Vés al contingut

Usuari:Columpio asesino/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Pangu el primer esser viu i creador del mon.

Pangu o també conegut P'An-ku, es un semideu xinès que ha marcat la tradició, societat, vida i pensament de la civilització xinesa. La traducció més aproximada sobre el seu nom es "Rei Pan"[1]. Considerat una figura central de les llegendes taoistes xineses de la creació. Es a qui els xinesos li atribueixen la creació de l'Univers gracies al seu sacrifici. D'altra banda, se li atribueix la organització del caos primitiu amb la separació del cel i la terra, la creació de la lluna, les estrelles, el sol i els planetes. En definitiva es un semideu creador que explicava les inquietuds humanes sobre la creació del mon i dels seus orígens.

Creació del mon de Pangu.

[modifica]

Hi ha moltes versions sobre el naixement de Pangu, una d'elles explica que en uns orígens regnava el caos, nomenat Wuji, on el que les forces del yin i yang estaven unides, i l'univers era un ou negre on dins vivia Pangu. Un dia, aquest semideu es va despertar i va sentir una carrega excessiva pel seu espai tant reduït que va decidir trencar l'ou amb el seu destral, separant d'aquesta manera el yin i el yang. Del trencament, el yang va formar el cel, i el yin va formar la terra. De l'ou, també va sortir Pangu, qui va quedar entre els dos elements durant 18.000 anys, tocant amb el cap el cel i amb els seus peus la terra, de manera que era una solució per a que tant cel com terra no es tornessin a unir.

Pangu retratat com un gegant creant el mon (1897)

Després dels 18.000 anys separant el cel de la terra, es va veure abatut pel seu esforç, així que va manar la baixada dels anomenats Tres Augusts, que van ser els primers reis, i el deu es va decantar per descansar. Després d'un temps, va morir i tot el seu cos es va començar a separar, creant d'aquesta manera els elements que donen vida a la terra.

Del seu alè es va crear el vent i els núvols, els seus ulls es van convertir en el Sol i a Lluna, de la seva barba es va crear les estrelles i la Via Làctia, de la seva veu van sorgir els trons i els llampecs, del seu suor va donar vida als rius, la pluja i la humitat. També, del seu cos es van crear les cinc grans muntanyes, la muntanya Tai ubicada a l'est, la Hua a l'oest, la Heng Hunan al sud, la Heng Shanxi al nord i la Song en el centre. D'altra banda, dels seus muscles van sorgir els camps, dels seus ossós van sorgir els minerals i metalls, de la seva pell es van crear les plantes, flors i arbres, la seva medul·la va donar vida al jade, perles i pedres precioses. Per últim, de la seva sang es van crear els grans rius i mars.[2]

Hi han relats que diuen que del suor de Pangu es van crear també els essers humans i els essers vius que van poblar la terra. De manera que es en aquest moment, segons la mitologia xinesa, que es data el principi dels temps en la zona de Zhongghuó, traduïda a "la Terra del centre", que es que anomenem avui dia Xina. [3]

Iconografia.

[modifica]

Podem parlar de diferents maneres de representacions iconogràfiques vinculades a Pangu. La més coneguda en aquella en la que el podem veure com un gegant vestit amb una pell d'os o amb robes fetes amb fulles, cosa que fa al·lusió al seu caràcter salvatge, primitiu o natural. També, està acompanyat per una banya o amb un destral, que fan referencia al trencament de l'ou del caos i la separació del yin i yang. Un altre tret caracteristic es que el podem trobar amb el sol i la lluna a cada mà.

Retrat de Pangu (1607)

Un exemple de il·lustració del deu es el de Pangu el primer esser viu i creador del mon. Surt representat com un home amb fulles que tapen una part de la part inferior del semideu. Veiem que te els braços alçats i que aguanten dos elements, posiblement fent referencia al trencament de l'ou, la separació del yin i yang o la separació del cel i la terra. D'altra banda, veiem que els dos elements, tant cel com terra, es veuen representats, el cel mitjançant els nuvols que envolten a Pangu, mentres que la terra la veiem mitjançant la roca, en la qual el semideu està asegut.

