Usuari:Contraix/proves/Parastaseis Syntomoi Chronikai
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Contraix. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Parastaseis Syntomoi Chronikai (en grec Παραστάσεις σύντομοι χρονικαί, "breus notes històriques") és un conjunt d’escrits d'origen bizantí, compostos al llarg del segle viii per part de diversos autors. Les obres contenen descripcions de la ciutat de Constantinoble i els seus monuments, particularment estàtues antigues,[1] així com la seva història i les profecies que elles encarnen respecte al futur de l'imperi. Tots els autors reivindiquen la seva pertinença a velles nissagues de la ciutat de Constantinoble, i mostren un rebuig clar cap a la incorporació al servei imperial de persones vingudes de fora.[2] L’exemplar complert més recent que es conserva és un manuscrit de 23 folis, escrit en el segle xi, amb el títol de Parastaseis Syntomoi Chronikai, encara que aquest potser no n’era l’original.[1]
La utilitat d’aquest obra rau en posar de manifest les tensions existents entre la voluntat centralitzadora de poder dels emperadors bizantins vers el particularisme de l’aristocràcia tradicional com, especialment, com a testimoni de les obres d’art de la ciutat de Constantinoble en el segle viii.[3]
Context històric
[modifica]El període comprés entre els anys 650 i 750 estigué marcat per un increment substancial de funcionaris de fora del cercle habitual de la burocràcia imperial al servei de l’emperador bizantí, la qual cosa implicava una reducció en el nombre de càrrecs ostentats per l'elit tradicional. Aquesta obra es pot veure com una reacció contrària als nouvinguts i a l'emperador Justinià II en concret (gobernant entre 685-695 i 705-711), el qual regnà amb manca de tacte i crueltat per restaurar l’antic esplendor de l'Imperi Romà d'Orient i assegurar la successió del seu fill al tron. Malgrat els seus esforços, un cop de palau el destronà, i ell i els seus fills acabaren morts.[4]
Entre els anys 650 i 750 es va incrementar paulatinament el nombre d'estrangers, amb noms no grecs, que ostentaven els càrres de patrikios (patrici, hypatos (cònsol) i apo hypaton (antic cònsol). El regnat de Justinià II va estar marcat per un alt grau de conflicte entre l'emperador i el seus nous funbcionaris i les velles famílies senatorials.[5]
L’obra
[modifica]Els estudiosos que van examinar inicialment el manuscrit proposen que va ser escrit entre els anys 775 i 843. El fet que sembla que es tracti originalment d'un conjunt d'escrits el·laborats per diversos autors al llarg del segle viii dificulta la hipòtesi d'una única data d'autoria.[6] Les estàtues de Constantinoble tenen un gran protagonisme en el conjunt de l’obra. Tots els capítols excepte deu n’inclouen descripcions.
L’obra està dividida en diversos capítols. Els compresos entre l’1 i el 26 descriuen diversos llocs de referència (esglésies, muralles, mansions, ..). Els capítols 27 i 28 expliquen la història d’Himerios, mort per la caiguda d’una estàtua. Els capítols 29 al 36 contenen un ‘’catàleg de dones’’, el qual tracta principalment d’estàtues d’emperadrius. Els capítols 37 a 43 fan referència a grups d’estàtues que tenen el poder de preveure el futur de la ciutat. El capítol 44 descriu una estàtua en concret. Els capítols 45 a 65 expliquen els fets de diversos emperadors, culminant amb la llegenda de la conquesta de Bizanci per part de Constantí I el Gran, detallant en els capítols 61 a 64 l’Hipòdrom de Constantinoble i les diverses estàtues que l’emperador hi feu erigir. Els últims capítols, del 66 al 89, presenten breus descripcions de monuments sense cap ordre aparent.[7]
Al llarg del text s'estableix un contrast entre els emperadors del passat, que van eregir les estàtues que contenen profecies, i els emperadors del present, que són subjectes passius de les profecies més pessimistes. Però l'únic emperador que es fortament criticat es Justinià II
Els autors dels escrits es proclamen ldescendents de la vella aristocràcia senatorial, la que a través de les generacions ha transmès el coneixement de com governar l'imperi, a partir de les profecies contingudes en les estàtues eregides pels primers emperadors. Durant un temps, els succesius emperadors també tenien aquest coneixement, però el van perdre. Aquest fet implica que l'emperador necessita de la classe dominant tradicional per poder governar efectivament, mentre que els nouvinguts no tenien aquest coneixement.[5]
Els successius emperadors van ser conscients d’aquestes crítiques, i la seva reacció a partir del segle viii va ser intentar conèixer el futur de l’imperi a través de l’astronomia. Aquesta tècnica els permetria conèixer el futur i ser independents de l’aristocràcia tradicional.[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Cameron i Herrin, 1984, p. 1.
- ↑ Anderson, 2011, p. 1.
- ↑ Cameron i Herrin, 1984, p. 46.
- ↑ Herrin, 2007, p. 96.
- ↑ 5,0 5,1 Anderson, 2011, p. 16.
- ↑ Anderson, 2011, p. 5.
- ↑ Anderson, 2011, p. 6.
- ↑ Anderson, 2011, p. 19.
Bibliografia
[modifica]- Anderson, Benjamin «Classified Knowledge: the Epistemology of Statuary in the Parastaseis Syntomoi Chronikai» (pdf) (en anglés). Byzantine and Modern Greek Studies. Centre for Byzantine, Ottoman and Modern Greek Studies, Volum 35, 2011.
- Herrin, Judith. Byzantium. The Surprising Life of a Medieval Empire (en anglès). Princenton: Princeton University Press, 2007. ISBN 978-0-691-13151-1.
- Cameron, Averil; Herrin, Judith. Constantinoble in the Early Eight Century: the Parastaseis Syntomoi Chronikai (en anglès). Nova York: Leiden, 1984. ISBN 90-04-07010-9.