Vés al contingut

Usuari:Contraix/proves/Arriu Joeu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El riu Joeu (arriu Joeu en aranès) és un curs d'aigua de la Vall d'Aran, afluent per l'esquerra del riu Garona. La capçalera del Joèu pertany al terme de Viella, i la resta de la conca al de Es Bòrdes.[1]

El riu neix a partir de diversos torrents; la Canaleta de Pomero, el Barranc dera Ribèra i el Barranc des Pois conflueixen a l'Artiga de Lin i formen el riu Joeu. Addicionalment, l'existència d'un fenòmen càrstic que es produeix al curs alt del riu Éssera, ubicat al vessant Sud del Pirineu, on aquest riu desapareix sota terra una mitjana de 155 dies a l'any a la dolina anomenada Forat d'Aigualluts per ressorgir als Uelhs deth Joeu, a la vall d'Aran i contribuir al cabal del riu Joeu. [2]

La hipòtesi que les aigües procedents del Forat d'Aigualluts ressorgissin als Uelhs deth Joeu va ésser formulada per primera vegada pel geòleg francès Louis Ramond de Carbonnières a la fi de segle XVIII, però no va ser fins 1931 quan l'espeleòleg Norbert Casteret va confirmar aquesta teoria. Ho va fer tirant sis barrils de colorant, fluoresceïna, en les aigües de Forat d'Aigualluts. Unes hores més tard, la fluoresceïna deixava veure el seu característic color verd als Uelhs deth Joeu.

Pocs metres després dels Uelhs deth Joeu un assut desvia part de l'aigua del riu cap a una canalització soterrada que porta l'agua al llarg de 1.062 metres de longitud per la vessant occidental de la Serra d'Auba fins a la cambra d'aigües (situada a 1.364 metres d'altitud i anomenada amb el toponim Era Crambra) des de la que s'inicia la canonada forçada que abasteix la Central de Benós.

El Joeu desaigua al Garona a Castèl-Leon, aigua avall d'Es Bòrdes. [1]

Referències

[modifica]

Bibliografía

[modifica]