Un altre il·lustració sobre el semideu es la de Pangu retratat com un gegant creant el mon. En aquesta el podem veure amb un cos desproporcionat al cap. El que més ens crida l'atenció es la presencia d'una tortuga, del drac Yinglong, d'un au fenix i el qilin. En algunes versions del mite s'esmenta que Pangu va ser ajudat a crear el mon per aquests quatre animals benèvols. Per aquesta raó, no es d'estranyar que en alguna de les seves representacions, el puguem veure acompanyat d'aquests animals.[4]

Pot ser la obra més famosa sigui El retrat de Pangu, de Sancai Tuhui, de la dinastia Qing al 1607. El podem veure en un retrat de cos de mig cos. Veiem que té dos banyes, cosa que era normal en la seva representació. A més, el veiem cobert de roba feta amb herba o palla. A més, té les mans a l'altura del pit i les té una sobre l'altre. El que més destaca es la seva cara, podem apreciar que mira cap a l'espectador amb intensitat i amb les celles arrufades.

Culte.

[modifica]

Pangu ha sigut molt venerat i adorat en la cultura xinesa, ja que ha influenciat en la manera de veure i entendre l'origen del mon i la creació del que ens envolta. Hem de destacar que es un dels deus creadors i la seva llegenda va ser una de les primeres llegendes a Xina. Tot i així, el gran filòsof Sima Qian (145 aC - 85 aC) no fa referencia a Pangu, ja que hi han investigadors que diuen que Pangu va començar a agafar una gran importància a partir del segle IV a.C, portada del sud de Xina.[5]

Es conserva El Temple del Rei Pangu, construït el 1809, a la província de Guangdong. Aquest temple es un dels mes famosos relacionats amb Pangu, ja que es on des de l'1 al 7 de març del calendari lunar, es celebra un festival en relació al semideu.

Referencies.

[modifica]
  1. Belmonte Carmona, Marisa; Burgueño Gallego, Margarita. Enciclopedia de la mitología (en castellà). Llibre fisic. Madrid: LIBSA, 08-06-2022, p. 196-197. ISBN 978-84-662-4215-8. 
  2. Tapia, Javier. Mitologia China, La luz de Oriente (en castellà). Plutón, 01-05-2020. ISBN 9788418211218. 
  3. Doval, Gregorio. Breve historia de la China milenaria (en castellà). España: Nowtilus, 01-06-2011, p. 18,19,20,21. ISBN 978-84-9967-014-0. 
  4. Liu Sanders, Tao Tao. Dragones, Dioses y Espiritus de la Mitologia China (en anglès). Anaya, 01-01-1991. ISBN 978-8420736280. 
  5. Walters, Derek. An encyclopedia of myth and legend, Chinese Mythology. (en anglès). Hammersmith, Londres: The Aquarian Press, 1992, p. 135. ISBN 1855380803. 

Bibliografia.

[modifica]

Belmonte Carmona, Marisa; Burgueño Gallego, Margarita (2022). Enciclopedia de la mitologia. Madrid: LISBA.

Changfa, Yu (1990). Reflexiones acerca de las similitudes culturales entre China Antigua y Mexico Prehipanico, 239-250.

Doval, Gregorio (2011). Breve historia de la China milenaria. España: NOWTILUS.

Liu Sanders, Tao Tao (1991). Dragones, Dioses y Espiritus de la mitologia China. Londres: ANAYA.

Malbrán Porto, América; Méndez Torres, Enrique (2012). Del caos al Orden: Mitos de Origen en China, Corea y Japón. Folklore y tradición oral en Arqueologia Vol.I. Mexico D.F.

Marcelo Mesquita Martins, Joao (2018). Le mythe cosmogonique de Pangu, La fonction de la violence dans la fondation du monde. Article: Universidade do Minho.

Tapia, Javier (2020). Mitologia China, La luz de Oriente. Madrid: PLUTÓN EDICIONES.

Ying, Wei-Chiao (2020). La etica politica confuciana y el ideal de Tianxia: su origen y su evolución. Confines de relaciones intercionales y ciencia politica, 81-108.

Yuet Chau, Adam (2019). Religion in china. Cambridge: POLITY PRESS.