telers en van treure y part de la nau que donava la cara al carrer Harrison es van convertir en el mou megatzem. En canvi, Rowland Kippax, que treballava allí informa que “hi han 1040 telers, havien nou tacklers per a cuidar de 130 telers cadascun ".

Energía

El vapor d’aigua es produït per dos calderes Lancashire construïdes per Tinker, Shenton & Co, Hyde. La primera va ser instal·lada al 1894, i la segona al 1901, quan es va instal·lar un 120-tube Greens Economiser. El subministrament d’aigua es fa ara gràcies a una bomba Weir instal·lada al 1956. Les dues calderes eren alimentades manualment, fins que es van instal·lar fogoners Proctor automàtics (automatic stokers) de segona mà al 1962. La caldera No.1 era de tipus de pala, i la de tipus de cuina va ser instal·lada a la No.2; la caldera alimentada manualment del 1901 es l’única que es fa servir en la actualitat.

El carbó s’obtenia localment de Bank Hall Pit, però ara amb els controls de pol·lució més estrictes, ha de ser importat. Quan era al màxim, feia servir 6 tones al dia, però ara només fa servir 10 tones al mes. El vapor puja a 100 psi a la sala de calderes, i mou el motor original, un tandem compound horizontal stationary steam engine. El cilindre de pressió màxima (HP) té 16 polzades (41 cm) i el de pressió mínima (LP) és de 32 polzades (81 cm). Fa servir vàlvules Corliss. El motor mou un volant de 14 peus (4.3 m) a una velocitat de 68 rpm. El motor de 500 cavalls (370 kW) va ser construït i instal·lat per William Roberts of Nelson al 1895. Mai no s’ha mogut del seu lloc i funciona perfectament. L’energia prové del cigonyal gràcies a una sèrie d’eixos de línia.

En la actualitat, la fabrica tèxtil fa server carbó comprat dels Estats Units i Rússia.

• 
  Lancashire Boiler
• 
  Lancashire Boiler with feeders
• 
  Peace, a tandem compound
• 
  Looking towards the flywheel.
• Peace starting up

Equipament

L ‘importància d’aquesta fàbrica tèxtil es ser completa. Quan el fil entra a una fàbrica de teixits, es troba a bobines de varies mides, i havien d’enrotllar-se al voltant d’uns rodets (pirns) per a encaixar a les llançadores que feien servir els telers. L’equipament es aquí i es en ús. Per a fer la trama, hi ha dos aparells per enrotllar bobines que son controlades per una sola persona.

L’ordit s’ha de prendre de 300 bobines a una carcassa amb forma de V i enrotllades al voltant d’una canilla. Quatre o cinc canilles s’ajunten per a arribar als 2000 fils que es necessiten per a l’ordit, i es posen al Cylinder Tape Sizing Machine (engomadora construïda al 1919 per Howard & Bullough Ltd. of Accrington). Els fils passen per aquí i s’engomen per a fer-se més durs i reduir la fricció. L’engomat es una barreja de farina, sabó suau i sèu específica per a aquesta fàbrica tèxtil. Es deixen assecar a sobre de cilindres escalfats amb vapor i s’enrotllen al voltant de l’última canilla, la dels teixidors.

La canilla dels teixidors es ara al manuar d’estrenyiment. Cada fil es passa pels lliços, i després a través d’un pinte de teler. Aquest treball el feia un reacher-in i un loomer. El reacher-in seria jove, i generalment un noi, que passava cada fil en ordre al loomer. La fàbrica tèxtil encara té dos manuars. Alternativament, si el teler ja havia passat la tela, un poc de fil podia restar als lliços i al pinte del teler, i un nuador Barber-Colman podria nuar els fils de l’ordit al nou plegador. Aquest procediment tardava uns 20 minuts, molt més ràpid que començar de nou. Lliços de recanvi i pintes de teler es guardaven un poc més a dalt que l’altura del cap amb aquesta finalitat. El teler llavors es portaria a la sala de teixir. Un teixidor podia treballar a 6 o 8 telers Lancashire, que es mantindrien en funcionament per un treballador de manteniment (tackler). En la actualitat, hi han 308 telers del 1894 construït per Pemberton, o Harling & Todd de Burnley. A aquests els caldria 65–80 teixidors i 3 tacklers. Al seu màxim historic, hi havien 990 telers, que es movien gràcies a eixos de línia.

• 
  Pirning
• 
  Bobbins for Beaming frame
• 
  Cylinder Sizer
• 
  Drawing-in frame
• In the weaving shed

Exhibicions als Museus

A més a més de les màquines originals, els Museus de Lancashire exhibeixen també unes alter màquines tèxtils que tenen o estan restaurant, y teixeixen alguns peçes especialitzades. Una de les comissions es tela de camiseria blanca i blava que només es ven a 'Old Town' a Holt, Norfolk, els quals fabriquen roba de treball victoriana. Una altra son tal·lits jueus de llana. Hi ha un gran teler Hattersley Standard, i un teler Hattersley Domestic a pedals. Hi ha un teler Sulzer, i un Saurer telescòpic que funciona a 180 passades per minut. Hi ha una collecció de llançadores i de màquines per a fabricar-les i mantenir-les. A més a més, hi han màquines per a fabricar pintes i lliços.

Ocasions notables/televisió

La sala de teixir es va fer server a una escena a la pellícula The King's Speech al 2011. A més a més, el museu ha aparegut com a una fàbrica “en funcionament” a les series de la BBC North & South i Life on Mars.

See also

• Bancroft Shed
• Cotton mill
• Helmshore Mills Textile Museum
• Textile manufacturing

References

Bibliography

• (anglès)Ashmore, Owen. The industrial archaeology of North-west England. Manchester University Press, 1982. ISBN 0-7190-0820-4 [Consulta: 25 juny 2009]. 
• (anglès)Chapman, S.J.. The Lancashire Cotton Industry, A Study in Economic Development.. Manchester, 1904 [Consulta: 26 maig 2009]. 
• (anglès)Haynes, Ian. Cotton in Ashton. Libraries and Arts Committee, Tameside Metropolitan Borough, 1987. ISBN 0-904506-14-2 [Consulta: setembre 2009]. 
• (anglès)Hills, Richard Leslie. Power from Steam: A History of the Stationary Steam Engine. Cambridge University Press,, 1993, p. 244. ISBN 9780521458344 [Consulta: gener 2009]. 
• (anglès)Nasmith, Joseph. Recent Cotton Mill Construction and Engineering. London: John Heywood, 1895. ISBN 1-4021-4558-6 [Consulta: març 2009]. 
• (anglès)Roberts, A S (1921), Arthur Robert's Engine List, One guy from Barlick-Book Transcription, <http://oneguyfrombarlick.co.uk/forum_topic.asp?TOPIC_ID=7926&FORUM_ID=99&CAT_ID=3&Forum_Title=Rare+Text+(Book+Transcriptions)&Topic_Title=ARTHUR+ROBERTS+ENGINE+LIST&whichpage=1&tmp=1#pid81483>. Consulta: 11 gener 2009

External links

• Lancashire Museums website