Usuari:Contraix/proves/Mata de València
Durant l'època medieval els propietaris de la Mata de València eren els Comptes del Pallars; la desaparició del comptat va traspassar els seus béns al llinatge dels Cardona. Els habitants de València d'Àneu tenien dret a tres quartes parts del producte líquid de la venda de fusta, llenya i carbó vegetal que se n'extragués, i també de tota la pastura que se n'obtingués. La falta de successió masculina i els enllaços matrimonials que es produeixen al segle xvi els entronquen amb famílies castellanes i el Ducat de Cardona s'integrà finalment en el ducat de Medinaceli. Entre finals del segle XIX i principis del XX, Àngel Boixareu Junyent, industrial forestal de la Pobla de Segur, l'adquirí. El 1976 l'ICONA comprà la Mata, i fou traspassada a la Generalitat de Catalunya en la seva recuperació.[1] En tots els traspassos de propietat es reconegué els drets dels habitants de València d'Àneu, drets que van exercir, duent a terme les tallades i pastures adients.[2]
El 1970 València d'Àneu formà el nou municipi d'Alt Àneu, juntament amb Isil, Son i Sorpe. L'ajuntament del nou municipi s'establí a València d'Àneu.
Atès que el bosc de la Mata de València es troba dins de la zona perifèrica de protecció del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, la Generalitat va deixar de permetre les tales. El 1987 es va aprovar el Pla Tècnic de Millora i Gestió Forestal del bosc, que incloïa certs aprofitaments forestals, però que l'administració no els va voler executar. Des de 1987 fins al 1995 la Generalitat va compensar econòmicament a l'ajuntament d'Alt Àneu.[2]
A partir del 1996 la Generalitat no va continuar pagant les compensacions, ni tampoc va executar el Pla Tècnic que permetia aprofitaments forestals. L'any 2002 l'ajuntament de l'Alt Aneu va exigir, via judicial, les adients indemnitzacions des del 1996. Desprès del procés judicial, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va donar la raó a l'ajuntament, en el sentit del dret a percebre les referides compensacions. La sentència, però, estableix que els exercicis de 1996 a 2000 estan prescrits, per haver transcorregut més d'un any de la seva reclamació.[2]
A partir d'aquesta data, començà un llarg i feixuc procés, que s'inicià amb l'aprovació per part de la Generalitat d'un nou projecte d'ordenació forestal que fou judicialment suspès el 2014 a instàncies de l'ajuntament d'Alt Àneu, procés que desemboca en el pagament el 2017 per part de la Generalitat de 106.109,13 euros a l'ajuntament pels perjudicis econòmics derivats de la restricció dels drets d'aprofitament forestal que comportà la vigència del Projecte d'ordenació forestal de la Mata de València de 2011, fins a la seva anul·lació per sentencia judicial. Es considera que existeix un dret d'indemnització quan la normativa d'un espai protegit restringeix o limita unes activitats econòmiques preexistents i autoritzades.
Referències[modifica]
- ↑ Beltran i Vaccaro, 2014, p. 230.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 La Drecera, 2018, p. 16.
Bibliografia[modifica]
- Beltran, Oriol; Vaccaro, Ismael. Parcs al Comunals (pdf). Barcelona: Generalitat de Catalunya, juny 2014 (Temes d'Etnologia de Catalunya). ISBN 978 8439391555 [Consulta: 25 gener 2022].
- La Drecera «L’exercici del dret de propietat i la defensa de les activitats forestals» (pdf) (en castalà). La Drecera. L'Institut Agrícola, Número 169, maig-juny 2018 [Consulta: 26 gener 2022].