Usuari:Contraix/proves/Tomàs Josep Dalmau i Garcia

Tomàs Josep Dalmau i Garcia (Barcelona, 1836 - Barcelona, 3 de gener de 1905) va ser un fabricant d’instruments científics. En 1881 va fundar la Societat Espanyola d'Electricitat, la primera empresa de Catalunya en oferir serveis de subministrament elèctric per empreses i particulars. També tingué un paper destacat en l'extensió del telèfon a Catalunya.

Els inicis

El seu pare, Francesc Dalmau i Faura era el propietari de la casa Dalmau i Fill, el primer establiment modern d'òptica i aparells científics a Barcelona. El 1872 constituí davant notari la societat Francesc Dalmau i Fills en la que el seu fill gran, Tomàs Josep, s'incorporava al negoci familiar.

Ramon de Manjarrés i de Bofarull, director de l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, va visitar l'Exposició Universal de Viena de 1873 i allà va advertir les possibilitats de la màquina electromagnètica de Gramme, una dinamo fabricada per Zénobe-Théophile Gramme i que era el primer generador elèctric apte per a l'ús industrial. A proposta seva, l'Escola va decidir importar-ne una pel laboratori de Física Industrial. L'adquisició es feu a través de l'empresa de Tomàs Dalmau. Aquest va fer un viatge d'estudi el 1874 per comprovar personalment les possibilitats que oferia l'invent i visitar diferents instal·lacions recentment efectuades, a Paris i Londres, i entrevistar-se amb enginyers i tècnics. Finalment la dinamo va arribar el 1874 i a l'any següent es va adquirir una segona més potent.

A partir d'aquí es va començar a fer proves, primer col·locant un focus en un vaixell de guerra espanyol, per passar a fer proves més constructives amb un sistema d'enllumenat elèctric per a les fàbriques Xocolates Juncosa i Batlló Germans, i posteriorment usat de manera definitiva el 1875 per a la factoria de La Maquinista Terrestre i Marítima. S'aprofitava la força motriu generada per les màquines de vapor de les fàbriques per que la màquina Gramme la convertís en corrent continu per l'enllumenat.

L'enginyer gironí Narcís Xifra es va incorporar com a director tècnic de Francesc Dalmau i Fills. Professional competent, seria un dels motors de les innovacions tecnològiques que s'esdevindrien.

El resultat dels assajos van ser tan positius que al maig de l'any 1876 Tomàs Dalmau es decidí a adquirir la patent Gramme per cinc anys i inicià la fabricació de dinamos. Per poder fer créixer amb tot el seu potencial el negoci de les instal·lacions elèctriques, els clients no es podien limitar a les empreses que tinguessin producció de força motiu per accionar les dinamos; la millor manera d'augmentar el número de clients era proporcionar fluid elèctric. Calia transformar l'empresa de forma que sense abandonar la instal·lació d'equips elèctrics, també es promogués la seva demanda mitjançant l'oferta de subministrament d'energia elèctrica.

Tomàs Dalmau s'incorporà com a membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 3 de juny de 1876, presentant com a treball d'entrada un aparell de Faraday, construït als seus tallers.

La Societat Espanyola d'Electricitat

El 30 d'abril de 1881 va constituir junt amb altres socis, l'empresa Societat Espanyola d'Electricitat. amb el doble objectiu de fabricar maquinària i equipament elèctric així com produir i distribuir electricitat als seus clients. L'empresa tenia un capital social de 3.000.000 de pessetes (equivalents a uns 13.850.000 euros el 2020) , dividides en 6.000 accions amb un valor nominal de 500 pessetes. Només es desemborsà el 30% del capital escripturat. El soci majoritari era Tomàs Dalmau amb un 33% de les accions, el qual havia aportat els tallers per a la fabricació d'equipament elèctric de la seva empresa, Francesc Dalmau i Fills. La resta del capital estava molt repartit entre gran nombre de socis particulars; Narcís Xifra va subscriure 20 accions.

Malgrat les energies esmerçades per fer créixer l'empresa, la demanda de clients particulars no era suficient i no s'assoliren grans clients (com l'enllumenat públic que estava en mans de les concessions de les companyies del gas, o la dels tramvies que no mostraren interès per canviar la tracció animal per l'elèctrica) així que el desembors efectiu del capital inicial únicament fos del 30% i el de la primera ampliació del 20%, les tensions de tresoreria sorgiren ben aviat. Tomàs Dalmau volia posà en circulació les accions que l'empresa tenia en autocartera per finançar les inversions, però no va trobar comprador. El 23 de març de 1884 els accionistes de la societat van aprovar la dimissió de Tomàs Dalmau.