Usuari:Clucs/Localització del so

La localització del so és l'habilitat d'identificar la posició o l'origen d'un so en termes de direcció i distància. Aquest terme també es pot referir a mètodes de posicionament de sons a l'espai, utilitzats en enginyeria acústica (veure Binaural, Ambisonics, Wave Field Synthesis, VBAP).

Hi ha una extensa literatura sobre els mecanismes de localització del sistema auditiu dels mamífers. El sistema auditiu aprofita les diferències entre els sons que arriben a cada orella (diferències de intensitat i d'arribada) per estimar la posició de cada font sonora (ref. Rayleigh). També aprofita el filtratge de la pròpia orella externa i altres característiques relacionades amb la continuïtat del so (ref. ASA)

Altres animals també utilitzen aquest tipus d'anàlisi, però poden presentar diferències, com per exemple la capacitat de moure les orelles. Evolutivament parlant, els animals amb la capacitat de localitzar sons presenten un clar avantatge.

Recorregut del so fins al cervell

El so és el resultat perceptiu d'ones mecàniques en el medi (generalment l'aire o l'aigua). Aquestes ones són oscil·lacions de pressió que es desplacen longitudinalment (i també transversalment en sòlids). L'aurícula recull i filtra les ones, entren al canal auditiu i fan vibrar el timpà. Aquesta vibració es transmet als ossicles (martell, enclusa i estrep), encarregats de transmetre aquesta energia a través de la finestra oval cap a còclea. L'energia es converteix en senyal químic dins la còclea, específicament a les cèl·lules ciliades de l'òrgan de Corti. Aquest senyal es transmet per sinapsi al nervi auditiu, per on arriba al cervell. Tot aquest procés es dóna separadament i simultània per a cada orella, i és al cervell on s'integra i s'interpreta la informació conjuntament.

Interaccions neuronals

En els vertebrats, se sap que les diferències d'arribada (en anglès Interaural Time Difference, ITD) es calculen al complexe olivar superior del tronc encefàlic. Segons els estudis publicats per Jeffress, aquests càlculs depenen d'un sistema de línies de retard: neurones de l'olivar superior que tenen una llargada de l'axó diferent per a cada orella. El fet de tenir diferents llargades i, per tant, diferent temps de resposta per a cada orella, les fa actuar específicament per a una ITD concreta. Aquest procés seria equivalent al càlcul matemàtic de la correlació creuada i de fet ja s'ha utilitzat aquest paralel·lisme per a l'extracció d'informació espacial en senyals binaurals (ref. cross-correlation). Tot i això, la teoria proposada per Jeffress no té en compte l'efecte de precedència. A més, estudis psicològics recents sobre el mesencèfal i el tronc encefàlic de mamífers petits han posat en dubte la validesa dels plantejaments inicials de Jeffress. 

Consegüentment, el so agita originar a qualsevol punt al llarg d'una circumferència donada slant l'alçada tindrà ambigua perceptual coordenades. És a dir, l'oient serà incapaç de determinar si el so va originar des del darrere, front, part superior, fons o a qualsevol lloc més al llarg de la circumferència a la base d'un con a qualsevol distància donada de l'orella. Naturalment, la importància d'aquestes ambigüitats és vanishingly petit per fonts de so molt proper a o molt lluny lluny del tema, però és aquestes distàncies intermèdies que és més important en termes de fitness.

Referències

[[Categoria:Acústica]] [[Categoria:So]]