Usuari:Contraix/proves/Central hidroelèctrica de Llavorsí

La central hidroelèctrica de Llavorsí, situada a Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà, aprofita les aigües del pantà de Tavascan, ubicat al poble de Tavascan, Noguera de Cardós, afluent de la Noguera Pallaresa. Posada en funcionament el 1966, per iniciativa de Fecsa.

La central de Llavorsí fou el primer d'una cadena de salts hidroelèctrics al llarg de la vall de Cardós que es construirien ininterrompudament des de 1959 fins a 1974 (Tavascan superior, Tavascan Inferior i Montamara).

El funcionament de la central està totalment automatitzat i teledirigit des de la central de comandament d'Endesa a Lleida,

Antecedents

La central fou construïda per FECSA. L'any 1959 va promoure la constitució de la societat Constructora Pirenaica, S.A. (Copisa) que s'especialitzaria en la construcció de les obres a la vall de Cardós per a Fecsa. i en data de 30 de setembre de 1959 va rebre l'autorització de l'administració de l'estat per construir dues centrals. La primera, anomenada "Llavorsí-Cardós", creava un salt a partir de les aigües del riu Noguera de Cardós embassades al pantà de Tavascan. La segona, "Llavorsí-Pallaresa", partia d'un salt que aprofitava les aigües del Noguera Pallaresa i no va arribar a fer-se.

Construcció

Encara que l'estat de les carreteres era millor que el que es trobaren Energia Elèctrica de Catalunya i Riegos y Fuerzas del Ebro en la dècade de 1910 quan iniciaren la construcció de les centrals de Capdella i Talarn respectivament, fou necessari millorar les vies de comunicació per poder començar a fer les obres amb garanties. Les obres del complex hidràulic es pot considerar que van començar el 1958 amb la ampliació/reconstrucció del pont sobre la Noguera Pallaresa a Llavorsí.

Components de la central

Presa i Embassament

Embassament de Tavascan, situat a 1.100 metres d'altitud, té una superfície de 7,9 hectàrees i una capacitat de 0,64 hectòmetres cúbics. L'amplada de la presa en la seva coronació és de 57 metres. Disposa d'un sobreeixidor dotat d'una comporta. Està alimentat per les aigües del Noguera de Cardós, afluent de la Noguera Pallaresa, i per les aigües ja turbinades de les centrals de Tavascan Superior, Tavascan Inferior i Montamara. És el punt d’inici del canal subterrani que va fins la central de Llavorsí, situada a 20 km. Surt a superfície a cota 950 metres d'altitud, on cau una per canonada forçada fins a la central de Llavorsí.

Generació

Disposa de dos grups generadors, cadascun amb una turbina de tipus Francis, amb una potència instal·lada total de 54.8 MW. El primer va entrar en proves el 22 de desembre de 1965 i el segon ho feu el 27 de desembre del mateix any.

Transformació i transport

La subestació elèctrica compleix dues funcions, transformació i transport.

• A través dels transformadors, adapta la tensió de l’energia elèctrica produïda per la central de Llavorsí per que el transport de l’energia pugui viatjar grans distàncies.
• La subestació elèctrica de Llavorsí és un punt neuràlgic del transport d'energia del Pirineu. Rep l’energia produïda per les altres estacions de la vall de Cardós i la vall d'Aran i la distribueix per dues línies de 220 kV. Una es dirigeix cap a la Pobla de Segur al Pallars Sobirà i l'altra cap Adrall, a l'Alt Urgell.

Resum característiques i producció

	Central Hidroelèctrica de Llavorsí
Any inici funcionament	1966
Construïda per	Fecsa
Operada per	Fecsa
Salt
Altitud	1.100,00 metres
Desnivell	317,00 metres
Cabal d'aigua nominal	20 metres cúbics/segon
Sala de màquines
Altitud	802,00 metres
Nombre de grups	2
Turbines per grup	1 turbina Francis
Potencia instal·lada per grup	26,20 MW
Potència instal·lada total	52,40 MW
Producció mitja total anual	94,30 GWh

Mesura d'eficiència

Dades actuals

A partir de les dades de característiques tècniques i producció (2011) de cadascuna de la central, es poden obtenir indicadors de la seva eficiència.

	Central Hidroelèctrica de Talarn
Mesures d'eficiència
Potència mitja anual	10,764 MW
Factor de planta	0,2054

El factor de planta proporciona un indicador de l'eficiència en la producció d'energia. La tendència en el disseny de les centrals hidroelèctriques és que operin com a plantes per pics o puntes, entrant en operació durant les hores de major demanda d'energia en el sistema elèctric. Per a això es requereix una gran capacitat instal·lada, atès que durant aquestes hores el sistema elèctric necessita aquesta potència. Un altre factor que afecta molt a aquest indicador és la disponibilitat d'aigua, o la seva estacionalitat. El factor de planta en aquest tipus de centrals tendeix a estar en una forquilla de valors de 0,25-0,17. En una central nuclear, el factor de planta pot variar entre el 0,51 (Vandellòs II el 2005) i el 0,98 (Vandellòs II el 2005). Les grans variacions en una central nuclear poden estar originades per aturades de manteniment o recàrrega.